El divendres 21 de juliol, a Palau-solità i Plegamans, és farà la xerrada sobre “Immigració, drets socials i referèndum i independència”.
Hi participaran Ana Surra, Pilar Pérez, Lorena Vidarte, Mario Soria i Chakir el Homrani. Començarà a les 19:00 a la masia de Can Cortés. 
El dijous 20 de juliol, a Polinyà, és farà un sopar-tertúlia amb el diputat Jordi Turull.
Serà a les 20:30 al restaurant Can Coll. Cal trucar prèviament per reservar.
El dijous 20 de juliol, a Sentmenat, el diputat a les Corts espanyoles Joan Tardà farà una conferència sobre el referèndum de l’1 d’octubre.
L’acte començarà a les 19:30 a la Sala ECUS
“Las cloacas de Interior” és el resultat de nou mesos de feina d’investigació i anàlisi, que acaben destapant per primera vegada un entorn d’il·legalitats i de corrupció en el SI del Ministeri de l’Interior.
El treball, dirigit per Jaume Roures, amb guió de Jaume Grau i realització d’Andrea Ferrando, té un gran valor documental gràcies al testimoni de quatre policies que parlen, per primer cop, davant d’una càmera: Marcelino Martín Blas, excap d’Assumptes Interns de la Policia; Jaime Barrado, comissari de policia; José Oreja, sergent de la Guàrdia Civil, i un alt funcionari del Ministeri de l’Interior que ha preferit conservar l’anonimat.
“Las cloacas de Interior” dibuixa una estructura de funcionament de tres potes, segons un funcionari del Ministeri de l’Interior anònim: la denominada “oficina sinistra“, encarregada d’elaborar informes contra adversaris polítics i policies que acabaven en diversos mitjans de comunicació; el comissari Villarejo, i la Brigada Política, que, formada per “càrrecs policials de confiança del Ministeri“, realitzava activitats “que es podrien anomenar alegals“.
Llista de totes les projeccions a Catalunya.
Quan es compleixen 42 anys del final de la dictadura, el Govern de Catalunya, amb l’aval de la majoria del Parlament i de la ciutadania, ha convocat un Referèndum que apel·la a tots els demòcrates. Vénen dies històrics en què caldrà defensar i blindar la convocatòria de l’1 d’octubre dels embats de l’Estat.
I és que vivim en un Estat que ens impedeix avançar. Un Estat que suspèn bona part de les lleis indispensables que aprova el Parlament per donar resposta a drets bàsics, prop de 30 lleis suspeses des del 2010, com la llei per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica o la liquidació de la via autonòmica amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Un Estat que margina les infraestructures, polititza la justícia, ataca el català, l’escola, les institucions i els representants polítics. Som víctimes d’un Estat que posa en perill el sistema de convivència i de cohesió social.
Som en una deriva antidemocràtica impròpia a l’Europa del segle XXI: amb un ministre de l’interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia política que elaboren proves falses contra els governants, inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar les urnes o querelles contra la presidenta del Parlament per permetre el debat al Parlament.
Davant d’aquesta situació inèdita i insostenible que vulnera de forma flagrant drets democràtics tant bàsics com la llibertat d’expressió o el dret a vot, l’única alternativa que ens queda és defensar la democràcia amb totes les nostres energies.
És per això que des d’Òmnium, entitat fundada el 1961 i que treballa des fa més de mig segle per la promoció de la llengua, la cultura i la cohesió social de Catalunya, avui impulsem una Crida per la Democràcia.
Una Crida que, inspirada en la Crida a la Solidaritat que va contribuir a fer renéixer la lluita per les nostres llibertats als anys 80, vol ser el punt de trobada dels demòcrates de Catalunya, més enllà que siguin independentistes o no. Una Crida que neix per defensar amb tota la determinació els valors democràtics i el Referèndum d’autodeterminació i que denunciarà de forma sistemàtica, creativa i audaç tots i cadascun dels atacs que fa l’Estat espanyol a la nostra democràcia, als nostres representants i al nostre poble.
Crida per la democràcia
Defensem el Referèndum. Denunciem l’Estat Espanyol.
A partir de les noticies publicades en el diari Malarrassa, on s’informa dels insults i agressions físiques patides per la Maria, ciutadana egarenca nascuda a la República Dominicana, l’ANC Terrassa per la Independència declara:
I vol expressar que:
Per tot això, l’ANC‐Terrassa per la Independència es reafirma en la lluita per una societat i un país més justos, i inclusius per a tothom.
PERQUE VOLEM UN PAÍS NOU ON ES REPECTIN ELS DRETS HUMANS.
El Secretariat
ANC – Terrassa per la Independència
Els nostres convidats parlaran del moviment sindical a Catalunya i en altres parts del món, i de quina manera aquest moviment pot veure’s afectat pel procés que estem vivint i quines oportunitats de millora poden tenir.
Acte organitzat per: Demòcrates, Òmnium Cultural de Sabadell, Sabadell per la Independència-ANC, Súmate i PdeCat, amb el suport de la Taula pel Sí de Sabadell.
Fruit d’una acció combinada ANC-Òmnium, tenim el goig d’anunciar-te la projecció de Las cloacas de Interior, a Sabadell.
Divendres 14, a 3/4 de 10 del vespre, al Racó del Campanar i a 100 ciutats més de tot país podrem veure el documental que ha estat vetat per les televisions estatals, abans que TV3 l’emeti.
El grup audiovisual Mediapro ha produït un documental basat en investigacions sobre la guerra bruta que ha practicat l’Estat espanyol durant els darrers anys, dirigides sobretot cap a personatges relacionats amb l’independentisme català. D’aquí ve el nom: Las cloacas de interior.
Els periodistes de Público que han revelat bona part de l’entramat han participat en l’elaboració del documental. Aquest documental no l’ha volgut emetre cap cadena de televisió estatal i el PP, el PSOE, i Ciudadanos, han impedit que es projectés al Congrés espanyol durant la Comissió d’Investigació de l’Operació Catalunya.
Vegeu-ne un tastet aquí.
No te’l deixis escapar!
En el marc de la nova campanya d’Òmnium Cultural ‘Crida per la democràcia’, es projectarà el documental ‘Las cloacas de interior’ a un centenar de poblacions, entre les quals s’inclou Sant Cugat del Vallès. La projecció es farà a la Casa de Cultura el dijous 13 de juliol a les 20 h.
Jaume Roures ha dirigit aquesta producció de Mediapro, que és el resultat de nou mesos d’investigació i anàlisi sobre les maniobres ocultes amb il·legalitats i corrupció del Ministeri de l’Interior.
Atès el gran èxit que va tenir la primera projecció i que molta gent ens ha demanat poder-lo veure, des de Sant Cugat per la Independència us convidem novament al passi del documental sobre la independència d’Estònia.
El dimarts 18 de juliol, el diputat Gabriel Rufian serà a Santa Perpètua de Mogoda per parlar de les raons per votar sí al referèndum de l’1O.
L’acte serà a les 19:30 al Parc Municipal.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) participarà aquest dissabte en la 10a edició de la Pride Parade Barcelona. La sectorial de gais i lesbianes de l’ANC animarà un bus de dos pisos que recorrerà els carrers de la capital durant la tarda del proper dissabte, dia 8 de juliol. És el tercer cop que l’ANC té una carrossa pròpia al Pride.
L’ANC recupera aquest any el BusCat, un autobús de dos pisos (el segon descobert), que anirà personalitzat amb la Campanya del Sí de l’entitat, sota el lema “El canvi ets tu”. El vehicle ha necessitat una reparació a fons per poder tornar a sortir al carrer, i serà un dels protagonistes d’aquesta campanya d’estiu.
A les 16h es donarà el tret de sortida als actes de la rua, que començarà una hora més tard, a les 17h, des de Plaça Espanya, passant per l’avinguda del Paral·lel i fins al Moll de la Fusta, espai que ocuparà el Village i l’Escenari Principal, on es llegirà el Manifest del Pride, cap a dos quarts de 8 del vespre.
Les persones que aniran al bus durant tota la desfilada aniran acompanyats de música i tots ells portaran samarretes del Sí. A més, hi haurà banderes gaiestelades -la bandera de l’arc de Sant Martí amb el triangle blau de l’estelada, que és el símbol de la sectorial- tant a la part superior del bus com també a baix, amb els abanderats que aniran acompanyant la comitiva.
Un cop s’arribi al final del recorregut, on es llegirà el manifest, s’hi podrà trobar una parada informativa de l’ANC dins el Village del Moll de la Fusta. La paradeta es podrà visitar de divendres fins diumenge.
Xerrada informativa sobre les Pensions i les Polítiques d’Ocupació feta a Bellaterra el dilluns 3 de juny, amb els ponents Paco Martínez de la sectorial de Jubilats de l’ANC i membre de SÚMATE i Mercè Garau del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. El parlamentari Chakir el Homrani, no hi va poder estar per malaltia.
El Paco Martínez recorda el funcionament de les pensions a l’Estat espanyol. Espanya té el sistema de repartiment, un sistema solidari entre la població jubilada i la població activa que treballa, on les pensions les paguen les persones que treballen. No les paga el rei ni surten dels pressupostos de l’Estat, sinó de la classe treballadora en actiu.
Desmenteix mentides sobre les pensions escampades pel govern espanyol; tot seguit argumenta perquè Catalunya pot pagar pensions.
Sobre el Fons de Reserva de les Pensions (FRP) fa un repàs del seu origen (Pacte de Toledo, en època de vaques grasses i explosió de la natalitat) i l’objectiu (guardar el Fons en previsió de la jubilació del “baby-boom” o per a èpoques de vaques magres). Amb la crisi econòmica i el rescat d’Espanya ningú vol els bons espanyols; llavors, és el mateix l’Estat espanyol qui compra el seu propi deute amb el fons de les pensions.
Des de l’any 2011 fins l’any 2017, el govern espanyol s’ha gastat més de 67.000 milions d’euros del FRP. Esgotada la Reserva, Espanya ara ha demanat préstecs per pagar pensions del 2017. Espanya necessita 15.000 milions €/any per a pensions que sortiran de préstecs bancaris o dels pressupostos de l’Estat.
Catalunya pot salvar les pensions; Espanya, no. La situació de les pensions a Espanya entra en conflicte amb la política de la Unió Europea.
En el nou estat català les pensions recuperaran l’actualització d’acord amb el cots de la vida, és a dir, l’Índex de Preus del Consum (IPC). La solució la tenim a tocar: la República Catalana.
La intervenció de la Mercè Garau s’ha centrat en explicar les Polítiques Actives, és a dir els recursos destinats a trobar feina o a no perdre-la, que en el cas d’Espanya són el 0,28% del PIB (Dinamarca: 2,26% del PIB). Una baixa inversió en recursos humans, prestacions de misèria i fons ocupacionals insuficients.
Les diferencia de les Polítiques Passives, que són les mesures de protecció quan no es té feina. La Unió Europea vincula ambdues polítiques; Espanya no, malgrat tenir xifres altes d’atur.
El Programa d’Activament de l’Ocupació preveu 426 € a persones que no tenen ocupació; un servei que paga l’Estat però que gestionen les autonomies amb gran dificultat per la càrrega de feina i problemes socials junts a la insuficient dotació econòmica. Espanya tampoc transfereix a la Generalitat els fons necessaris per a Polítiques Actives: al 2011 foren transferits 440 milions €; al 2013 només 191 milions € i 299 milions € al 2017, xifres llunyanes a les necessitats real de la societat catalana.
A més a més, el repartiment dels recursos està molt condicionat per mesures estatals distants de la realitat catalana. El catàleg de l’Estat pensat per a grans empreses no permet implementar polítiques actives d’acord amb les necessitats reals del país amb un teixit de petites i mitjanes empreses. Resultat d’això, moltes mesures no es poden aplicar i els diners retornen al govern central. Un altre espoli!
Per altra part, Espanya no gasta tots els diners donats per la UE en Programes de Garantia Juvenil. Diners pensats per estimular els joves a trobar feina s’han destinat a pagar peonades, màsters universitaris, etc. Uns usos allunyats de la seva funció.
Davant el model d’Alemanya que és molt participatiu a tots els nivells, Espanya té una visió centralista i no territorial. I el govern de Catalunya ni té les eines ni té el marc legal per actuar.
Tot i així, a Catalunya les coses es fan de manera diferent però amb moltes dificultats. Comenta que l’Organització Internacional del Treball ha seleccionat tres experiències de Catalunya per exposar a Europa. Dol que el mèrit se l’apropiï el govern espanyol sense merèixer-lo.
Comenta algunes conseqüències de la crisi amb incidència en polítiques socials; les rendes mitjanes i baixes actualment són més baixes, mentre que les rendes altes ara són encara més altes.
Espanya està molt lluny del model social danès. El futur estat català vol emmirallar-se en Dinamarca.
Bellaterra per la Independència. Comunicació
Bellaterra. Carles Pla presenta els ponents.
Avui s’ha presentat, primer al Parlament i després a la ciutadania, l’Esborrany de Llei que ha de regular la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.
Aquí trobareu bona part de la informació que es desprèn d’aquesta llei.
Les 24 preguntes que respon el periodista David González d’El Nacional:
Ressò a la premsa internacional recopilat per Vilaweb:
L’1 de juliol, quan només falten 3 mesos pel referèndum s’ha fet la primera caminada per la Independència a Sabadell.
Ens sentim satisfets de la colla que hem aplegat i perquè en hora punta hem fet visible a molts sabadellencs que l’opció del SÍ és la millor del referèndum de l’1 d’octubre.
Us convidem a repetir la caminada els dies 1 d’agost (quan només faltin 2 mesos pel referèndum) i 1 de setembre (a 1 mes del referèndum). La ruta serà diferent però esperem repetir-la amb el mateix bon ambient que hi ha hagut entre els caminaires d’avui.
Reserveu-vos el dia!
Us afegim el manifest
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 