La mobilització del 6 de febrer ja té 4.000 inscrits, després de saturar els servidors divendres

La mobilització extraordinària pel judici del 9N a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja suma 4.000 inscrits confirmats. L’allau de peticions que va rebre ahir divendres el web d’inscripcions 9nsomtots.cat va sorprendre les quatre entitats organitzadores i va fer caure el servidor diversos cops durant el dia. Reforçat el servidor divendres mateix a la nit, les peticions s’han anat servint amb normalitat des d’aleshores.

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) van presentar divendres la seva estratègia davant la causa del 9-N, que arrencarà aquest 6 de febrer. Amb el lema El 6 de febrer ens jutgen a tots, les entitats sobiranistes promouran una mobilització massiva a l’entrada del tribunal, ja sigui a la seu del TSJC o a la Ciutat de la Justícia. L’espai on es farà el judici encara no s’ha anunciat.

Les entitats subratllen el caràcter excepcional de la convocatòria i recorden la petició a aquells ciutadans que puguin agafar-se un dia de lliure disposició o de vacances per ser davant del tribunal a les 8:15 h del matí.

web_assemblea_6f.jpg

Vídeo de la conferència “Dissidència i no violència en els processos de canvi social”d’Artur Domingo

Sabadell per la independència ha organitzat un cicle d’actes amb el títol “De la resistència a la nova legalitat“.

La primera conferència del cicle es va celebrar el dijous 19 de gener de 2017 al Centre Cívic de Can Rull.

Aquesta primera conferència va ser impartida per Artur Domingo, historiador especialitzat en Gandhi i el seu llegat polític.

A la xerrada, titulada “Dissidència i no violència en els processos de canvi social“, es varen tocar els següents temes:

  • Una introducció al concepte de Desobediència Civil (DC): des de les definicions històriques de pensadors i polítics com Thoreau, Tolstoi, Gandhi o Martin Lather King.
  • La contraposició dels conceptes de legalitat i legitimitat, a partir de textes de Hanna Arendt, John Raawls, Habermas o Bertrand Russell i de les seves reflexions. A partir d’aquí desenvolupà la situació actual de Catalunya i la reclamació del dret a decidir des de l’anàlisis prèvi.
  • Un anàlisis històric dels moviments de DC al món, centrant-se en moviments com el de les sufragettes, la lluita dels drets civils a EUA, o els diferents processos en què intervingué Gandhi des de Sud Àfrica a la independència de la Índia.
  • A partir d’aquest aquest bagatge, ens presentà les conclusions.
  • Finalment s’obrí un debat amb els assistents on es varen tocar molts aspectes relacionats amb la actualitat del país des de l’òptica de la dissidència.

Creiem que són temes molt rellevants i que ens convé conèixer i treballar davant dels reptes que tenim plantejats per als mesos següents.

Feu aquí la inscripció per donar suport, el 6 de febrer, als encausats pel 9N

 

JA SOM MÉS DE 40.000 PERSONES INSCRITES PER SER A BARCELONA

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM); convoquen a una mobilització per donar suport a encausats pel 9N que seran jutjats, Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega.

El judici començarà el 6 de febrer i, des del Vallès Occidental, s’organitzaran autocars per anar-hi i cites a les estacions de rodalies i FGC.

Cliqueu aquí per fer la inscripció.

Si voleu anar-hi en autocar des del Vallès Occidental, cliqueu aquí.

32dd74cf-8c5b-4c2c-b36c-f3206bd38340.jpg

6F_9N_postal_0.png

Vídeo de la roda de premsa de l’acte de suport als encausats pel 9N

L’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM han presentat aquest divendres la seva estratègia davant la causa del 9-N, que arrencarà aquest 6 de febrer. Amb el lema El 6 de febrer ens jutgen a tots, les entitats sobiranistes promouran una mobilització “massiva” a l’entrada del tribunal, ja sigui a la seu del TSJC o a la Ciutat de la Justícia. L’espai on es farà el judici encara no s’ha anunciat.

El president de l’ANC, Jordi Sánchez, ha detallat que per convertir el 6-F en una “gran mobilització” s’ha obert un espai d’inscripcions en aquesta web, tal com s’havia fet amb les manifestacions de l’Onze de Setembre. L’espai d’inscripció ja està obert i també es posaran a disposició de la ciutadania autocars des de diversos punts de la geografia catalana.

Les entitats sobiranistes insten els catalans a demanar un dia de festa per fer costat a Mas, Rigau i Ortega. “El 6 de febrer no es jutja només a tres persones sinó a tots els ciutadans que van votar el 9-N, així com la sensibilitat democràtica d’una societat que no entén que un conflicte polític es resolgui als tribunals”, ha expressat el president de l’ANC. “Sabem que és una crida excepcional perquè és un dia laborable, però estem convençuts que la gent respondrà”, ha puntualitzat Sánchez, que ha recordat que no es fa “cap crida” a boicotejar el judici de 9-N.

“Mobilització permanent”

El sobiranisme civil espera una convocatòria important, tot i que el judici es farà en dia laborable i a primera hora del matí. La manifestació del 6-F serà un test de cara a pròximes convocatòries ara que s’entra en una fase de “mobilització permanent”, com ha destacat el president d’Òmnium.

Sánchez ha lamentat que l’Estat hagi optat per resoldre el plet català als tribunals. “Mai hem entès la judicialització del 9-N i estem convençuts que és un camí equivocat. És un judici que mai s’hauria d’haver produït. Ens porta a un carreró sense sortida”, ha detallat el president de l’ANC. Miquel Buch ha recordat que ara és el torn de la ciutadania després que el Govern ja “se la jugués el 9-N“. “Allò va ser un acte de rebel·lió, ara és el nostre moment”, ha reblat. Cuixart ha destacat que la protesta del 6 de febrer ha de ser “un clam de la societat civil en defensa de les institucions i els representants polítics“.

Vídeo “Parlem d’infraestructures”

Conversa d’Albert Noguera i Francesc Robusté sobre Infraestructures.

El 30 de gener, a Ripollet, debat amb Jordi Sànchez

A Ripollet, el dilluns 30 de gener, al Centre Cultural, Jordi Sànchez debatrà amb els assistents el moment polític que viu el país. L’acte començarà a les 20:00.

El pla B del Banc Sabadell mostra que la independència és possible i propera

En relació a la polseguera que han provocat unes manifestacions del president del Banc Sabadell dient que aquest banc podria traslladar la seva seu social ràpidament  “… en cas que hi hagués algun risc que ens pogués posar en necessitat de posar-nos sota l’aixopluc de la Unió Europea.”, fent referència a una hipotètica independència de Catalunya en resposta a les preguntes d’uns assistents a una conferència de la Cambra de Comerç de Sabadell el dia 13 de gener de 2017, la sectorial d’Economia de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa públiques les consideracions següents:

  1. El pla B del Banc Sabadell mostra que la independència de Catalunya no solament és possible sinó propera. No es fa un pla alternatiu o de contingència sobre un possible fet que no es consideri probable.
  2. La possible mesura de traslladar la seu social seria innecessària, ja que el BCE mai posaria en risc l’accés del Banc Sabadell ni Caixabank al seu finançament, com a peces fonamentals de l’Eurosistema. En diversos informes i estudis hem demostrat que no sortirem de la UE ni de l’Eurosistema  per moltíssimes raons d’interès comú amb l’Estat espanyol i amb la resta de països de la UE i les seves economies, bancs i empreses.

En qualsevol cas, Catalunya sempre podria arribar a un acord amb el BCE, al qual no es podria oposar Espanya, igual o semblant al que tenen països com Mònaco, Andorra o San Marino, pel qual tindria accés directe a la liquiditat que proporciona el mateix BCE, al sistema de pagaments interbancaris, de liquidació de valors i a la zona única de pagaments en euros, a l’elegibilitat dels actius financers emesos a Catalunya i als mecanismes de supervisió, resolució i garanties de la Unió Bancària.

  1. En canvi, si continuéssim dins de l’Estat espanyol seria molt probable que els serveis centrals dels grans bancs catalans fossin traslladats d’una manera o d’una altra a la capital del centralista Estat espanyol, com va passar amb el BBVA o Banco Santander, o com ha passat amb les caixes catalanes adjudicades a BBVA i a Bankia.
  2. En qualsevol cas, és clar que el Banc Sabadell no s’emportarà ni les sucursals ni els caixers de Catalunya, perquè mai renunciarà a una part bàsica i fonamental del seu negoci i perquè si ho fes altres entitats nacionals o estrangeres ocuparien el seu nínxol de mercat. Per tant, el finançament dels clients catalans estarà sempre assegurat, els interessos dels accionistes protegits i els llocs de treball garantits.

07f3204d-370a-4687-925b-a5cbb3b4ba46.png

Vídeo íntegre de la conferència de Carles Puigdemont al Romea

Informació de Vilaweb.

Aquest és el vídeo de la conferència íntegra que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet el 16 de gener de 2017 al teatre Romea de Barcelona.

A Cerdanyola, el 24 de gener, es debatrà sobre “mobilitat i qualitat de vida”

A Cerdanyola, seguim debatent sobre la nova república catalana. Aquest cop parlarem de “MOBILITAT I QUALITAT DE VIDA” amb Montserrat Llobet, Investigadora de Responsabilitat Social i Qualitat de Vida Ciutadana, Economista i doctora en polítiques públiques i transformació social per l’UAB. La cita serà el dimarts, 24 de gener, a les 19.00 h, a la Sala d’actes MAC Can Domènech. Vine-hi i digues la teva, això és cosa de tots.

El 15 de gener, arrenca a Sant Feliu de Llobregat la campanya “Fem futur”

Aquest diumenge, el dia 15, se celebrarà la festa d’inici de la campanya de l’ANC “Fem Futur“ a partir de les 10.30 hores, a la plaça de la Vila de Sant Feliu de Llobregat.

Fem Futur“ és la campanya prereferèndum que vol explicar amb arguments els beneficis de la República Catalana als sectors menys convençuts de la població del país.

L’Assemblea Territorial de Sant Feliu de Llobregat ha preparat una xocolatada, una projecció d’un vídeo en una carpa de cinema i diverses activitats infantils. Les persones que ho vulguin podran arribar-hi amb el tren que recorrerà la ciutat.

El 19 de gener, a Sabadell, comencem un cicle de xerrades: De la resistència a la nova legalitat

SONY DSC

A Sabadell, comencem l’any amb un cicle de dues xerrades i un debat de cloenda emmarcats sota el títol De la resistència a la nova legalitat, en el qual abordarem el tema de la dissidència no-violenta des de diferents àmbits.

Estrenarem cicle el dijous 19 de gener a les 7 del vespre al Centre Cívic de Can Rull (c. de Sant Isidor, 55; vegeu mapa)  amb la xerrada Dissidència i no-violència en els processos de canvi social. Entre la legalitat i la legitimitat, a càrrec d’Artur Domingo, historiador especialitzat en la biografia i el llegat de Gandhi.

Les xerrades següents


Continuarem el cicle el dijous  26 de gener a les 7 del vespre, de nou al Centre Cívic de Can Rull amb la xerrada Ciutadans i institucions: formes i estratègies de dissidència política, de la mà de Josep Costa, lletrat, professor de Teoria Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra.

Com a cloenda, el dijous 2 de febrer a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Cívic de la Creu Alta – Cal Balsach (ctra. de Prats de Lluçanès, 2; vegeu el mapa) farem un debat amb el títol Conseqüències de les accions en l’adhesió a la nova legalitat, en el qual hi participaran Jaume Asens i Llodrà (advocat, tinent d’alcalde de Barcelona), Benet Salellas i Vilar (advocat, diputat al Parlament9, Neus Lloveras i Massana (alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, diputada al Parlament i presidenta de l’AMI).i Joan Anton Font i Monclús (coordinador de la Sectorial de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració local per la independència).

La Revolució cantada. Constància del poble estonià

Al Centre Cívic de Bellaterra, dijous dia 12 es va projectar el documental La Revolució cantada. Un acte organitzat per Bellaterra per la Independència i amb la col·laboració de l’EMD Bellaterra.

La ciutadana estoniana Pille Heinloo va fer la introducció i en la tertúlia posterior va contestar nombroses qüestions que es van plantejar entre els assistents. Ella que ho va viure personalment de jove ens ha ajudat a apropar-nos més al seu procés cap a la independència.

Sorprèn i encoratja veure les coincidències entre la lluita dels estonians i la del poble català per aconseguir la llibertat.

El govern va amenaçar els estonians amb greus conseqüències si desobeïen la constitució; i la van desobeir.

Van treure la seva bandera quan no estava autoritzada.

Van cantar espontàniament el seu himne patriòtic no autoritzat malgrat que la música oficialista intentava ofegar els seus cants reivindicatius.

Van sortir al carrer pacíficament per impedir el bloqueig i l’assalt de les seves institucions.

Van fer la Via Bàltica per demostrar al món la seva determinació.

I van fer moltes més accions entre els anys 1987 i 1991, totes pacífiques. Finalment i al cap de 4-5 anys de lluita reivindicativa van aconseguir tenir el país que volien.

La Revolució cantada, es un documental altament emotiu i bastant dur perquè mostra tota la terrible repressió que varen patir els estonians durant els anys de dominació nazi i soviètica. Emotiu perquè esborrona veure 300.000 persones (un terç dels estonians) cantant l’himne patriòtic no autoritzat en el festival tradicional que se celebra anualment. Emociona veure com se les van empescar per enfrontar-se al poder que els dominava amb l’única força de la seva determinació. Entusiasma contemplar les seves cares de felicitat i determinació.

El film mostra com la lluita d’un poble unit finalment triomfa. Com una vegada ja tenen el seu propi estat els hi canvia la vida i, poc a poc i amb gran esforç, aconsegueixen fer un país nou, lliure i pròsper.

Al fòrum final, es parla de les similituds i de les diferències entre Estònia i Catalunya. Es constata que allà les comunitats russes i estonianes estaven clarament diferenciades, situació diferent a la d’aquí on vivim barrejats els partidaris de l’estat propi i els partidaris de la dependència a Espanya.

A Estònia varen fer la Revolució cantada i aquí estem amb la Revolució dels somriures. En comú tenim la clara determinació de molts de nosaltres que volem un país millor, la República catalana.

Volem destacar el bon ambient i l’interès d’un públic molt atent al film, que s’esplaia amb forts aplaudiments al final de la projecció i que participa activament en la tertúlia final. L’acte dura fins passades les 11 hores de la nit. El format, amb sopar inclòs, ho va permetre. Felicitacions.

Bellaterra per la Independència. Comunicació

anc-voc1

Pille Heinloo en la presentació.

ANC VOC2.jpg

Visió parcial de la sala amb part dels assistents.

19 de gener, a Castellbisbal, conferència “Una Constitució. Principis fonamentals, tipus i contingut”

El 19 de gener es farà a Castellbisbal la conferència “Una Constitució. Principis fonamentals, tipus i contingut“. Els ponents seran Joan Fonollosa i Sergi Miquel, membres de la plataforma Constituïm que exposaran com són i quines característiques tenen diverses constitucions de tot el món.

L’acte serà a les 19:00 a la sala d’actes de l’Ajuntament.

ANC_Conferencia_05.jpg

“Guia VilaWeb 2017. Com es fa una república?” Una eina per entendre els passos que cal fer

VilaWeb ha elaborat una guia especial del 2017 per a explicar com es construeix una república. És dividida en set capítols que són els següents:

1. Com es fa el pas? Referèndum i què més? Aquest capítol tracta de les condicions amb què es pot proclamar la independència d’un país. En el cas català, s’ha pres la decisió de fer-ho mitjançant la llei de transitorietat i un referèndum posterior. N’hi ha prou, amb això?

2. Quines institucions noves haurà de crear l’estat català? És un repàs de les institucions i serveis que la Generalitat haurà d’instituir per a poder funcionar com una república, des de les duanes al banc central. També explica quin tractament rebran els actuals funcionaris de l’estat espanyol a Catalunya.

3. Les tasques fonamentals: el control del territori. Perquè la república sigui efectiva, hi ha una tasca principal: exercir el control del territori. Que el món vegi que el govern català té la potestat de dirigir la vida pública del país. Com es fa això? I, sobretot, com es fa si el govern espanyol no s’hi avé?

4. Com ens presentem al món? Un servei diplomàtic per a Catalunya. El reconeixement internacional és el pas definitiu de la creació de la república i això vol dir que cal establir un servei diplomàtic complet del nou país. Com es pot formar? Quins models de diplomàcia moderna i competitiva hi ha al món?

5. ‘Soft power’: Catalunya té molt poder. Els països moderns posen èmfasi en l’anomenat ‘poder tou’. Més que parlar de poder econòmic o militar parlen de capacitat d’atreure l’interès de les altres societats. En aquest terreny, Catalunya hi té molt a guanyar.

6. No cal fer una Espanya en petit. La república catalana no ha de copiar, necessàriament, el funcionament ni els esquemes de l’estat espanyol. Us oferirem un seguit d’alternatives sobre com organitzar el govern, les institucions i el territori, que dibuixarien un país ben diferent.

7. Un país ben dissenyat. La construcció d’una ‘marca’ és com més va més important en un món globalitzat. El nom que tingui el país i el disseny de l’escut, el passaport i les matrícules dels cotxes diu molt del caràcter d’una nació. Us n’oferirem alguns possibles dissenys.

La Guia VilaWeb 2017. Com es fa una república? ha estat elaborada per la redacció de VilaWeb, prenent en compte els treballs del Consell Assessor de la Transició Nacional, els projectes de constitució que s’han redactat i les opinions d’experts en cada tema.

capcalera7-604x270.png

17 de gener, a Terrassa, Martí Estruch parlarà de la diplomàcia catalana

El 17 de gener, a les 19:30, a l’Aula Magna del Centre Cultural de Terrassa, Martí Estruch (DIPLOCAT) parlarà de la diplomàcia catalana.

Vine a escoltar la veu més preparada i més informada de com el Govern català està preparant la diplomàcia amb la resta de països de la Unió Europea i de Nacions Unides, de cara a la constitució de Catalunya com a nou estat.

  • MARTÍ ESTRUCH, Director de Premsa i Comunicació del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT)
  • 17 de gener de 2017, 19:30h,
  • Aula Magna del Centre Cultural de Terrassa