CIMS PER LA LLIBERTAT és una acció esportiva, solidaria i reivindicativa. Consisteix en una ascensió simultània a 18 cims de la nostra terra que han estat triats directament pels nostres presos, exiliats i represaliats polítics.

La finalitat és fer-los arribar el nostre suport, oferir-los el nostre esforç i fer el nostre crit a la llibertat des dels punts més alts del nostre país. Des dels punts que ells han triat farem ben visible que no és normal la situació que estem vivint i exigirem democràcia, diàleg i justícia.

S’ha triat el proper dia 13 d’octubre de 2018 per fer els CIMS X LA LLIBERTAT. Els cims que ha escollit cadascú són:

• Anna Gabriel, ha escollit la Gallina Pelada (2.322 metres)
• Meritxell Borràs ha triat el Pedraforca (2.503 metres)
• Jordi Turull ha inclòs el Comabona (2.548 metres), a cavall del Berguedà i la Cerdanya
• Meritxell Serret, El Tossal de les Torretes (1.676 metres)
• Toni Comín, la Pica d’Estats (3.143 metres)
• Jordi Cuixart, el Canigó (2.785 metres)
• Joaquim Forn, les Agudes (1.705 metres)
• Oriol Junqueras, Sant Jeroni (1.236 metres)
• Clara Ponsatí, Montsent de Pallars 2.883 metres)
• Dolors Bassa, el Montgrí (303 metres)
• Carles Puigdemont, el Puigsacalm (1.515 metres)
• Raül Romeva, c (1.163 metres)
• Marta Rovira, el Matagalls (1.698 metres)
• Lluís Puig, el Tossal del Rei (1.351 metres)
• Jordi Sànchez, el Carlit (2.921 metres)
• Carles Mundó, el Puigmal (2.913 metres)
• Carme Forcadell, el Montcaro (1.441 metres).
• Josep Rull, la Mola (1.104 metres)

Si no hi pots anar també et pots inscriure al Cim-0. Volem que ens hi acompanyis en aquest dia tan especial.

Tens informació de les rutes i pots fer la inscripció aquí

El cost de la inscripció és de 10€, que donen dret a una samarreta, a l’assegurança i al dorsal identificatiu.

L’esplanada de darrere del centre penitenciari de Lledoners ha acollit aquest vespre una concentració per homenatjar les víctimes dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, així com els servidors públics i d’emergència, bombers i cossos de seguretat. A més, s’ha volgut tenir també un record pel Conseller Quim Forn i pel Major Trapero, tots dos encarregats de la seguretat del país en el moment en què van tenir llocs els atemptats.

Sota una intensa pluja que ha deixat amarats els camps i ha obligat la gent a tapar-se com ha pogut, la societat civil, encapçalada per l’Assemblea Nacional Catalana, han anat fent diversos parlaments, i cadascun d’ells ha dipositat un clavell en un gran llaç groc ple de clavells blancs en memòria de les víctimes dels atemptats. A darrere, la presó que manté tancats Joaquim Forn, conjuntament amb Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El President de la Generalitat, amb altres membres del Govern i d’organismes i entitats polítiques, també hi ha assistit.

Vam ser poble, vam ser Estat

La Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha recordat els moments posteriors a l’atemptat, i ha explicat que aquells dies, col·lectivament, ens vam sentir un Estat, en bona part gràcies als Mossos. Però, a més, pocs dies després, l’1 d’octubre, ens vam sentir un poble. Paluzies’ha preguntat com, un any després dels atemptats, els Mossos encara no formin part de la Interpol. En comptes d’això, els màxims responsables d’aquell operatiu són ara a la presó, “acusats de delictes completament fabulats”.

Paluzie, però, també ha fet autocrítica, i ha dit que el millor recordatori que es pot fer a les víctimes és el compromís de millorar en el seguiment als familiars i víctimes en els moments posteriors de fets tan traumàtics com aquests. ”Cal millorar-ho; aspirem a ser exemplars”.

Si bé Paluzie ha lloat la gran tasca dels Mossos d’Esquadra, també s’ha referit als fets d’aquesta nit, en què agents del cos han intentat retirar una pancarta que denunciava la presència del Rei Felip a plaça Catalunya. Per Paluzie, els Mossos ens han de tornar a fer sentir orgullosos, i han de ser garants de la les llibertats, especialment de la d’expressió. “I aquesta nit hi ha hagut moments en què no ha estat així”, ha afegit, però s’ha mostrat confiada en què el Govern n’haurà pres nota i resoldrà aquests problemes.

De fet, Paluzie ha ampliat la demanda al Govern, de qui ha dit que ha de garantir les llibertats i ajudar a generar una comunió entre govern, societat civil. Perquè “el major capital d’aquest país és la seva gent mobilitzada”, ha conclòs.

Iniciem una marxa pels drets civils i nacionals

El President de la Generalitat, Quim Torra, ha reivindicat l’esperit de Ripoll, que posa valors com la convivència, la solidaritat o la fraternitat en el punt central del país. “Aquests són els valors que ens fan com a país i com a poble”, perquè Catalunya és un país que vol pau i democràcia.

Torra ha confirmat que la jornada d’avui s’havia de dedicar a les víctimes, i s’ha referit a les paraules de Paluzie, i ha admès que caldrà millorar tot el que faci falta per acompanyar les víctimes i els seus familiars, perquè el país són les persones. “Només si som capaços d’acompanyar les víctimes ens en sortirem”, ha afirmat.

Torra s’ha referit als presos polítics, i al judici que es farà a la tardor. “Europa ens ha donat la raó”, ha afirmat, i s’ha preguntat qui té el problema, Europa o Espanya, que jutja d’una manera contrària a la resta d’Europa. Torra ha encoratjat la ciutadania a iniciar una marxa pels drets civils i nacionals del país fins a fer efectiva la República. “No ens aturarem”, ha conclòs.

Greu retrocés democràtic de l’Estat

Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, s’ha referit a la visita del Rei d’Espanya als actes d’avui, i ha dit que l’homenatge d’avui era només per a les víctimes i pels servidors públics que van treballar durament durant el 17-A i dies posteriors, per això ha lamentat que “cap rei i cap Borbó es pot atorgar el protagonisme en un dia com avui”.

Laura Masvidal, en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils i parella de Joaquim Forn, ha alertat novament del “greu retrocés democràtic de l’Estat” i s’ha preguntat com Espanya, presidida suposadament per un govern de progrés, permet tenir gent empresonada per motius polítics i sense judici i amb acusacions falses. “Ja n’hi ha prou”, ha exclamat. Masvidal, a més, ha explicat que des de la presó s’ha fet un sentit homenatge a les víctimes dels atemptats i també un agraïment cap a les forces de seguretat i cossos d’emergència.

Josep Maria Cervera, President de l’AMI, ha tingut un record per les víctimes, i ha subratllat que el 17-A encara té “molts interrogants”, i ha apel·lat a la responsabilitat jurídica i política de tothom, “també dels que han rebutjat una comissió d’investigació al Congreso de los Diputados”. Cervera ha explicat que l’Estat va pair molt malament la tasca feta, i per això va usar l’1-O com a “venjança” en contra de Joaquim Forn o del Major Trapero, entre d’altres, tancant-lo, en el cas de Forn, i processant-los judicialment. Per això, ha dit que “sense República no hi ha llibertat”, i que Catalunya vol viure en pau i llibertat.

Finalment, Patrícia Nubiola, en representació del cos de Bombers, ha volgut fer un reconeixement “als que van donar la cara” aquells dies d’agost del 2017, especialment al paper dels Mossos, amb el Major Trapero al capdavant, i l’equip d’Interior, amb Joaquim Forn al capdavant. Però també de tota la Generalitat amb el President Puigdemont al capdavant, i ha reiterat que els bombers sempre estaran al costat de les víctimes. “Ens abracem com un sol poble i demanem pau i justícia”, ha conclòs.

La plaça de la Vila de Gràcia s’ha tenyit de groc aquesta tarda per exigir la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que tot just avui fa 10 mesos que van ser empresonats acusats de sedició i rebel·lió. En una plaça plena de gom a gom, més d’un centenar de persones han conformat un immens llaç de color groc, fet de cartolines grogues, que ha ocupat gairebé la totalitat de la plaça. L’acte ha estat conduit per l’actriu Pepa Arenós.

David Minoves, Secretari Nacional de l’Assemblea, ha recordat que “llibertat i República són dues cares d’una mateixa moneda”, que només s’aconseguirà el seu alliberament amb la República, i que no hi ha cap possibilitat de diàleg sense llibertat. Per això, ha estat clar: només podrem estar contents quan tots i totes estiguin lliures i a casa.

Minoves ha descrit la repressió com una “causa general contra l’independentisme”, i ha dit que la repressió que pateixen els presos la voldrien “infligir” a tots nosaltres. De fet, Minoves ha recordat que mentre la ciutadania ha anat fent sopars grocs i penjant llaços, tots plegats hem estat “perseguits i colpejats”, i ha reiterat el compromís amb la pau per no generar cap resposta violenta, però sí que ha alertat de la utilització que està fent l’Estat espanyol de la violència d’extrema dreta per trencar el país, motiu pel qual ha exigit a les institucions catalans que “no en deixin passar ni una més”, tot recordant que “al feixisme se’l combat, també des de les institucions”.

Per acabar, ha tingut un record per a les víctimes i els seus familiars dels atemptats d’ara fa un any a Barcelona i Cambrils, i ha enviat un missatge clar per si algú vol aprofitar un bany de masses per rentar la seva imatge i tapar les seves vergonyes. “Tenim memòria”, ha advertit.

Omplir la Diagonal per la Diada

Al seu torn, Marcel Mauri ha deixat clar que, passi el que passi, la lluita per la República seguirà, i ha fet una crida a omplir la Diagonal el proper 11 de setembre, i també a inscriure’s a la Diada. Mauri ha reiterat que l’únic gest que val als presos polítics i els exiliats és que puguin tornar a casa, per això ha instat la fiscalia a retirar les “acusacions falses” que manté tancats i exiliats membres del Govern i de la societat civil.

Finalment, Alba Puig, en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils, ha constatat la “vergonyosa veritat” de veure que hi ha persones empresonades i exiliades per haver donat l’oportunitat al país d’autodeterminar-se.

L’Estat actua com una dictadura

Sicus Carbonell, músic, i Joan Carles Llibre i Agnès Garreta, President i vicepresidenta dels Castellers Gràcia, han estat els encarregats de llegir el manifest, que ha reclamat la llibertat dels presos polítics i dels exiliats, i ha exigit justícia. El text considera que l’Estat espanyol actua com una dictadura, i recorda que les entitats no han comès cap delicte.

El manifest recorda que amb totes les vulneracions que ha dut a terme l’Estat, ni tan sols “li han pujat els colors”, i reitera que no s’ha percebut cap gest del nou Govern, per això s’ha instat la fiscalia a retirar els càrrecs.