El dimarts 4 de desembre a les 20:00 al Centre Cívic Paco Cano de Viladecavalls es farà la presentaciö del llibre “Catalunya: Estat propi, Estat ric”. L’acte comptarà amb la presència del seu autor, Joan Cañadell, secretari general del Cercle Català de Negocis.
Ens plau informar-vos que el proper dissabte dia 1 de desembre, a les 6 de la tarda, inaugurarem el nostre local, al c. Illa, 1-3 de Sabadell.
Es durà a terme un petit acte que constarà de benvinguda i d’un breu torn de parlaments, seguit d’un àpat de celebració i de música en directe.
Es tracta d’un acte obert a tothom on hi estan convidats tots els socis i simpatitzants de SBDxI, així com les entitats i associacions que habitualment col·laboren amb l’ANC.
El local començarà a funcionar a partir del dilluns 3 de desembre i estarà obert de dilluns a divendres de 6 a 8 de la tarda i de 11 a 1 els dissabtes al matí i serà atès per voluntaris de SBDxI.
Esperem que el local es converteixi en un lloc de trobada i treball de tots els membres de l’ANC de Sabadell, alhora que punt d’informació i atenció per a tots els ciutadans i ciutadanes de Sabadell motivats, preocupats o interessats en la construcció de l’Estat Català.
Us hi esperem!
El passat 23 de novembre Ripollet per la Independència va organitzar una Xerrada-Col·loqui amb el Cercle Català de Negocis sota el títol Avantatges i inconvenients amb un estat propi. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes del centre cultural, van intervenir en Josep Conejos i Francesc Gimenez i van parlar sobre la vessant econòmica i empresarial de la Independència.
Ripollet per la Independència va organitzar una Xerrada-Col·loqui el passat divendres 23 de novembre a la sala d’actes del centre cultural amb el Centre Català de Negocis (CCN), una associació d’empresaris, directius i professionals desvinculat de qualsevol opció política que, per tal de garantir el futur del teixit empresarial català, volen disposar d’un Estat propi. Com a ponents van participar en Jordi Canals, coordinador de Ripollet per la independència, i en Josep Conejos i en Francesc Gimenez, com a membres del CCN.
Va començar l’acte en Jordi Canals, reivindicant la importància de les eleccions del 25 de novembre, i recordant que cap vot es quedés a casa, que calia votar a aquelles forces polítiques que estaven per un estat propi o si més no pel dret a decidir. Després d’aquest incís, el coordinador va esmenar alguns dels greuges que pateix avui en dia Catalunya, i recordant que aquests fets no són puntuals, sinó que “fa molt temps que tenim molts greuges, ja ve de lluny” i va recordat alguns d’ells com el pagament de les vies de ferrocarril, o les mateixes autopistes de peatge.
Seguidament en Josep Conejos va exposar els diferents estudis econòmics provinents de fonts oficials. Primer de tot va parlar de l’espoli fiscal que pateix Catalunya, i que concretament és del 8.4% del PIB, uns 16.500 M€ anuals que marxen a Madrid i que no tornen. Reduint aquesta xifra a la persona, serien uns 2.250 €/any que l’Estat Espanyol es queda de cada català, i que per tant no s’inverteix aquí. Amb aquestes xifres va presentar un paral·lelisme amb els dies que caldrien d’espoli per a pagar diferents infraestructures, com per exemple 1 dia per a pagar 15 centres d’educació, o 1,5 dies per a pagar un hospital com el de Rubí. També va comparar, entre altres coses, aquest dèficit amb el que pateix les zones més riques d’altres països, com el Land més ric d’Alemany, que paga un 3% del seu PIB. Així doncs, d’acord amb les balances fiscals, Catalunya està en el tercer lloc com la que més dóna, i passa al desè lloc alhora de rebre.
En Francesc Gimenez va presentar un pressupost amb el que es podria fer en el cas que Catalunya recaptés aquests 16.500 M€ que marxen i no tornen. Aquests diners els va centrar en cinc punts: reduir impostos (impost de societats i IRPF), augmentar les pensions i donar amb diners el fons català de reserva, realitzar infraestructures d’estat, invertir en polítiques socials i innovació (salut, beques, I+D, etc) i en despeses d’estat com les contribucions a la Unió Europea, ambaixades, etc. A més d’aquest pressupost, també va parlar entre altres temes de la renta per càpita de Catalunya en comparació amb altres països, destacant que Catalunya seria el quart país d’Europa amb major renta per càpita. D’altra banda, també va emfatitzar que si Catalunya fos un Estat propi es generarien nous llocs de treballs, i per tant l’atur a Catalunya disminuiria considerablement, passant, segons estudis, del gairebé 23% actual, a un 4-7% que ens tocaria segons el PIB que generem.
Sant Cugat per la Independència (SCxI)
Conferència-col·loqui a càrrec de Manel Cardeña i Coma (Sobirania i Justícia)
Dijous, 13 de desembre a les 20.00 hores, a l’Auditori de la Casa de Cultura. Al costat del Monestir.
Parlarem de la viabilitat de les pensions en la Catalunya Estat sobirà.
Manel Cardeña i Coma: (Barcelona, 1930) Professor mercantil i censor jurat de comptes. Especialista en macro i microeconomia, ha estudiat a les escoles de negoci ESADE i IESE. Va ser subdirector de Banca Catalana, síndic a la Sindicatura de Comptes de Catalunya i president de l’Institut Català de Crèdit Agrari. És militant d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1954, on ha ocupat càrrecs de responsabilitat primer durant la resistència al franquisme i després com a membre del Comitè de Govern, de la Permanent i del Consell Nacional. És membre fundador de Sobirania i Justícia, forma part del Consell i és president de la Comissió d’economia de l’entitat.
Us hi esperem!
Sant Cugat per la Independència (SCxI)
Conferència-col·loqui a càrrec de Salvador Garcia-Ruiz (Col·lectiu Emma)
Dimarts 4 de desembre a les 20.00 hores, a l’Auditori de la Casa de Cultura. Al costat del Monestir
Salvador Garcia-Ruiz: Economista per la Universitat Pompeu Fabra i MBA per la New York University, amb experiència en els àmbits de consultoria i finances. Actualment treballa en el món de l’educació i la recerca, i és professor associat de la UPF. És promotor del Col·lectiu Emma.
Us hi esperem!
El passat 29 d’octubre l’Assemblea General ordinària de l’AMPA de l’escola Teresa Claramunt de Sabadell va aprovar dues declaracions. Una d’elles és a favor de la creació d’un Estat català en el si de la Unió Europea. Segurament és la primera AMPA que s’hi pronuncia.
Trobareu més informació a la web de l’AMPA.
Declaració de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Teresa Claramunt de Sabadell a favor de l’Estat català
L’ofensiva centralitzadora i uniformitzadora de l’Estat espanyol sembla no tenir aturador: el divendres 21 de setembre el Consell de Ministres espanyol va aprovar la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE), la qual envaeix competències educatives autonòmiques.
L’AMPA de l’Escola Teresa Claramunt, es reafirma en el seu compromís amb una educació catalana, pública i de qualitat en benefici dels nostres fills i filles, i de la societat catalana.
Manifestem que el millor escenari per assolir aquests objectius, i per a la plena realització nacional de Catalunya és la creació d’un Estat propi, eina al servei de l’ensenyament, la llengua i cultura catalanes, amb el respecte a les altres llengües al país, molt especialment la castellana; del benestar moral i material de totes les ciutadanes i ciutadans; i de la consecució d’una democràcia avançada i de qualitat.
Per això instem el Govern de Catalunya a prioritzar l’educació pública d’acord amb els interessos socials del país i, juntament amb les forces polítiques catalanes, iniciar la transició democràtica que dugui a un Estat català en el si de la Unió Europea.
Sabadell, 29 d’octubre de 2012
S’ha fet aquest dimecres una taula entre els partits de Sant Quirze que participen a les eleccions del Parlament de Catalunya. L’acte ha estat organitzat per Sant Quirze per la independència i pretenia posar en contacte directe els electors amb els representant del seu mateix municipi que representen els partits. Una seixantena de persones s’han aplegat a la Patronal per assitir a una taula que ha moderat amb encert el periodista d’El Diari del Vallès Marc Cornet.
Els representant de CiU, del PSC, de ICV-EUiA, d’ERC i de SI han pogut exposar el seu posicionament sobre els 3 punts que va plantejar l’ANC als partits. Mateu Triquell (CiU), Manuel Cáceres (PSC), Albert Farriol (ICV), Àlex Brossa (ERC) i Miquel Àngel Sirera (SI) han estat els que han participat directament en la taula. Anna Canes (CUP) no ha pogut ser-hi per motius laborals i ha enviat un text per donar el posicionament als punts de l’Assemblea.
També el representant de RCat ha pogut expressar el plantejament del seu partit de demanar el vot per CiU. En el torn de preguntes s’ha pogut saber que el PP no ha respost a la invitació de participar-hi i que Ciutadans no té ara mateix una agrupació de militants a Sant Quirze. Els assistents han seguit amb interès tant els matisos com els grans temes de debat que representen aquestes eleccions.
En les intervencions s’ha pogut comprovar que pràcticament tots els representants defensaven el procés cap a la independència de Catalunya. El representant del PSC ha defensat la realització del referèndum i ha sorprès a més d’un dels presents per la seva disposició a discutir fins i tot detalls d’una futura constitució catalana. Entre els presents també hi havia periodistes del Diari de Sant Quirze i d’El Sot.
A l’acabar l’acte els assistents es mostravan satisfets de l’experiència i amb ganes de repetir més sovint aquest contacte directe amb els polítics més pròxims als ciutadans.
Crònica del Diari de Sant Quirze
Manuel Cáceres (PSC), Albert Farriol (ICV), Mateu Triquell (CiU), Àlex Brossa (ERC) i Miquel À. Sirera (SI).
L’Assemblea Nacional Catalana al Vallès Occidental repartirà les pròximes setmanes més de 40.000 fulls que donen resposta als dubtes que més sovint es plantegen sobre la independència.
En un context on hi ha qui vol que les mentides i les amenaces estenguin la por per Catalunya, les territorials del Vallès Occidental han fet un tiratge massiu d’un full que vol donar arguments a favor de la independència. Tot i que hi ha diverses territorial que ja han fet el seu propi full amb continguts similars, aquesta és la vegada que se’n farà una distribució més massiva a tota la comarca.
Se n’ha fet també una edició en castellà pernsant en els nuclis de població que no entenen el català.
En podeu fer també una distribució a través de la xarxa.
Aquesta tarda s’ha fet l’acte informatiu organitzat per Sant Quirze per la independència adreçat als avis del poble. La presentació s’ha fet en una hora apropiada i en el mateix local del Casal d’avis. Una seixantena de persones han seguit les explicacions del ponent Jaume Gómez Bonamusa de la Fundació Catalunya Estat i han fet preguntes en el torn que s’ha obert en la part final de l’acte.
Aquestes són algunes de les preguntes que van sortir:
– com pot pressionar Espanya la UE contra la llibertat de Catalunya?
– l’endemà de la independència… seguirem tenint DNI espanyol? Fins quan?
– qui ens assegura que els polítics catalans seran millors que els espanyols?
– com es pot evitar el boicot comercial?
Aquest dimecres a les 19:30 es farà a la Patronal una taula de partits en què els representants a Sant Quirze es posicionaran públicament davant dels 3 punts que l’ANC ha plantejat en aquestes eleccions.
;
Mercat de Sant Joan (pl. de Sant Joan, s/n) organitzat per les Associacions de Veïns Centre-Creueta, Covadonga i Rambla-Centre, amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i amb la participació de:
Presentarà l’acte Sever Salvador, membre de SBDxI-ANC.
Casal Cívic Arraona-els Merinals (pl. del Pla de l’Amor, 2 – al costat del carrer de la Palma, 113), i comptarà amb la participació de:
Presentarà l’acte Marc Monràs, membre de SBDxI-ANC.
24 novembre presentació del llibre “Delenda est Hispania” a Terrassa
Terrassa per la Independència (TxI)
Albert Pont, autor del llibre “Delenda est Hispania”, estarà a Terrassa per parlar sobre el seu llibre. Ja va per la cinquena edició. És un llibre clarificador sobre les diferències entre Castella i Catalunya, sobre l’origen jurídic d’Espanya com a estat sobirà, sobre els arguments jurídics per retornar la sobirania al poble de Catalunya, sobre el procés a seguir per obtenir aquest retorn i sobre moltes coses més. És un estudi de 500 pàgines d’obligada lectura per a qui estigui interessat en tenir arguments i perdre la por a la independència de la nostra nació.
Com que el llibre fou escrit abans de l’estiu, serà molt interessant conèixer l’opinió d’Albert Pont sobre el futur de Catalunya amb el nou escenari social i polític de després de l’11 de setembre passat.
Dia: 24 de novembre
Hora: 7 de la tarda
Lloc: Llibreria Cau Ple de Lletres.
Us hi esperem! No us…
View original post 2 more words
La de Les Predritxes
La de la rotonda
A la rotonda de Matadepera i a Les Pedritxes hi ha aquestes pancartes.
Per fer aquesta web cada cop més útil voldríem saber quina és la vostra opinió sobre el recull de premsa que posem cada dia. L’elabora Comunicació de l’ANC i pot resultar útil o pot ser un excés d’informació.
Us animem a participar en l’enquesta per recollir les vostres opinions:
Tancarem la recollida de dades el divendres 23.
El periodista Martí Anglada, ex-corresponsal a Brussel·les, Berlín i els Estats Units (per TV3), corresponsal a l’Orient Mitjà, Itàlia i el Regne Unit (per La Vanguardia) i amb llarga experiència com a comentarista de política internacional ha fet una conferència a Bellaterra el dijous 15.11.2012, organitzada per Bellaterra per la Independència i centrada en observacions personals al llarg de la seva carrera periodística.
En Martí Anglada considera que Catalunya ha de tenir relacions internacionals sempre i en tot moment. De fet, la base de les relacions internacionals és tenir amics. I en els moments actuals si no hi ha amics és difícil la independència. Comenta que no n’hi ha prou en que Catalunya sigui un poble Democràtic, Pacífic i disposi de Majories suficients; a més a més ha de tenir amics. Posa l’exemple del poble kurd que tot i tenir complir els requisits no disposa d’amics internacionals que l’avalin com a nou estat.
Ara bé, les relacions internacionals actives de Catalunya no han estat regulars. En les èpoques dels Presidents Pujol i Maragall sí que va haver-hi una política activa d’afers exteriors. El President Pujol fou uns dels impulsors de la creació dels Quatre Motors per a Europa pel seu pes econòmic (Catalunya n’és un) al costat de potències com França, Alemanya i Itàlia, donant a conèixer Catalunya al món europeu i teixint a la vegada relacions d’amistat amb els grans estats de la Unió Europea. Més tard, Maragall fou l’artífex de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani amb la intenció de cercar llaços de complicitat amb França per la proximitat, continuïtat territorial i cultural. Catalunya dins la francofonia com a senyal d’amistat i de ser present també al món francòfon.
La bona imatge actual de Catalunya al món ha estat forjada sobretot per fets com les Consultes per a la Independència, la Prohibició de les Curses de Braus i sobretot la Manifestació de l’11-S, moments en que Catalunya i els catalans hem estat a les primeres pàgines mundials i ens ha fet més simpàtics al món.
Troba a faltar, però, un Departament o Conselleria d’Afers Exteriors que treballi més intensament pel futur de Catalunya dins la Unió Europea. Valora la continuïtat, l’estratègia, el consens i el treball global com a eines potents en relacions internacionals que ens facin creïbles i fiables davant els ulls dels altres.
Pel que fa a les institucions europees i mundials, manifesta que un nou esta català romandria dins la Unió Europea (Tractat de Schengen) així com en l’ONU. En canvi res hi ha escrit sobre la continuïtat automàtica o no dins els Tractats Constitutius de la UE (Roma, Maastricht i Lisboa) ja que aquesta situació no s’havia previst. En aquest sentit, tant Catalunya com Espanya haurien de renegociar la seva entrada a la UE atès que per als dos han variat les condicions inicials. Tampoc hi veu cap problema jurídic; posa l’exemple de l’Informe del Parlament Britànic que avala acords entre el Regne Unit i Escòcia per evitar renegociacions.
Però amb la bona imatge no n’hi ha prou. Els corresponsals de Madrid, molt influents, donen una visió deformada o conformada de la realitat catalana i costa molt de trencar.
L’alternativa és tenir amics i llavors es pot prescindir d’acords amb Madrid. Ho exemplifica amb la capacitat imaginativa legal de Brussel·les. Posa l’exemple de Kosovo, considerat per la Unió Europea com a Protectorat Europeu, malgrat haver-hi 5 estats en contra (Espanya inclosa); aquests cincs països que no reconeixen Kosovo contribueixen a les despeses econòmiques del nou estat.
Comenta els dos blocs de vot europeu: el bloc encapçalat per Alemanya i l’altre per França, països amb els que hauríem de teixir relacions. A igual que amb els països anglosaxons ja que disposen dels millors mitjans de comunicació i d’institucions de gran pes polític. El sentiment de traïdoria històrica d’aquests envers Catalunya, genera simpaties cap el poble català.
Des de l’11 de setembre d’enguany s’han iniciat moviments de la Generalitat per teixir llaços d’amistats i complicitat. Alemanya (país que ha obert les portes d’Europa a molts estats de l’est) és sensible a la situació d’espoli fiscal de Catalunya, en tant que l’entén; el Regne Unit l’entén però no s’implica; i França i Itàlia no l’entenen i l’ignoren. Per a l’atansament amb França, Catalunya hauria de mirar de ser la Bèlgica del sud, cosa que l’estat veí veuria bé i ens acostaria a Europa per l’amistat i continuïtat territorial.
I ara que Europa està en construcció és un bon moment de tenir un estat propi i influir. Actualment des del Club de Berlín (Espanya en forma part), Alemanya vol reobrir els Tractats Europeus en la proposta d’aconseguir una política de Defensa i Exteriors comuna fent possible el compartir totalment o parcialment la política de Brussel·les. És a dir, una dependència directa de Brussel·les en la idea de vertebrar una Europa federal que els estats petits veuen bé; en canvi, els estats grans no en són partidaris.
Pel que fa al nou món, als Estats Units es valora molt positiva la tasca de l’Institut Ramon Llull, el paper proactiu de la Fundació Farragut així com els canvis de visió periodística de diaris influents com el The New York Times i el Whashington Post. També cal mimar estats com Mèxic, Brasil i Argentina, actualment socis comercials.
Pel que fa al Mediterrani veu l’estat hebreu com un potencial aliat; també el Marroc atesa la nombrosa població de marroquins a Catalunya i l’activa inversió catalana al país. Això sense oblidar Turquia pel seu potencial.
Bellaterra, 15 de novembre de 2012
Bellaterra per la Independència
Departament de Comunicació
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 