L’ANC publica la llista de candidatures del 24M que s’han compromès per la independència

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet publiques les candidatures que es presenten a les eleccions municipals del 24 de maig i que han signat el compromís Els Ajuntaments per la Independència. En total, i segons el llistat actual, són prop de 1.300 candidatures de més de 600 municipis diferents les que s’han compromès en sumar el seu municipi a l’Associació de Municipis per la Independència, garantir el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 de setembre i posar-se al servei del Govern de la Generalitat, entre d’altres. L’ANC fa una crida a assolir la màxima participació i mobilització possible en els comicis.

El llistat, que s’acabarà de completar durant el dia d’avui, es pot consultar a www.assemblea.cat/ajuntaments

Barcelona ha comptat amb el compromís de Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC), Maria José Lecha (CUP-Capgirem BCN) i Ignasi Planas (Millor Barcelona). A Lleida, fins a cinc candidatures s’han sumat al compromís: Antoni Postius (CiU), Juli Otal (ERC), Eduard R. Baches (ICV), Francesc Gabarrel (CUP-Crida) i Josep Ramon Mòdol (MES). A Girona, han estat Carles Puigdemont (CiU), Maria Mercè Roca (ERC), Laia Pelach (CUP) i Andreu Garriga (SI) els que han signat. Finalment, Tarragona ha comptat amb el compromís d’Albert Abelló (CiU), Pau Ricomà (ERC), i Laia Estrada (CUP).

Les més de 570 assemblees territorials de l’ANC han aconseguit fer arribar el compromís a candidatures de més de 600 municipis, amb quasi totes les capitals de comarca; així com la majoria de ciutats grans i mitjanes. A més del compromís de les candidatures, el web també recull alguns dels compromisos d’aquells representants de llistes que s’hi han volgut adherir a títol individual.

Captura de pantalla 2015-05-22 a les 22.08.40Captura de pantalla 2015-05-22 a les 22.10.22

Guanyem la llibertat

En el tram final de campanya, l’ANC ha fet públic també un vídeo amb el clam del Palau Sant Jordi per aconseguir una gran victòria a les urnes que permetin aconseguir el màxim d’ajuntaments compromesos amb el procés de construcció de la República catalana:

Del 20 al 27 de maig, vine a conèixer els projectes de Sant Cugat per la Independència

ANC-Sant Cugat's avatarSant Cugat per la Independència (SCxI)

Des de l’ANC de Sant Cugat tenim clar que el 27 de Setembre hem de guanyar amb una victòria clara.
Per aconseguir-ho, estem posant en marxa una colla de projectes, i ens cal la col·laboració de tothom, i la teva, per tirar-los endavant.

Els projectes que estem preparant son els següents:

  • El país estel·lat. Omplirem Catalunya d’estelades.
  • Indetàper. Reunions de petit format per convèncer indecisos.
  • Festa del 27 de Juny. Cada 27 farem una festa. Ens ajudes a preparar-les?
  • Marató de trucades. Disposar d’un grup de gent disposat a fer trucades és clau per projectes com l’indetàper.
  • Repartim el diari de l’assemblea, fem bustiades o repartim tríptics.
  • Grups de barris. Estem organitzant grups a cada un dels barris de Sant Cugat per arribar a tot arreu.
  • Xarxes. La comunicació digital és cada dia més important. Ens hi ajudes?
  • Parades. Volem aconseguir tenir cada…

View original post 219 more words

21 de maig a Castellbisbal, debat amb els partits que es presenten a les municipals

L’acte serà a les 20:00 a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.Captura de pantalla 2015-05-20 a les 0.19.25

21 de maig a Barberà del Vallès, debat amb els partits que es presenten a les municipals

L’acte es farà a les 19:00 a la Biblioteca Esteve Paluzie.

Cartell Taula rodona ANC.

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

La IV Jornada de Sectorials ha fixat les bases de col·laboració amb la Convenció Constitucional

El debat constituent és protagonista de la nova fase del procés sobiranista i això havia de fer-se notar. Més d’un centenar de delegats en representació de 29 assemblees sectorials han celebrat la IV Jornada de Sectorials de l’ANC per posar en comú el fruit dels debats constituents, discutits i elaborats durant les darreres setmanes i que l’Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC (ECI) ha organitzat i dinamitzat.

Aquesta IV Jornada estava centrada en el “Debat Constituent per a la República Catalana Independent”, és a dir: assenyalar els eixos fonamentals per a una futura Constitució d’una Catalunya independent. Els debats s’han desenvolupat al llarg d’una intensa jornada matinal d’aquest dissabte primaveral 16 de maig al Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

La benvinguda als assistents ha anat a càrrec del coordinador de l’ECI, Josep Antolí, que ha assegurat que l’objectiu de la Jornada no és redactar cap nou projecte de Constitució, sinó “el de sumar propostes i aspectes de les nostres sectorials als 4 projectes constitucionals ja existents”.

Per la seva banda Josep Arranz, secretari de l’Equip de coordinació Intersectorial, ha remarcat que la participació de l’ANC en el debat constituent no fa sinó recollir allò que ja està en el carrer. “Catalunya, si per voluntat pròpia esdevé una nova nació independent, haurà de dotar-se d’una Constitució i d’unes normes de desenvolupament que li siguin pròpies. És a dir, Catalunya comptarà amb un marc jurídic d’aprofundiment de la democràcia en allò econòmic, polític i social”. Segons continua Arranz “per a les sectorials de l’ANC no és possible elaborar una constitució en el segle XXI sense la participació directa dels ciutadans, és necessari incentivar la participació del conjunt del poble i per això des de les diverses Sectorials que conformem l’ANC estem disposats a aportar el nostre treball en aquesta direcció”.

L’experiència de nous estats a Europa, el paper de Diplocat i la Convenció Constitucional

Previ als debats s’ha comptat amb tres intervencions de nivell que han suscitat una participació intensa i apassionada en el posterior col·loqui. El periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha amenitzat els membres de l’ANC sobre la formació de nous Estats amb algunes de les seves experiències com a corresponsal en els processos d’independència com a l’ex-república soviètica d’Estònia i el cas d’Eslovènia a començaments dels anys 90. Les seves experiències viscudes li han servit per a advertir als assistents a la Jornada que “la independència no és una Nit de Reis. És un procés lent, amb fites, que cal veure’l al cap dels anys per a comprovar que el país ha canviat com un mitjó”. I ha reblat: “És possible que algú no s’hagi adonat, però Catalunya ja hi està de ple en el procés cap a la independència”. També ha parlat del paper clau que exercirà Barcelona, Cap i Casal, en el reconeixement internacional del nou estat. “Barcelona té un pes econòmic i polític molt important a nivell internacional i hi ha massa interessos en joc com perquè les potències europees i internacionals no ens facin cas en el precís moment de la independència”. També ha dedicat la seva intervenció en destacar el valor del 9N en l’escena internacional on es va posar en evidència la feblesa de l’Estat espanyol a Catalunya on no va poder imposar la seva autoritat (tot i les sentències del TC i l’extraordinària i inhabitual presència policial). I en canvi el contrapés del comportament exemplarment cívic i l’impressionant nivell organitzatiu de la societat i de les institucions catalanes que foren vistes com a factor d’estabilitat.

Martí Estruch, responsable de comunicació internacional del Diplocat -el Consell de la diplomàcia pública de Catalunya- ha explicat durant la seva intervenció la importància de la internacionalització d’un procés d’independència d’un nou estat, per a assegurar que a Catalunya, “els resultats comencen a ser mesurables”, posant com a exemple recent el Debat celebrat al Parlament danès sobre la independència de Catalunya.
Estruch ha mantingut que per a que algú et reconegui, abans és necessari que et conegui. I en essència això és el que està fent Diplocat arreu del món amb Jornades acadèmiques, contactes al més al nivell amb els principals mitjans de comunicació internacionals i corresponsals del món, treballant de manera coordinada institucions privades de tot tipus -l’ANC entre elles-, agents socials i Govern.

Finalment, Jordi Rich ha pres la paraula. Rich és membre promotor de la Convenció Constitucional i de la qual emana la iniciativa Reinicia Catalunya des d’on també es pretén fomentar el debat constitucional recollint aportacions d’entitats, d’experts i del territori i per la qual cosa disposarà del suport d’una web per on canalitzar el debat. Reinicia, a finals de mes, farà la seva presentació en societat. El sobiranisme civil ja fa mesos que impulsa la discussió sobre com ha de ser el nou estat. S’han redactat diversos esborranys d’una eventual Constitució catalana, i aquesta nova iniciativa aixoplugarà la discussió constituent. En la plataforma hi són presents entitats independentistes i també altres que, malgrat no ser-ho, donen suport al procés d’un nou estat. La Convenció Constitucional impulsa un procés de deliberació de la Constitució que és definit com un procés participatiu i radicalment democràtic. La Convenció Constitucional vetllarà perquè el procés de redacció de la Constitució catalana es desenvolupi com a mínim en tres fases: una de “participativa”, amb el debat ciutadà, una segona de “representativa” conjunta entre parlamentaris i representants de la societat civil i una darrera etapa de “ratificació” a través d’un referèndum vinculant.
Rich ha versat sobre les parts que ha de tenir una Constitució, les més importants i bàsiques: Definir quin és el subjecte que exerceix la sobirania: el Parlament o el Poble. D’on es desprenen dos grans models: el parlamentari (anglosaxó) o el participatiu o democràcia semi-directa (suís). Els Drets individuals i col·lectius. Així com el repartiment i el control del Poder (divisió de poders). També ha remarcat la importància del sistema electoral, donat que mai és neutre. Conforma majories i l’estabilitat d’un país pot dependre del seu sistema electoral. Tant important com és definir el sistema d’elecció dels representants públics, també ho hauria de ser el disposar d’un sistema de revocabilitat que poques legislacions contemplen. Igualment important és definir el tipus de sistema executiu: presidencialista o semi-presidencialista (una variant del qual és la monarquia parlamentaria) o el conegut com a Directorial o de consens (sistema col·legial en que el Parlament elegeix l’executiu i reflexa la seva diversitat).

Sessió de Treball i conclusions

A mig matí s’ha procedit a la constitució de cinc taules de treball per grups per a posar en comú el fruit dels diferents debats fets durant les setmanes anteriors i elaboració de les conclusions genèriques que seran ara recollides i sintetitzades per l’Equip de Coordinació Intersectorial i enviades a la iniciativa Reinicia per a la seva canalització i aportació al debat. Un debat que a la cloenda de la Jornada s’ha deixat ben clar que aquesta d’avui només era el començament d’un llarg i intens procés deliberatiu i participatiu que cal aprofundir al màxim.

Els grups de sectorials formats han estat: Ciutadania, coordinat per Martha Moreo de la Sectorial d’Immigrants, Benestar, coordinat per Maria Rosa Güell de Sanitat, Economia i Territori, coordinat per David Ros d’Economistes, Cultura,coordinat per Josep Solé de Cultura i Administració, coordinat per Josep Antolí d’Administració Pública. A cada grup hi han participat en l’elaboració de propostes diverses sectorials.

El gruix de les conclusions s’han centrat en aportacions referents als Drets de ciutadania i a l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, a un Estat al servei de la persona i la col·lectivitat. Dret a una vida digna: serveis socials, alimentació, habitatge, ingressos econòmics mínims, educació i salut universals. A la nacionalitat. A la socialització de l’espai públic com a àmbit de foment de la participació ciutadana. Protecció i prevenció contra les discriminacions i la desigualtat. Dret al treball i defensa d’un lloc de treball digne com a base per aconseguir el bé comú de les persones. Defensa dels valors republicans i democràtics com a base de la dignitat i la llibertat de la persona. Dret a l’accés a la Cultura en igualtat de condicions, considerant aquesta com un dret social de tot ciutadà al mateix nivell que l’educació, l’habitatge o la salut. L’esport com a foment de valors com la cohesió social. Garantir la recerca i la llibertat de càtedra. Debat entre neutralitat de l’estat respecte el fet religiós vs laïcitat. Escola catalana i en català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Català i aranès úniques llengües oficials. Un model únic d’ocupació pública per a totes les administracions (una sola escola de l’administració pública, un sol catàleg de treball…) Avaluació continua del servei, transparència de l’administració. Tot ciutadà ha d’arribar a conèixer què es fa amb els recursos i els diners públics. I una direcció pública professional a través dels propis mèrits no subjecte als canvis dels polítics de torn.l’estat respecte el fet religiós vs laïcitat. Escola catalana i en català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Català i aranès úniques llengües oficials. Un model únic d’ocupació pública per a totes les administracions (una sola escola de l’administració pública, un sol catàleg de treball…) Avaluació continua del servei, transparència de l’administració. Tot ciutadà ha d’arribar a conèixer què es fa amb els recursos i els diners públics. I una direcció pública professional a través dels propis mèrits no subjecte als canvis dels polítics de torn.

Dinamarca es converteix en un vigilant internacional del procés d’independència de Catalunya

La Interpel·lació del partit Enhedslisten (Aliança Roja-Verda) sobre el dret a vot dels catalans per decidir el seu futur polític, presentada pels diputats Nikolaj Villumsen i Christian Juhl el passat dimarts 12 de maig es concretà després del debat en la següent resolució “El parlament danès pren nota de l’explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l’opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid”.

Aquesta proposta de resolució comuna acordada ha sigut ratificada avui per 64 vots a favor, cap vot en contra i 41 abstencions. Els partits que s’han abstingut han sigut el Dansk Folkeparti i Venstre que ha canviat el seu vot favorable de la setmana anterior. La resolució ha sigut doncs aprovada per 6 dels 8 partits parlamentaris amb el consens general de la cambra.

“L’aprovació és un triomf per la democràcia, perquè demana resoldre la voluntat d’independència dels catalans a través del diàleg democràtic entre Catalunya i el govern espanyol” indica Toni Segovia, coordinador de l’ANC Dinamarca, que ha impulsat la interpel·lació. Segovia ha afegit que “fins ara cap de les ofertes de diàleg ha sigut atesa pel govern espanyol, sinó que ens hem trobat amb un mur legal enlloc de governants responsables disposats a trobar solucions democràtiques a aquesta qüestió política”.

El coordinador de l’ANC Dinamarca ha afegit que “amb aquest pas endavant del Parlament danès, Dinamarca es converteix en un vigilant internacional del procés d’independència de Catalunya. Ja no es parla d’afer intern espanyol, sinó que presenta els dos actors (Catalunya i l’Estat espanyol) com a subjectes polítics en igualtat de condicions. Catalunya és reconeguda com a subjecte polític per se en l’escena internacional”.

L’ANC de Dinamarca valora també molt positivament com s’ha desenvolupat el debat en sí i la resolució mateixa del Folketinget, que ja situa el procés d’independència de Catalunya a l’escenari polític danès i el fa propi. Confien que ara sortiran encara més iniciatives de debat polític sobre el tema de la independència de Catalunya a Dinamarca i des de Dinamarca.

Avui també, l’ANC de Dinamarca presenta al Ministre d’afers exteriors danès Martin Liedegaard les 15.882 signatures de suport a la proposta d’interpel·lació d’Enhedslisten recollides arreu del món a través de la pàgina skrivunter.net, pàgina que acull les peticions de suport a les interpel·lacions parlamentàries. El text que presentava l’ANC Dinamarca en aquesta campanya resava: ”En democràcia totes les persones tenen el dret fonamental a expressar-se, a fer sentir la seva veu, a emetre el seu vot. Et demanem que donis el teu suport personal a aquesta petició i, d’aquesta manera, enviïs un fort missatge de compromís amb la democràcia al Parlament danès”. L’ANC de Dinamarca dóna les gràcies a tots els que han col·laborat signant i per difondre la campanya.
  

L’ANC inicia una nova etapa amb l’elecció de Jordi Sánchez com a president

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha iniciat aquest dissabte 16 de maig a Cardona una nova etapa amb l’elecció de Jordi Sánchez com president de l’entitat. Els 75 membres del Secretariat Nacional, reunits al Castell de Cardona, han secundat Sánchez en la seva presentació oficial per impulsar una ANC centrada en “ampliar la majoria social favorable a la independència i assegurar l’èxit de les candidatures independentistes pel 27S”.

Sánchez ha assumit el càrrec com “tot un repte” i ha recalcat la voluntat d’incidir en la necessita de construir “una República catalana justa i igualitària on tothom sigui un actor imprescindible”. El nou president també ha volgut remarcar “l’exemple de debat constructiu” que s’ha viscut en el Secretariat de Cardona i ha fet una crida a treballar com un equip incidint en les potencialitats de cadascú.

En la votació per a la presidència, Jordi Sánchez ha obtingut 50 vots, mentre que Liz Castro n’ha sumat 24.

Rosa Alentorn, nova vicepresidenta

A banda de l’elecció del nou president, el Secretariat Nacional també ha consensuat el nom de la resta de càrrecs orgànics de l’entitat. Rosa Alentorn serà la nova vicepresidenta de l’ANC. Alentorn ha recollit 41 suports, per 32 d’Aida Àngel en la votació final per optar al càrrec. Nuri Guillaumes exercirà de tresorera i Jordi Vilarasau ocuparà el càrrec de secretari.

Grans reptes camí del 27S

La nova direcció i la resta del Secretariat Nacional de l’ANC s’han conjurat per iniciar una etapa d’il·lusió i grans reptes. La feina en equip, la mobilització social i la capacitat per explicar un projecte engrescador seran aspectes rellevants per tal d’assolir l’objectiu d’ampliar la majoria favorable a la independència.

A Cardona, la renovada ANC arrenca uns mesos de màxima efervescència: Assegurant majories sobiranistes als Ajuntaments aquest 24M. Omplint l’estiu d’arguments per a la construcció de la República catalana. Convertint l’11S en un nou èxit col·lectiu. I guanyant la independència en les eleccions plebiscitàries del 27S.

Àudios i vídeos del debat amb els alcaldables de Sant Quirze #SQV

Aquests són els vídeos i els àudios del debat organitzat per Sant Quirze per la Independència el 14 de maig a la Patronal.

Els alcaldables del PP i del PSC van declinar l’invitació.

Àudios

Vídeos

L’ANC reparteix 500.000 diaris per fer un “país millor”

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) està repartint aquest matí mig milió d’exemplars d’un diari que ha editat centrat en la voluntat de fer un país millor que alci la bandera de la regeneració democràtica. Quasi 400 voluntaris de l’Assemblea s’han repartit en més de 100 punts d’arreu del país, especialment en parades de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona, per fer arribar el diari al màxim de gent possible.

“Vols fer un país millor?”
La portada del diari apel·la directament a la voluntat de construir un país millor amb, entre d’altres, democràcia participativa; lluita contra la corrupció; igualtat d’oportunitats i llibertat d’expressió. L’interior de la publicació compta amb l’Editorial (“La teva bandera”), i l’apartat Gente com tú, en què se cita persones reconegudes de diversos àmbits que, independentistes o no, expressen el seu respecte per la idea d’independència, en uns casos, o apel·len a ella com a oportunitat de canvi, en d’altres. Així, la secció compta amb noms com l’humorista Andreu Buenafuente; el periodista Iñaki Gabilondo, Killian Jornet o el grup Txarango, entre d’altres.

El diari també repassa a “El mundo nos mira” diverses informacions i estudis internacionals sobre la qualitat democràtica de l’Estat espanyol i l’oportunitat per a Catalunya de construir un país nou. A “La Catalunya que volem” hi ha un decàleg de mesures necessàries per al país, mentre que a “Estem preparats per ser un país capdavanter” el diari mostra com l’aparició de nous països és una constant històrica i que son els països petits, de dimensions semblants a les de Catalunya, el que lideren els rànquings en benestar i qualitat democràtica. “Somos y seremos Europa” clou el diari amb un repàs de raons per les quals els catalans podran decidir quina relació tenen amb les institucions europees i quin serà el seu paper a Europa.
  

Manifest “Per a una escola lliure en un país lliure” 

La Sectorial d’Educació de l’ANC, davant el nou intent d’ingerència del Govern espanyol en les competències educatives de Catalunya, manifestem, una vegada més, que:

  1. El model d’escola que hem anat construint durant els darrers 35 anys ha demostrat a bastament la seva eficàcia i ha estat una peça clau a l’hora de cohesionar la nostra societat. I el català ha de ser, ara i sempre, la llengua vehicular d’aquesta escola.
  2. El nostre Parlament és l’únic que reconeixem com a legítim.
  3. L’Estat espanyol no només no protegeix ni empara la llengua, la cultura i l’escola catalana, sinó que hi és clarament hostil i fa tot el possible per anorrear-la.
  4. El govern de l’Estat espanyol envaeix constantment les competències educatives de la Generalitat de Catalunya que, sobretot a partir de l’aprovació de la LOMCE, estan en greu perill.
  5. Totes les limitacions i dèficits del nostre sistema educatiu actual només es podran superar tenint un estat a favor. Sense un estat que protegeixi el nostre sistema educatiu i la nostra llengua no podrem mai garantir una escola del poble i per al poble. És per això que treballem per la independència de Catalunya com a única via per preservar el patrimoni de tot un poble.
  6. Confiem que el Govern i el Parlament es mantindran ferms i que sabran trobar, en el període de temps més curt possible, el camí democràtic i pacífic per aconseguir l’estat que el nostre país necessita.

Per això, instem:

  1. Els nostres diputats a seguir defensant les lleis que ells mateixos han aprovat; i a protegir, en tot moment, els docents davant de qualsevol imposició del govern central.
  2. El nostre Govern a mantenir-se fidel al servei del seu poble i a fer valdre i a defensar les seves competències sense deixar-se-les envair ni per funcionaris, ni per polítics, ni per jutges d’un estat que ja hem comprovat que tenen més interès a anorrear-nos que a servir-nos.
  3. Els docents, a complir les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i a perseverar en el deure d’ensenyar als nostres infants d’estimar i d’usar la llengua del seu país, i de respectar, de conèixer i de parlar-ne tantes altres com els sigui possible, ensenyant-los, amb l’exemple, que la diversitat és un tresor que cal preservar.
  4. Les famílies, les AMPAs, els equips directius i els consells escolars a mantenir-se units, tot cercant la manera de no fer ni un pas enrere, de no deixar-se envair ni una competència i, alhora, a no caure en provocacions, ni en enfrontaments, ni en la trampa de la divisió. Res ni ningú ens ha de dividir.
  5. Els nostres conciutadans a no acceptar cap invasió de competències, a no reconèixer cap llei ni resolució imposada per governs, parlaments o tribunals que no siguin els nostres; i a continuar essent un poble respectuós, civilitzat, pacífic i democràtic.Constatem, una vegada més, que per acabar definitivament amb aquesta persecució implacable, per assolir els reptes que en aquest moment tenim com a país i per millorar substancialment el nostre model educatiu és imprescindible la independència. Només amb la independència podrem garantir un futur digne als nostres infants. Només amb un estat que ens representi, ens defensi i ens empari podrem garantir la pervivència de la nostra llengua i de la nostra cultura i podrem construir un país més lliure, més just i més pròsper.

LA NOSTRA ESCOLA ÉS EL NOSTRE FUTUR I NO PERMETREM QUE NINGÚ ENS LA MALMETI

EDUCACIÓ PER A LA INDEPENDÈNCIA (sectorial de l’ANC)

El Parlament danès tracta com a actors iguals Catalunya i Espanya, i els insta a dialogar i a trobar una solució democràtica i pacífica al procés català

L’ANC Dinamarca ha valorat molt positivament el desenvolupament del debat que s’ha produït al Folketinget (Parlament danès), en el qual han intervingut els portaveus d’afers exteriors de l’àmplia majoria dels partits polítics de la cambra. En paraules del seu portaveu, Carlos Villaró, el debat ha estat “molt positiu i molt interessant, el Parlament danès ha expressat la seva admiració pel poble i la història de Catalunya, i ha proposat que de igual a igual Catalunya i Espanya dialoguin i negociïn una solució democràticament i pacíficament”.

La branca exterior de l’Assemblea va impulsar fa uns mesos l’acció des de Copenhaguen en contacte amb partits polítics del Parlament amb la organització de dues taules rodones de l’ANC al Parlament danès, al juny i al novembre de 2014. El representant de l’ANC ha subratllat que “el que inicialment havia de ser una interpel·lació d’un partit al Ministre d’Afers Exteriors danès es va convertir en un debat que es va allargar 45 minuts amb les intervencions de set dels vuits grups parlamentaris, de tot l’arc, des de l’esquerra a la dreta, l’assumpte ha generat interès per a tots”.

En el marc de la sessió ‘Dret a la lliure determinació dels pobles‘, ha fet la interpel·lació inicial el partit Enhedslisten (Aliança Roja i Verda), de la mà del seu diputat Nicolaj Villumsen:Com demanarà el govern danès que es respecti el dret dels pobles a la lliure determinació, en relació amb l’àmplia majoria del parlament català, la societat catalana i el govern català que vol celebrar un referèndum sobre la independència?”. Com a resposta, el Ministre d’Afers Exteriors danès Martin Liedegaard, ha fet referència a Catalunya de manera molt pedagògica i ha fet una crida a cercar una solució per la via democràtica i pacífica. El diputat del Socialistisk Folkeparti i exministre d’afers exteriors de Dinamarca Holger K. Nielsen ha expressat la seva admiració per la cultura i el poble de Catalunya i per la resistència durant la Guerra Civil espanyola i dictadura posterior. Al debat també s’ha parlat del model d’Europa que hi haurà probablement d’aquí a uns anys, amb més països, i s’ha fet la comparativa amb el que està passant a Escòcia.

La resolució comuna es votarà el 19 de maig

Els grups han acordat el text d’una proposta de resolució comuna que el plenari del Parlament danès té previst aprovar en la votació del proper 19 de maig, d’aquí a una setmana. “El parlament danès pren nota de l’explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l’opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid”. El text posa de manifest, tal com han expressat els grups parlamentaris, que el diàleg pacífic i democràtic s’ha de dur a terme entre dos actors, d’igual a igual, Catalunya i Espanya.

La campanya de recollida de firmes de suport “Diem sí al dret dels catalans a votar” des de la pàgina danesa skrivunder.net, on s’acullen les peticions de suport a les interpel·lacions parlamentàries ha recollit més de 15.850 firmes de suport d’arreu del món.

  

16 de maig a La Floresta projecció d'”Història d’un futur”

Serà a les 19:00 al Casino.  

ARA ÉS L’HORA repartirà 60.000 fulls volants cridant a la mobilització a les urnes i al carrer

ARA ÉS L’HORA entra en campanya per encarar uns mesos determinants amb dues cites electorals clau. Concretament, els comicis del proper 24 de maig seran el primer test, la primera volta per encarar les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. Per potenciar les candidatures independentistes, ARA ÉS L’HORA ja ha enganxat més de 5.000 cartells a la ciutat de Barcelona amb l’eslògan “Fem la independència des dels ajuntaments”.

Alhora, més de 200 voluntaris difondran 60.000 fulls volants arreu del país a través d’actes i bustiades el proper dia 16 de maig. Al díptic ‘Tornen les urnes, tornem al carrer’, s’afirma que “la independència és l’instrument que ens ha de permetre fer més i millors polítiques socials, garantir la igualtat d’oportunitats i regenerar políticament i democràtica les institucions”. El text també recorda que cal tornar al carrer “per poder-nos comptar massivament a les urnes”.

L’ANC, Òmnium i AMI ja van dur a terme un acte massiu el passat 24 d’abril en què es va omplir el Palau Sant Jordi en l’inici de la nova campanya ‘Tornen les urnes. Tornem al carrer’. La cita ja va combregar llavors polítics de signe ben diferent compromesos amb la defensa dels drets socials i nacionals de Catalunya. En aquesta línia, els impulsors d’ARA ÉS L’HORA insisteixen que “quan societat civil, partits polítics, institucions i ciutadans anem de la mà, el país avança en ferm”.

Captura de pantalla 2015-05-11 a les 15.38.49

Cartell 24M

Resultats provisionals de les eleccions 2015 al Secretariat Nacional de l’ANC

La Junta Electoral ha fet públics els resultats provisionals de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), celebrades dissabte 9 de maig; en què hi han participat 7.625 membres de ple dret. Liz Castro, Rosa Alentorn, Agustí Alcoberro, Jordi Sànchez i Gemma Cots haurien estat els cinc candidats de representació nacional més votats segons els resultats provisionals. El 12 de maig es publicaran els resultats definitius. 

Els candidats a les eleccions podien presentar-se com a membres de representació nacional (són escollits per la totalitat de membres de ple dret) o bé com a membres de representació territorial (votats pels membres de ple dret de les respectives regions en què s’organitza l’ANC). En els dos casos, les candidatures són sempre personals, tot i que es pot especificar, si s’escau, la pertinença a algun grup de treball a tall informatiu.

El Secretariat Nacional de l’ANC estarà format per 75 membres, 25 dels quals sorgiran d’entre els candidats de representació nacional i 50 d’entre els candidats de representació territorial. Serà el nou Secretariat escollit qui decidirà els càrrecs orgànics de l’entitat (president/a, vicepresident/a, tresorer/a, secretari/a) al plenari que durà a terme el proper dissabte 16 de maig.

El relleu

La presidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell, que finalitza la seva etapa al capdavant de l’ANC, va mostrar-se “contenta per la feina feta i il·lusionada pel 27S” després de votar a la seu de Sabadell el dissabte. Forcadell va destacar que “l’ANC és la meva casa i ho continuarà sent”  i va explicar que a l’entitat hi ha moltes persones preparades per substituir-la al càrrec. “El paper de l’ANC ha de ser el d’eixamplar la majoria social i explicar els beneficis de la independència”, va concloure.

Captura de pantalla 2015-05-10 a les 23.28.59

Captura de pantalla 2015-05-10 a les 23.29.16
 

Resultats provisionals avançats de les eleccions 2015 al Secretariat de l’ANC 

Aquests són els primers resultats de les eleccions al Secretariat Nacional, amb el recompte fet fins a les 18 hores de dissabte. 

Diumenge es faran públics els resultats provisionals.