Dijous 27 de juny a Bellaterra: el professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Antoni Segura, ens parlarà d’una vella i anhelada reivindicació, la mateixa a que aspiren tots els pobles que volen ser lliures: la independència de Catalunya.
Dins la campanya “Signa un vot per la independència”, i en el transcurs de la representació Ser o no ser a Bellaterra el diumenge 9 de juny, l’actor Toni Albà va encapçalar la recollida de signatures pel Dret de Petició, dret reconegut per la Constitució espanyola (art. 29), l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (art. 29.5e) i regulat per la Llei Orgànica 4/2001.
Ciutadans de Bellaterra, Viladecavalls, Sabadell, Sant Cugat i Rubí ja han signat la petició en aquesta prova pilot a Bellaterra que juntament amb d’altres celebrades al Vallès Occidental serviran per desplegar completament la campanya.
En la Petició es demana al Parlament de Catalunya que emprengui les iniciatives polítiques per tal que es pugui celebrar una consulta democràtica i vinculant no més tard del maig de 2014 on es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui estat independent. I si això no és possible, que siguin els representants del poble català al Parlament de Catalunya que declarin la independència.
El Dret de Petició es fonamenta en els principis de la Democràcia, les Llibertats Individuals, la Declaració Universals dels Drets Humans i l’ordenament vigent, el Dret de Lliure Determinació, el Dret Internacional i la Doctrina del Tribunal Internacional de la Haia entre d’altres resolucions. Per tant, la declaració d’Independència no vulnera el Dret Internacional.
Us animem a exercir el vostre dret tot signant el vot per la Independència.
Bellaterra per la Independència
Comunicació
Ser o no ser és una interpretació de l’actor Toni Albà treballada a partir del conegut monòleg de la tragèdia Hamlet de W. Shakespeare i que es va fer a Bellaterra el diumenge 9 de juny de 2013. Una obra de fa més de 400 anys que sembla escrita expressament per als catalans. Ser catalans?, ser espanyols?, ser catalans i estar espanyols?, …. interrogants que planteja i desfila al llarg de la intervenció sense defugir del fil shakespearià.
Utilitza la història per afirmar que Catalunya sempre ha estat un territori d’acollida on els gens s’han barrejat i han conformat un poble antic i que vol ser. Recorre al monòleg de Hamlet (És aquest pensament,/ que dóna a la calamitat una vida tan llarga, /perquè, si no,¿qui podria aguantar/les fuetades i les burles d’aquests temps,/l’insult de l’opressor, / l’ultratge del superb,/el sofriment de l’amor menystingut,/la lentitud de la justícia,/la impertinència dels poderosos, i el desdeny/que el mèrit pacient rep dels indignes,…) per citar fets que demostren l’ultratge, la burla, els insults i el menyspreu, etc. que hem sofert històricament i encara patim el poble català tot aguantant-ho amb sofriment (el “sofriment de l’amor menystingut”) enfront de l’agressió i la violència de l’opressor. La burla de l’Estat espanyol que diàriament es palesa en lleis, decrets i demés imposicions aplaudida per la claca mediàtica d’alguns mitjans de comunicació que sense escrúpols i quan els convé recorren a l’insult i la difamació. I la justícia (si se’n pot dir així), lenta quan vol i segons per a què i per a qui.
Ironitza sobre la concepció que Espanya té dels catalans en comparar-nos al Tió de Nadal: se’ns ultratja i maltracta per exprimir-nos any rere any. Compara Catalunya a un edifici administrat per Fincas España i que l’administrador no repara avaries ni desperfectes, no inverteix, ni se’n preocupa, ni el protegeix. Necessitem canviar d’administrador. Un país petit és més fàcil d’administrar, detectar i corregir els problemes. Aquest és el nostre futur; amb la independència aconseguirem un estat que treballi per a nosaltres i que no ens vagi a la contra. La independència és un acte d’amor cap a les futures generacions.
I els catalans, volem ser!
Comenta declaracions de polítics, personatges i de l’oligarquia espanyola que en altres estats foren ja penalitzats per apologia a la xenofòbia i el genocidi: Peces Barba “bromejant” sobre la necessitat de bombardejar Barcelona cada 50 anys; o les declaracions feixistes del coronel Francisco Alemán; etc. També cita el polític Alfonso Guerra presumint d’haver ribotat l’Estatut votat pel poble català com a exemple de falta de respecte. Espanya no coneix la paraula respecte o bé la ignora. El currículum històric de l’estat espanyol és desastrós; només cal veure com van deixar les colònies d’Amèrica i que malgrat les dificultats cap dels nous estats ha decidit tornar a Espanya.
Afirma que l’odi d’Espanya cap als catalans (catalanofòbia i anticatalanisme) no és d’ara sinó de molt abans; cita l’escriptor castellà Quevedo com a clar exponent que cultiva el rebuig i l’odi cap a nosaltres. I no és odi per la llengua, només; ho és per ser catalans, per ser d’una manera diferent.
Perquè ser català és una acte diari de pedagogia per convèncer la gent, explicant-se dia rere dia. És un exercici de lliure voluntat, amb indiferència de l’origen, genètica o cognoms; és qui ho vol ser, és la voluntat de ser.
Per tot això i més, volem ser catalans i volem estar catalans.
Ser o no ser, aquest és el dilema!.
El mestre i director de l’escola Bellaterra, Jaume Cela, a la vegada membre dels Moviments de Renovació Pedagògica i del Consell Escolar de Catalunya ha exposat a Bellaterra (30 de maig de 2013) unes reflexions del què entén per educació i del paper difícil de l’escola en la societat actual, sense oblidar el projecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (anomenada Llei Wert) defensada pel ministre Wert i globalment per tot el Partit Popular (PP).
En J. Cela esbossa principis pedagògics en relació a l’educació que són tant vàlids per al marc actual com en una hipotètica Catalunya independent, basats tots ells en l’aprenentatge escolar, les competències a assolir, l’avaluació, la convivència i la defensa de valors com la cooperació, la multiculturalitat, la preservació del medi, l’educació per al consum ètic i l’educació per a la salut entre d’altres. Una escola que mostra el món als alumnes, ensenya i acompanya als infants a conèixer el món amb l’objectiu de la construcció del coneixement.
Això sense oblidar els grans reptes que té l’escola avui dia, on tot va molt de pressa i els infants ben aviat deixen de ser infants pels currículums sobrecarregats i sovint poc rellevants per a nens i nenes.
També valora els passos assolits fins el model actual d’ensenyament a Catalunya amb una llarga tradició pedagògica i de renovació contínua, un país amb escoles públiques i privades amb grans projectes i singularitats; un Estatut que ofereix un marc legal competencial i sobretot una Llei d’Educació de Catalunya (2009) pactada entre la pràctica totalitat de forces polítiques, sindicals, socials i professionals de l’ensenyament (Pacte Nacional de l’Educació) que marca les directrius bàsiques de l’actual ensenyament a Catalunya.
Respecte a la Llei Wert, en J. Cela es mostra desencisat i perplex: és un projecte de llei que no li troba res de positiu, mostra grans mancances, és una llei fruit de la imposició i no del pacte, ataca frontalment la llengua i genera nous problemes enlloc de resoldre’ls (invasió de competències, recentralització, segregació de l’alumnat per llengua i per titulació, i no aporta millores en el camp didàctic i pedagògic). En definitiva, si s’aprova tal com està suposarà molts obstacles per a l’alumnat.
Ja en torn de preguntes, ponent i diversos oients manifesten que la nova llei Wert es basa en un model centralitzat d’ensenyament (proper al model francès) i amb una clara intenció d’afebliment de la llengua catalana. Seguint els passos del PP al País Valencià, les Illes i recentment a la Franja de Ponent (LAPAO), ara toca laminar la treballada tasca política i pedagògica de l’ensenyament a Catalunya vers la uniformització.
Bellaterra per la Independència ComunicacióAperitiu humorístic a les 12 del migdia als exteriors del Club Bellaterra amb l’actor i humorista Toni Albà on enginyosos tocs d’humor ens acompanyaran en el camí cap a la independència.
Us hi esperem!
No podem desenvolupar el nostre sistema d’ensenyament; la imposició de lleis i normatives sense completar el seu desplegament ni les necessàries avaluacions; les escoles, instituts i universitats catalanes pateixen continuades agressions que no fan més que perjudicar l’ensenyament i l’educació en tots els sentits; i el descontentament dels agents implicats, pares, mestres i professors. En parlarem el dijous 30 de maig a Bellaterra.
En la nova campanya de Recollida d’Aliments del dissabte passat 4 de maig d’enguany, altra vegada els ciutadans de Bellaterra han materialitzat el sentit solidari en una causa social: donar aliments a famílies necessitades que depenen de Càritas Cerdanyola.
En acabar el dia s’havien recollir gran diversitat d’aliments bàsics (llet, oli, pasta, llegums, farina, llaunes, …) d’acord amb les necessitats expressades abans per Càritas, i que han estat transportats a la seu de Càritas a Cerdanyola del Vallès en 4 vehicles de voluntaris de Bellaterra per la Independència, entitat organitzadora.
Des de l’ONG han expressat el seu agraïment tot comentant que 100 famílies depenen totalment dels aliments que Càritas distribueix, xifra que s’ha incrementat respecte els anys anteriors. També han comentat que la crisi econòmica i social ja no afecta solament a població immigrant i sovint més vulnerable; també ha arribat a ciutadans catalans que tenien negoci i ara no tenen per menjar.
Per acabar volem agrair l’activa participació ciutadana dels bellaterrencs i bellaterrenques en la recent jornada solidària.
Bellaterra, 5 de maig de 2013
Bellaterra per la Independència
Acte realitzat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el dijous 25.abril.2013 i organitzat per la sectorial Universitats per la Independència, integrada per professors i alumnes de les universitats catalanes. Membres de Bellaterra per la Independència hi han assistit per a coordinar activitats conjuntament.
En la primera part, el professor de la UAB Carles Castellanos i membre del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat l’Assemblea a l’auditori: que és, els objectius que pretén i l’esperit que la presideix. En definitiva, una intervenció de divulgació de l’Assemblea entre els estudiants.
Tot seguir el professor i ex-rector Carles Solà ha centrat la seva intervenció en la Ciència i la Recerca, tant del moment actual com en un futur estat català independent. A destacar les idees següents:
La situació actual dels Països Catalans no és fruit d’un procés democràtic sinó d’una ocupació bèl·lica. En conseqüència, una submissió al vencedor. I així estem: l’Estat Espanyol formula les Lleis Universitàries i la Generalitat n’assumeix els costos econòmics.
No aprova el Pla Bolonya que l’estat espanyol aplica a les universitats, ben diferent del Bolonya europeu, en tant que no beneficia els implicats en el món universitari.
Ha comentat dades de les universitats catalanes comparant-les amb altres europees avançades per evidenciar l’eficiència i competència de les nostres universitats, el pes científic i el reconeixement arreu del món.
Subratlla els vincles de les universitats catalanes amb les europees en contrast amb el món universitari espanyol que mai ha mirat cap a Europa.
El nombre d’universitaris catalans és superior al d’alguns estats europeus avui dia capdavanters (Suècia, Àustria, …).
El paper de la recerca universitària a Catalunya, al voltant del 60% del total de la recerca que es fa. Posa exemples de com l’estat espanyol, ha vetat moltes iniciatives que potenciaven la recerca, la investigació i el desenvolupament a Catalunya (Centre de Recerca Biomèdica Europeu, Agència Alimentària, etc.).
Esmenta la supressió de les taxes universitàries a Alemanya, sabedors del potencial en la inversió en formació i ensenyament, cosa que Catalunya podria fer si fos estat independent.
Tot això i més, argumentat sobre la base econòmica de l’espoli fiscal de manera que en una futura república catalana hi hauria diners per a la Ciència i la Recerca Universitària. A tall d’exemple, el potencial econòmic d’una Catalunya independent permetria construir 1 sincrotró cada 3 dies.
Al torn de preguntes, comenta que en el futur estat català ni hi hauria problema per al reconeixement internacional de les intitulacions atesa la dinàmica universitària.
Que l’estat es nega a acceptar la sentència del Tribunal Constitucional sobre transferència de beques universitàries que beneficiarien als estudiants catalans; mentre, practica la repressió o censura en professorat becat a la pròpia UAB o a l’exterior per ideologia independentista.
Que el pas cap a l’estat propi sigui el més curt possible per no dilatar un ineficient període transitori.
En fi, una exposició de motius en favor de l’estat propi argumentats per un científic amb llarga experiència universitària tant com a professor com en la direcció de la UAB.
UAB, 25 d’abril de 2013
Universitaris per la Independència
Bellaterra per la Independència
Acte organitzat per Bellaterra per la Independència a l’entorn de la poesia en un ambient familiar i distès que s’ha fet a Bellaterra el 25 d’abril de 2013 a càrrec del poeta bellaterrenc Francesc Garriga, presentat per l’Ignasi Roda i amb la col•laboració dels rapsodes Adriano, Àlvar, Clemens, Rosa i Sandra del grup de teatre La Inestable que han recitat poemes del darrer llibre publicat “Tornar és lluny”(Premis Carles Riba i Ramon Fuster).
En Francesc subratlla que la poesia sempre ha estat present a Bellaterra, fins i tot en les èpoques fosques del franquisme en fer-se l’any 1957 els Jocs Florals de Poesia.
El ponent recita fragments de versos patriòtics escollits: “Sagramental” de Jaume Collell, ”Les tombes flamejants” de Ventura Gassol i algun altre d’Àngel Guimerà.
“Catalans, ja ha arribat l’hora
de cridar agermanats:
Via fora, via fora,
per les pàtries llibertats.
(…)
Gemegar és propi de pobles
decadents o casi morts.
No captem lo dret de viure,
dret que no es compra ni es ven;
poble que mereix ser lliure,
si no li ho donen s’ho pren”.
Sagramental. Jaume Collell i Bancells (1846-1932)
Versos patriòtics que de manera metafòrica van en la línia de ressuscitar de les cendres.
Seguidament valora la lectura en adolescents i adults en el món actual, en format paper o en altres mitjans, per concloure que en l’actualitat es llegeix més que abans.
Comenta la seva obra poètica i reflexions personals a l’entorn de la poesia per tancar l’acte amb una exhibició de poesies recitades pels 4 rapsodes, el presentador i el propi Francesc Garriga.
“Les lletanies de la por
les apreníem de petits.Amagàvem les mans sota els llençols
al quarto fosc de l’alegria
com per guardar-nos de les nits
més aspres.Les lletanies de la por
custodiaven la innocència
volien prevenir
la claredat dels ulls del lladre”.
Tornar és lluny. Francesc Garriga Barata (1932)
S’ha fet la 1a trobada de Motards Independentistes on una quarantena de participants d’arreu de Catalunya s’han concentrat al Club Bellaterra, per apadrinar la creació del Motor Club Bellaterra, acte amb el que també ha col·laborat Bellaterra per la Independència.
Els motoristes independentistes pujats sobre les característiques màquines, avui guarnides amb estelades, s’han donat a conèixer a la població i han lluït l’estètica motard pels carres de Bellaterra. La festa matinal s’ha acabat am,b la corresponent foto de grup després de signar cadascun d’ells una gran estelada mural preparada per a l’ocasió. Un record del seu pas per Bellaterra.
Tot seguit bona part d’ells han prosseguit viatge cap a Perpinyà per participar en la Potonejada, festa tradicionalment reivindicativa a favor de l’oficialitat de la llengua catalana a la Catalunya Nord. Aquest és un exemple més del compromís actiu de Motards Independentistes amb associacions, entitats i societat civil que els ho demana en la defensa dels signes identitaris de la nació catalana i de la independència del país.
Signatures a l’estelada mural i foto del grup de Motards Independentistes.
Fem un estudi dels municipis del Vallès Occidental en relació al vot de les passades eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre. Ho fem seguint l’estudi fet per Marc Belzunces que considera vot independentista CiU+ERC+CUP+SI i vot unionista PSC+PP+C’s+PxC. En el cas d’ICV no l’inclou en cap de les dues opcions a l’espera que facin un pronunciament clar.
Hi ha entrades anteriors amb més informació d’aquest estudi:
Aquestes són les 4 ciutats del sud de la comarca i el seu cens:
Aquestes 4 ciutats de mida mitjana representen zones on el vot unionista guanya clarament tot i que en alguns barris i centres reduïts hi ha un cert equilibri o fins i tot una majoria forta independentista. Sumen uns 90.000 habitants i marca una de les zones que l’ANC ha de fer més feina de cara a treure pors i allunyar les amenaces a tenir el nostre estat.
A Cerdanyola són els voltants de l’avinguda Flor de Maig i del poblat ibèric on es concentra el sector de vot més independentista sense àmplies majories. Contràriament al que passa a altres llocs, el centre és clarament unionista.
Cas a part és Bellaterra. Malgrat que és només una Entitat Municipal Descentralitzada dins de Cerdanyola, va aconseguir un 68% de vots independentistes amb una participació destacada del 83%.
El centre de Montcada i Reixac també té majoria absoluta independentista. És una zona petita al voltant del carrer Major. També el carrer Pla de Matabous dibuixa una zona amb majoria independentista. Per contra Santa Maria de Montcada, Masrampinyo, Reixac, Santelvira o Can Santjoan són clarament unionistes.
Santa Perpètua de Mogoda té al voltant de la Rambla la zona més independentista. La resta del municipi és clarament unionista en el vot.
Polinyà té un vot majoritàriament unionista amb una meitat del municipi més pròxima a Sant Perpètua on encara és més accentuada.
Cerdanyola, Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà
Sèrie d’anàlisi dels municipis del Vallès Occidental:
Poesia, Avui?, és el títol de la xerrada que l’escriptor bellaterrenc Francesc Garriga farà sobre el món de la poesia, acompanyat de rapsodes del grup de teatre La Inestable.
Dijous 25 d’abril, a les 8 del vespre al Centre Cívic de Bellaterra. Us hi esperem!
Així acaba la xerrada que l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho va fer a Bellaterra el dijous 14 de març de 2014 on de manera clara però contundent va exhibir una raonada i impecable exposició sobre la cruïlla en què es troba actualment Catalunya. Una cruïlla que no és nova en la història del catalanisme polític però sí que són diferents les circumstàncies del moment. “Volem marxar per fer el nostre propi Projecte de país” perquè ni ara ni històricament mai ha coincidit amb el projecte d’Espanya;“ho volem fer no només per nosaltres sinó sobretot pel futur dels nostres fills” diu.
Les principals idees de l’acte s’han focalitzat en:
Les reivindicacions del catalanisme polític al llarg dels s. XIX i XX i les continuades negatives de l’Estat o bé les reiterades amenaces d’anorrear-nos en tot moment a igual que ara.
Ara i abans, la modernitat, la justícia social, l’assoliment de l’excel·lència i Europa són premisses que defineixen Catalunya i vertebren els seus projectes, amb interessos molt diferent dels d’Espanya.
Darrerament Espanya s’ha modernitzat per influència política del catalanisme i amb els diners dels catalans; malgrat els esforços de la societat catalana aquesta modernització no ens arriba. La modernitat espanyola no passa per Catalunya, tal com reconeixia sense embuts el president Felipe González. I Madrid concentra tots els poders en el desig de voler emular capitals com París o Londres (el “gran Madrid”com l’anomena E. Juliana); el projecte fracassa (Bankia com a exemple més emblemàtic), la crisi ho trastoca tot i la ciutat esdevé en centre de comunicació interna però no amb l’exterior, amb un consum desmesurat de recursos (AVE, autovies i altres infraestructures, seu de grans empreses i bancs, funcionariat, grandesa, despeses supèrflues, …) que en gran part provenen de l’espoli de Catalunya i que mai més tornen.
S’aguditza l’estratègia de l’escanyament econòmic de Catalunya que obliga la Generalitat a fer retallades (Sanitat, Ensenyament, Recerca i Investigació, Mitjans de Comunicació, …) desmantellant així el projecte català i amb l’objectiu de rebaixar encara més l’aigualida autonomia; els catalans no disposem dels nostres propis recursos. No oblidem que no hi hauria retallades si no hi hagués espoli econòmic.
La política actual del PP ens porta a valors franquistes dels anys seixanta, a l’Espanya franquista però amb cara democràtica. Vaja, el franquisme postfranquista. Per aconseguir-ho, els objectius de l’estat se centren en:
Una guerra bruta i psicològica a la vegada, per intentar partir-nos; per voler fragmentar la nostra societat (“abans es trencarà Catalunya que Espanya”, diu JM. Aznar del PP); pels esforços de tot l’aparell de l’Estat per avortar el moviment independentista valent-se de tots els mitjans de que disposa: lleis, justícia, acusacions i imputacions per corrupció (quan la corrupció és implícita en el sistema polític espanyol), policia, guàrdia civil, CNI, etc.
Enfront de l’agressió i guerra bruta de l’Estat espanyol cal aguantar; hem de seguir en la lluita per la nostra llibertat com a poble de manera pacífica, endreçada i amb mirada cap a Europa sense defallir, sense por i sense barallar-nos. L’enfrontament es planteja a partir de les tres potes que vertebren el moviment independentista:
La situació actual no pot continuar pel dramatisme social, econòmic, polític i institucional que comporta; i pel creixent nivell de pobresa a casa nostra que les nostres Institucions no poden atendre i l’Estat espanyol desatén. El procés cap a la Independència no pot allargar-se; com més tard arribi més costarà de refer el país o bé hi pot haver desànim col·lectiu. No pot anar més enllà del 2014.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 