10 setembre, a Sant Cugat del Vallès, Marxa de Torxes

El dissabte 10 de setembre, a Sant Cugat del Vallès, es farà una Marxa de torxes.

L’inici serà a les 20:30 a la Plaça Rafael Casanova i acabarà a la plaça de l’U d’Octubre de 2017.

7 de setembre, a Sant Cugat, dins Cicle “ÀGORA 1-Octubre” tindrem Ramón Cotarelo: “Parlem Clar”

Aquest dimecres 7 de setembre es farà a Sant Cugat del Vallès, a les 19.00 hores, a la Sala Clavé de La Unió, a la xerrada amb en Ramón Cotarelo amb el títol “Parlem Clar”.

La no participació del president Aragonès a la manifestació de la diada no ens atura

Ara és l’hora del poble

Des de l’Assemblea Nacional Catalana no entenem com el president del Govern de Catalunya es fa foto amb el Govern de Madrid i no se la vol fer amb centenars de milers de catalanes i catalans que exigeixen la independència, el mateix que el seu partit porta al programa electoral.

Volem recordar que la manifestació és una mobilització en positiu per la independència, i que no es convoca contra ningú, però no avalem l’ autonomisme. Ha de ser una exigència i una normalitat democràtica que els ciutadans i els seus representants es trobin al carrer. I lamenten que en aquesta ocasió no es pugui fer amb el president de la Generalitat. La manifestació es planteja reivindicativa però pacífica i democràtica, i sempre ha estat així.

També recordem que la mobilització de la Diada no és contra els partits, sinó contra l’estratègia dels partits, que no s’adiu amb la independència. Si el moviment independentista ha avançat aquests anys ha estat gràcies a la no rendició, la lluita continuada i a avançar per la independència més enllà dels partits.

Constatem, ara més que mai, que serem la ciutadania qui farem la independència. Passant per davant de polítics i partits. Convidant-los a sumar però des d’un lideratge que recau en el conjunt del poble i que sabrà trobar els camins i les alternatives necessàries per fer efectiva la independència

L’Assemblea ultima els detalls de la Diada 2022

L’Assemblea està ultimant els detalls de la manifestació d’enguany, que com ja es va anunciar sortirà de l’avinguda del Paral·lel, passarà pel Moll de la Fusta i el passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès d’Argentera, i acabarà davant l’Estació de França, on hi haurà l’escenari. Ja s’han tancat més d’un centenar d’autocars i s’espera omplir-ne molts més al llarg de la setmana vinent. Al web de la Diada es poden consultar tots els busos que encara estan disponibles per al públic.

Les conegudes actrius Carme Sansa i Pepa Arenós seran les encarregades de conduir l’acte i presentar els parlaments, que obrirà el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, seguit del president de l’AMI, Jordi Gaseni, i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, serà l’encarregada de tancar l’acte, que acabarà amb una actuació musical de Quim Vila, seguida de l’himne dels Segadors.

Com l’any passat, en aquesta edició no hi ha inscripcions per trams. Les persones que participin a la manifestació podran consultar les zones de concentració per saber quina secció de l’avinguda del Paral·lel els pertoca segons la seva territorial. L’Assemblea també organitzarà un punt de trobada, de venda de samarretes i d’informació als Jardins de les Tres Xemeneies, on es podrà visitar l’exposició dels 10 anys de l’entitat.

També s’han situat punts d’informació davant del monument de Colom i a l’Arc de Triomf. A més, enguany els punts liles s’han concentrat al final de Via Laietana, a la plaça d’Idrissa Diallo, per atendre i informar qualsevol persona que requereixi assistència o informació sobre agressions sexuals.

Al web de la Diada es pot consultar el recorregut de la manifestació i els diferents punts d’informació i concentració. També s’hi pot llegir i signar el manifest d’enguany, que crida a defensar la victòria de l’1 d’Octubre i marca una data límit per fer la independència. Igualment, s’hi poden visualitzar i comprar la samarreta i els diferents productes d’aquesta Diada.

L’entitat recorda que la manifestació de la Diada d’enguany vol tornar a situar la independència al centre de la política catalana, i lamenta la inacció dels partits per haver abandonat el camí cap a la independència, malgrat el mandat clar del referèndum de l’1-O i la majoria independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya. Per això fixa un horitzó per la independència i reivindica la força de la gent com l’única que pot alliberar el país.

El cap de setmana del 17 i 18 de setembre, els Cants de Llibertat de Terrassa van a la Catalunya Nord

El cap de setmana del 17 i 18 de setembre, els Cants de Llibertat de Terrassa aniran a la Catalunya Nord a fer una mostra d’agraïment i per fer un retrobament.

Es visitarà la Maternitat d’Elna, la població d’Els Banys. També s’anirà a Prats de Molló, al centre s’Interpretació de les Valls Catalanes i a la Casa Macià.

S’organitza un autocar. La informació i la venda serà als Cants de Llibertat i al local de l’Assemblea, carrer Torrent 153.

Aquest és el vídeo “Fem un pas endavant” de l’11S de 2022

Aquesta Diada hi comptem tots. Aquest 11 de Setembre fem un pas endavant per la independència. #TornemhiPerVèncer

3 de setembre, a Terrassa, projecció de “El nostre llarg silenci”

El dissabte 3 de setembre, a Terrassa, es farà la projecció de la pel·lícula “El nostre llar silenci“, de Quim Paredes.

És un film basat amb l’experiència de la Remei Oliva i l’exili que va viure al 1939 a la Catalunya Nord.

La projecció serà a partir de 20.00 hores a la plaça de Mossèn Homs.

28 d’agost, a Terrassa, Ponts per la independència

Aquest diumenge 28 d’agost, a Terrassa, es tornaran a fer els Ponts per la independència. El punt de trobada serà a les 17.00 h, a la braseria Casablanca, carretera de Martorell, 319.

Comunicat de l’Assemblea davant la causa contra la MHP Laura Borràs

Al llarg d’aquest juliol hem vist l’esclat de l’enèsima controvèrsia entre els grups parlamentaris independentistes:l’aplicació del Reglament del Parlament de Catalunya a la seva presidenta arran de l’obertura de judici oral per un presumpte delicte de fraccionament de contractes quan era directora de l’Institut de les Lletres Catalanes.

Aquest és un procediment que no era desconegut per part dels grups parlamentaris independentistes quan van pactar la investidura de les presidències del Parlament i de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, hem arribat a l’obertura del judici oral amb retrets i un to agre que denotairresponsabilitat i poc sentit d’estat per part de tots els actors implicats.

També hi arribem constatant que la MHP Laura Borràs no gaudirà de les garanties judicials que li pertoquen: hem vist com (interessadament i il·legalment) l’Estat espanyol filtrava peces del sumari judicial a la premsa, utilitzant de nou les seves clavegueres. Per tant, tot ens porta a pensar que Laura Borràs no gaudirà d’un judici just i amb les garanties judicials que pertoquen perquè és la líder d’un dels principals actors del moviment independentista i la presidenta del Parlament de Catalunya.

Davant d’això i dels fets ocorreguts al Parlament de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana afirma que:

  • L’Assemblea i el moviment independentista estan compromesos amb la lluita contra la corrupció i les males praxis administratives, com s’ha refermat amb la participació de l’entitat en la cimera del Pacte Nacional contra la Corrupció.
  • L’Assemblea està compromesa amb els drets fonamentals, les garanties judicials i la defensa d’un sistema judicial i polític garantista que es blindi davant les clavegueres.
  • La MHP Laura Borràs no està gaudint d’un procés judicial just, i les clavegueres de l’Estat espanyol han filtrat intencionadament fragments del sumari judicial al seu braç mediàtic per crear un ambient propens a la vulneració del dret a la presumpció d’innocència. Instem, doncs, tots els actors polítics a reconèixer aquest fet.
  • Per garantir que la ciutadania d’aquest país tingui processos judicials amb plenes garanties judicials, cal acabar amb les clavegueres de l’Estat espanyol. Per tant, urgeix accelerar el procés d’emancipació nacional i assolir la independència per tenir un sistema judicial independent i sense clavegueres. Només la independència ens durà un marc de llibertat política i d’igualtat davant la llei.
  • La base social independentista no es mereix l’espectacle que ens obliguen a veure dia rere dia els grups parlamentaris independentistes. Tot plegat porta el moviment a la desafecció política i a fer que no ens creguem determinats discursos que pretenen “preservar les institucions” quan no veiem ni un mínim acte de sobirania des d’elles.
  • Són molts els esforços que es fan de forma altruista i voluntària per la independència de Catalunya des del moviment popular, i la base independentista està farta de veure com des de les institucions no s’està a l’alçada. Instem tots els actors polítics (institucionals, populars i internacionals) a trobar-nos de nou per traçar una estratègia que generi una ruptura per arribar a la independència.
PENTAX Image

L’Assemblea sol·licita la recusació del jutge al càrrec de la querella pel Catalangate

El passat 5 d’agost, l’advocat que porta la querella dels cinc afectats per l’espionatge amb Pegasus de l’Assemblea Nacional Catalana (Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Arià Bayè i Jordi Domingo) va presentar un escrit de recusació del magistrat Jaime Conejo Heredia per sospites sobre la seva falta d’imparcialitat.

A finals del 2017, quan aquest magistrat era suplent del magistrat del jutjat de Barcelona on s’instruïa la causa de l’1 d’Octubre (jutjat d’instrucció núm. 13), els mitjans de comunicació van fer públic que Conejo Heredia compartia al seu perfil de Facebook continguts de Societat Civil Catalana i del portal Dolça Catalunya. Poc després el jurista va eliminar el seu perfil de Facebook.

Les opinions i articles difosos pel magistrat recusat podrien ser expressió d’un biaix ideològic i de signe contrari al que representen els investigats, significats de forma evident amb la causa independentista catalana. El fet que esborrés el perfil de Facebook podria ser indicatiu de la voluntat d’amagar els continguts publicats.

D’altra banda, el magistrat va ser tinent auditor de la fiscalia juridicomilitar de la 4a regió militar, segons el butlletí oficial de Ministeri de Defensa espanyol del gener de 1986.

El fet que el magistrat hagi estat militar i mantingui lligams amb l’exèrcit pot afectar els criteris d’objectivitat i imparcialitat, ja que els principals sospitosos dels fets delictius que s’investiguen seran membres del CNI, servei d’intel·ligència integrat dins l’estructura del Ministeri de Defensa, i membres de la Guàrdia Civil, institut armat de naturalesa militar.

La querella de l’Assemblea denunciava la vulneració de diversos drets fonamentals, com la del dret a la intimitat i el dret d’associació de persones pel fet de ser independentistes i membres d’organitzacions de la societat civil.

L’entitat considera que aquests drets estarien en perill al càrrec d’un jutge amb aquests antecedents polítics, i per això ha decidit demanar-ne la recusació.

25 d’agost, a Montcada i Reixac, trobada per preparar l’11 de Setembre

Aquest dijous 25 d’agost, a Montcada i Reixac, es farà una trobada amb tothom que vulgui preparar l’11 de Setembre a Montcada i Reixac.

Serà a l’Ateneu ABI, a la Sala Tarés, a les 19.30 h,

17 de setembre, a Viladecavalls, sopar solidari amb Gonzalo Boye i Isabel Elbal, entre d’altres

El dissabte 17 de setembre, a Viladecavalls, es farà el sopar solidari en benefici de les fundacions Lluita contra les infeccions i Irsicaixa de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

Hi assistiran els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal i els doctors Bonaventura Clotet, Òscar Buisan i Núria de la Iglesia.

També hi participarà el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona.

El sopar es farà al restaurant Fonda Ristol, carrer Antoni Soler Hospital, 1, de Viladecavalls. Localització.

Per apuntar-s’hi cal omplir aquest formulari.

Les places són limitades.

19 d’agost, a Castellbisbal, sopar per la independència

El divendres 19 d’agost, a Castellbisbal, es farà un Sopar per la independència. L’acte començarà a les 21.00 al Pati de l’Esbarjo. Els beneficis es destinaran a la creació del monument a l’1 d’Octubre.

Admesa a tràmit la querella de l’Assemblea pel Catalangate

El jutjat d’instrucció 23 de Barcelona ha admès a tràmit aquest dimarts, 26 de juliol, la querella de l’Assemblea Nacional Catalana pel Catalangate. No ho ha fet així el Jutjat d’Instrucció 32, on es va presentar inicialment.

L’entitat va iniciar aquest procediment judicial per denunciar la vulneració de la intimitat i altres drets  fonamentals dels expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i diferents membres de l’entitat mitjançant el programa informàtic d’espionatge Pegasus. L’Assemblea Nacional Catalana compta amb cinc membres afectats per l’espionatge polític il·legal, que van patir infeccions als seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020.

L’objectiu de la querella és obrir diligències judicials per esbrinar qui hi ha al darrere d’aquests fets delictius. Si bé es desconeix la identitat dels autors dels fets, l’advocat de l’entitat, Toni Abat i Ninet, entén que els fets i l’interès polític que generen les persones querellants apunten que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat.

I encara més, per l’activitat delictiva i l’ús del programa d’espionatge Pegasus, membres del Centro Nacional de Inteligencia o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guardia Civil, que hagin pogut tenir accés a aquesta eina d’espionatge.

Segons Abat i Ninet, la querella denunciava la vulneració de varis drets fonamentals com la vulneració del dret a la intimitat i del dret d’associació. En declaracions el passat mes de maig també va indicar que “les proves aportades evidencien la utilització del programa d’espionatge Pegasus” per tal d’accedir a converses, missatges, documents i comentaris privats dels afectats, sent constitutius d’un o més delictes tipificats a l’article 197 del Codi Penal.

L’advocat va afegir que “la utilització d’un programa d’espionatge contra ciutadans escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil que realitzen activitats per aconseguir els seus objectius polítics legítims, és un acte de caràcter antidemocràtic i il·legítim i, a més, implica una flagrant vulneració del dret fonamental a la intimitat, establert a l’article de la Constitució espanyola i que desenvolupa la Llei Orgànica 1/1982”.

En aquest sentit, la querella denuncia també la vulneració del dret fonamental d’associació. L’ús de Pegasus contra els querellants pel fet de ser membres d’una associació registrada i lícita, a més de suposar una monitorització total i una intromissió absoluta en l’espai de la intimitat, també implica una vulneració de l’article 22 de la Constitució Espanyola. Segons explicava Abat, “tot allò que no estigui expressament prohibit per la llei, pot fer-se mitjançant el dret d’associació”.

Recordem que l’Assemblea Nacional Catalana compta amb un total de cinc afectats: l’anterior presidenta, Elisenda Paluzie (quatre atacs i una infecció provada, entre 2019 i 2020), l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez (vint-i-sis atacs entre 2015 i 2017 i 4 infeccions provades), els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS l’any 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un atac via SMS l’any 2020) i Jordi Domingo (víctima via WhatsApp l’any 2019), membre de base de l’entitat.

Comunicat sobre el fals diàleg

L’Assemblea denuncia que el pretès diàleg que exhibeix el govern català és només una pantomima per aconseguir les engrunes autonomistes que està disposat a “atorgar” el govern espanyol. L’única cosa que pretén Pedro Sánchez és blanquejar la repressió contra Catalunya i els independentistes, a nivell nacional i internacional. L’acceptació d’aquest marc és una rendició per part de l’actual Govern de la Generalitat.

L’anomenada taula de diàleg ha anat rebaixant plantejaments fins i tot abans de reunir-se. I és que, des d’un principi, el govern espanyol no ha volgut ni sentir a parlar d’autodeterminació, referèndum, amnistia, i encara menys d’independència de Catalunya. Només s’han avingut a fer la foto quan ha quedat clar que, per part del govern català, s’acceptava no parlar de res rellevant i, en canvi, es venia com un èxit la “pacificació” de Catalunya amb fotos on s’ensenyava al món que, amb un copet a l’esquena i quatre promeses vagues, ja estava tot arreglat i l’independentisme ja no existeix o és molt minoritari. Aquest és el discurs que es vol vendre. 

Es diu que es parla de desjudicialització i ni es fa esment de l’espionatge massiu a l’independentisme amb Pegasus en el Catalangate, tot i haver estat admès per la ministra de Defensa. Res de la nova persecució als síndics de l’1 d’Octubre o de la desestabilització al Parlament de Catalunya. Tampoc no es parla de la insistència a executar les euroordres a l’exili, o dels més de quatre mil dos-cents represaliats ni de la reforma del delicte de sedició. Això sí, les mateixes promeses buides que ja havia fet el també president socialista J.L. Rodríguez Zapatero d’impulsar el català al Parlament Europeu o al Senat. I l’aplaudiment de la darrera reforma vergonyosa, al Parlament, sobre el català a l’escola. Com si això arreglés res.

Aquest fals diàleg no només no ens fa avançar, sinó que ens fa retrocedir. Respon a l’estratègia espanyola de fer-nos passar bou per bèstia grossa, i ensenyar al món que ja no hi ha problema a Catalunya. La imatge dolorosa que mostra que els representants legítims de Catalunya ja estan contents amb aquestes quatre promeses escarransides i que tampoc es pensen complir. Un govern espanyol que busca com passar els pressupostos a la tardor sense que li costi massa car, i deixant clar a la resta de forces espanyoles que no abandona la repressió contra l’independentisme amb actuacions dures de la fiscalia, però que ens tenen “controlats” i “tranquils”, com ja ha declarat ben orgullosament Pedro Sánchez en diverses ocasions al Congrés. I el govern català que torna a caure de quatre grapes a l’enganyifa, any rere any.

Si volem la independència, i que el món ho sàpiga, hem de sortir al carrer. I ser tantes persones que no ens puguin amagar. Que no es pugui evitar que siguem notícia de la premsa lliure d’arreu. Fem-ho l’11S, i que el crit de la nostra manifestació desemmascari i enterri aquest trampós i fals diàleg. Ho hem fet en d’altres ocasions, i també ho farem enguany. No en el nostre nom. Que quedi clar el que volem: INDEPENDÈNCIA i l’aconseguirem!