El dissabte 15 d’octubre, al memorial del president Lluís Companys de Sabadell, es farà un acte per commemorar la data del seu afusellament.

El dissabte 15 d’octubre, al memorial del president Lluís Companys de Sabadell, es farà un acte per commemorar la data del seu afusellament.

S’han convocat diversos actes a Sabadell i Terrassa contra el 12 d’octubre i allò que representa.


La Policia Nacional i la Guàrdia Civil vanespiar en el període 2018-2019 a la llavors presidenta, Elisenda Paluzie, a quatre exsecretaris nacionals i diversos membres de l’Assemblea, amb un programari previ al Pegasus, el programari SITEL, i/o amb seguiments personals.
Segons anunciava l’agència EFE aquest dilluns, l’Audiència Nacional va intervenir una quarantena d’activistes independentistes de l’entorn de l’Assemblea, la CUP i el Consell de la República entre el 2017 i el 2019 sota l’excusa de que “preparaven actes ‘subversius’ per posar en risc les institucions de l’estat”. Recordem que aquesta investigació és prèvia a les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics.
Les peces secretes que s’han fet públiques i que van ser l’inici de la investigació dels membres del CDR encausats a l’Audiència Nacional del cas 23S, evidencien el que portem denunciant des del 2017: s’utilitza el dret penal de l’enemic amb investigacions prospectives contra l’independentisme. Aquesta informació arriba després que l’Estat espanyol hagi reiterat que no s’havia espiat a l’independentisme, que ara s’evidencia com una nova mentida, amb l’afegit que es van dur a terme seguiments personals als espiats.
Aquest cas se suma a l’escàndol del Catalangate, l’espionatge polític amb Pegasus més gran del món, que ha afectat a la nostra entitat de forma greu. Els abusos de l’Estat espanyol amb l’objectiu de conèixer la nostra estratègia i les nostres accions, quan aquestes són públiques i transparents, només reforcen el nostre argumentari: que l’Estat espanyol ens persegueix per exercir el nostre dret d’associació i de llibertat d’expressió.
L’Assemblea treballa per a què s’acabi declarant i sostenint la independència a partir de majories democràtiques i des de la no-violència. Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens fem enrere. Constatem el que ja sabíem i que no ens aturarem perquè tot això ens dona més força per seguir.

El Govern del president Pere Aragonès ha anunciat el nomenament de les noves conselleries, liderades per Natàlia Mas, Meritxell Serret, Juli Fernández, Quim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart; un govern ple de noms del passat que queda lluny de respectar el mandat de l’1 d’Octubre i el consens del 52% independentista elegit democràticament el 14 de febrer de 2021.
Aquest Govern, que aposta per un suposat “consens del 80% de la ciutadania”, té una minsa legitimitat, un mínim reconeixement al Parlament i només la capacitat de fer autonomisme de mirada curta. Amb aquests nomenaments, l’executiu gira l’esquena a l’únic projecte viable per a una Catalunya de progrés: la independència unilateral.
La població de Catalunya va votar un projecte per dur a terme la independència aquest mandat i amb aquesta tria queda clar del tot que no mantindrà la seva promesa. Ja n’hi ha prou de mentir a la ciutadania. El projecte transversal i realista per a Catalunya és el de fer la independència. Avui, 10 d’octubre, el crit torna a ser el mateix: eleccions per a la independència.
En aquest sentit, aquest dissabte, l’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un posicionament sobre el trencament del Govern independentista. Després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, l’Assemblea va mantenir reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, es va reunir amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’ex-vicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.
El trencament recent del Govern ha evidenciat, un cop més, la seva manca de projecte independentista.
A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

L’Assemblea Nacional Catalana ha mantingut, després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, s’ha reunit amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’exvicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.
El trencament recent del Govern ha evidenciat la seva manca de projecte independentista.
A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

L’Assemblea Nacional Catalana ha posat en marxa la campanya “Nosaltres acusem”, que vol recollir el suport de la ciutadania perquè el Parlament de Catalunya creï una comissió d’investigació sobre l’amplitud i l’abast de la causa general de la justícia espanyola contra el moviment independentista. L’objectiu final és fer arribar l’informe de la comissió al Consell d’Europa.
El tret de sortida de la campanya es durà a terme amb una acampada de dos dies, el 15 i 16 d’octubre, a la plaça Catalunya de Barcelona, coincidint amb el 5è aniversari de l’empresonament dels Jordis, amb la participació de membres del Secretariat Nacional.
Durant l’acció hi haurà diversos actes, com intervencions dels mateixos represaliats i les famílies, parlaments de defenses i projeccions de vídeos sobre la repressió espanyola, entre d’altres. A més, es presentarà la petició al Parlament d’una comissió d’investigació de la causa general i el manifest «Nosaltres acusem la justícia espanyola», del qual es pot consultar una síntesi aquí (l’original es publicarà més endavant).
Amb aquesta acció, l’entitat busca visibilitzar els centenars d’encausats -alguns pendents de judici i altres ja jutjats- que formen part dels més de quatre mil represaliats per la macrocausa contra l’independentisme. Molts d’ells són joves que no s’han sentit amb prou suport dels partits independentistes i de la societat catalana.
En una segona fase de la campanya, s’organitzarà la recollida de signatures per crear, a través de les assemblees territorials, una comissió d’investigació del Parlament, que inclourà actes amb encausats, lectures del manifest davant dels jutjats de Catalunya i altres accions. Aquesta campanya es mantindrà fins al gener del 2023, quan es farà una concentració davant el Parlament per lliurar les signatures recollides.
La campanya “Nosaltres acusem”, que segueix les indicacions del full de ruta de l’entitat, continua la feina de l’Assemblea després d’accions nacionals i internacionals contra la repressió espanyola, com la presentació d’un informe internacional sobre la repressió contra els moviments d’autodeterminació als EUA o la querella de l’entitat contra les forces de seguretat de l’Estat per l’escàndol d’espionatge del Catalangate, entre d’altres.

La diada de l’1 d’Octubre d’enguany ha estat marcada per la mobilització ciutadana. Així ho ha demostrat l’acte unitari commemoratiu a l’Arc de Triomf, organitzat pel Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Intersindical-CSC.
L’acte, que ha començat a les 17h i ha estat inaugurat per l’expresidenta del Parlament de Catalunya i expresidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell, ha evidenciat que l’independentisme conforma un front unit, comú i transversal en els moments necessaris. A l’acte hi han participat representants de totes les entitats organitzadores.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha declarat “Vam sortir aquest 11 de setembre i hem fet tremolar un escenari polític centrat en mantenir l’immobilisme, on s’insisteix en la via morta d’un diàleg amb l’Estat, amb propostes que el Govern espanyol no triga ni una hora en rebutjar” i ha insistit “L’1 d’Octubre és el nostre passat, però també el nostre present i el nostre futur. Ens hem llepat les ferides i ara tornem a sortir a lluitar”.
Feliu també ha anunciat l’organització d’una Conferència Nacional per la Independència per marcar el full de ruta cap a la independència, que se celebrarà en els mesos vinents, i que ja està disponible al web de l’Assemblea perquè tothom s’hi pugui inscriure. Una proposta per construir un espai lliure de debat i projecte per la independència, on ciutadania i entitats puguem compartir propostes i avançar cap a l’alliberament nacional. On estigui cridat tot el territori, totes les sensibilitats, tots els propòsits que coincideixen en la mateixa voluntat.
A primera hora de la tarda, l’Assemblea ha organitzat una acció commemorativa i reivindicativa a la plaça de Sant Jaume per recordar l’exercici polític i del dret a l’autodeterminació més important de la història de Catalunya: el referèndum de la independència del nostre país. S’ha aixecat un mur d’urnes per visibilitzar l’allunyament de les nostres institucions respecte al resultat del Referèndum d’Autodeterminació del Primer d’Octubre de 2017, amb un gran èxit d’assistència.
En el marc de l’aniversari de l’1-O, les territorials de l’Assemblea han organitzat actes commemoratius entre el divendres al vespre i el matí de dissabte, on s’ha llegit el manifest de l’1 d’Octubre i s’han fet proclames independentistes.
L’Assemblea insisteix que cal posar en valor de nou la fita aconseguida aquell Primer d’Octubre de 2017. Des de l’entitat volem recordar aquella gesta i reafirmar la nostra voluntat de complir amb el mandat del referèndum i recordar-ne les víctimes de la violència i les més de 4.000 persones represaliades per l’Estat espanyol.

El divendres 7 d’octubre, a Terrassa, es farà una xerrada sobre la no-violència. Hi participaran Jordi Pesarrodona i Lluís Sobrevia i el conduirà Anna Carpena.
L’acte començarà a les 18.30 h a la Biblioteca Central de Terrassa, plaça de les Lletres, 1.

El dissabte 1 d’octubre es farà a Castellbisbal un acte en motiu dels 5 anys del referèndum per la Independència.
Començarà a les 12.00 h a la rotonda de l’U d’Octubre, on es descobrirà un monument.

El dissabte 1 do tu, a Palau-solità i Plegamans, es farà un acte per recordar el referèndum.
Serà a les 11.00 a l’institut Ramon Casas.

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat el 27 i el 28 de setembre a la Human Dimension Conference de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), a Varsòvia, centrada en la defensa dels drets humans i la democràcia. La trobada reuneix organitzacions internacionals, governs i societat civil per contribuir a la protecció i promoció dels drets humans.
El secretari nacional de l’Assemblea Jordi Vilanova va intervenir a la primera sessió de la conferència en representació de l’entitat per abordar temes com la repressió, la persecució política de membres electes i activistes catalans, l’escàndol del cas d’espionatge Catalangate i la violació dels drets humans per part de l’Estat espanyol.
En el marc de la sessió, que estava centrada en l’estat de les Institucions Democràtiques, Vilanova va denunciar una onada de repressió sense precedents per part de l’Estat espanyol: “Des del 2017, més de 3.000 persones han estat empresonades, multades, processades, inhabilitades o estan pendents de judici”.
El representant de l’Assemblea va subratllar que les institucions de la Unió Europea també s’han vist afectades per la repressió de l’Estat espanyol contra els catalans, ja que el president català a l’exili Carles Puigdemont i altres eurodiputats han vist vulnerats els seus drets parlamentaris i la seva immunitat.
També, va posar de relleu el fet que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides hagi denunciat recentment que l’Estat “va violar els drets polítics recollits a l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de quatre diputats del Parlament de Catalunya en suspendre’ls el 2018 de les seves funcions públiques abans de la seva condemna, violant, per tant, els drets polítics de milions de ciutadans que els van votar”.
Finalment, Vilanova va fer una crida a les autoritats de l’OSCE, especialment al Comissionat de l’OSCE per a les Minories Nacionals, que visitin Catalunya, investiguin els fets denunciats, i prenguin mesures perquè les autoritats espanyoles cessin la seva persecució política contra els representants i els activistes polítics catalans.
L’Assemblea participa regularment a les conferències i fòrums de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa sobre drets humans, per a realitzar intervencions orals a les respectives sessions, a més de presentar declaracions escrites per denunciar les violacions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.

Sant Quirze del Vallés s’organitza per commemorar l’U d’Octubre.
El divendres 30 de setembre, ens concentrarem a 19.15 h, davant del pavelló esportiu de Can Casablanques, per anar junts a l’inici de la columna de Sabadell de la marxa de torxes en contra de la repressió dels Mossos a l’independentisme.
L’1 d’octubre ens trobarem a les 14.15 h a l’estació dels FGC per anar a la plaça Sant Jaume i posteriorment a l’Arc del Triomf.
Els actes els convoquem Sant Quirze per la Independència i el Consell Local per la República de Sant Quirze.
L’U d’Octubre, a Sant Cugat del Vallès, es faran diversos actes per commemorar l’aniversari del referèndum.
Al matí, a les 9.30 h, es farà un esmorzar popular a la mateixa plaça U d’Octubre. A la tarda s’anirà a la manifestació de de Barcelona. Hi ha autocars organitzats per facilitar el desplaçament.