Els més joves són els que més ganes tenen de tenir un futur lliure.
Un miler de persones s’han inscrit a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a membres de ple dret des del passat divendres 14 de març. Els atacs de certs sectors i mitjans a l’entitat de la societat civil han obtingut com a resposta una allau de solidaritat i noves inscripcions. De fet, aquest dimecres 19 de març s’han inscrit fins a les 17:00 hores 363 persones, superant en més d’un centenar les inscripcions que havia assolit l’ANC durant les dues primeres setmanes del mes, de l’1 al 13 de març.
Actualment, l’ANC compta amb 22.700 membres de ple dret, i supera els 16.000 simpatitzants i col·laboradors.
L’allau de suport i solidaritat amb l’ANC no es visualitza només amb les noves inscripcions, sinó també a través de les xarxes socials. El passat dissabte 15 de març, el hashtag #TotsSomAssembleaNC va esdevenir tendència mundial a Twitter, i aquest dimarts 18 de març l’etiqueta #WeAllAreCatalanAssembly va ser el tema més comentat a la xarxa social a l’Estat espanyol.
Aquest matí han entrevistat a la Carme Forcadell al programa “Els matins de TV3“.
Cliqueu la imatge per veure el vídeo.
L’Assemblea Nacional Catalana continua la campanya d’internacionalització del procés sobiranista entre els estrangers que visiten Catalunya. S’ha fet present als voltants del Camp Nou per explicar el procés pacífic i democràtic favorable a la independència entre tots els turistes i seguidors estrangers que s’han acostat a l’estadi per veure el partit de Champions League entre el FC Barcelona i el Manchester City.
Com ja es va fer amb motiu del Mobile World Congress (MWC), les assemblees territorials de l’ANC al Barcelonès han repartit milers de fulletons en anglès durant les hores prèvies al partit des dels principals accessos al Camp Nou.
Amb aquesta actuació que s’engloba dins la campanya “De Catalunya al món”, l’ANC pretén fer un pas més en la internacionalització de la causa catalana, remarcant la seva condició pacífica i democràtica i la voluntat de poder votar el futur de Catalunya el proper 9 de novembre del 2014. “Today over 80% of Catalans want to be able to vote on self-determination, making use of their democratic and civil rights. On 11th September 2012, the Catalan national day, 1.5 million people demonstrated behind the demand for independence. A year later, and with the same demand, more than 1,6 million people formed a 400-kilometre human chain stretching across the country from north to south, the so-called Catalan Way” s’explica en el díptic.
Als fulletons, també s’hi explica que per Catalunya el Barça és “més que un club”, així com la vinculació que existeix entre el FC Barcelona i el catalanisme polític. A més a més, al díptic també s’hi detalla el motiu pel qual els seguidors del Barça s’alcen amb crits d’”independència” al minut 17:14 de cada partit.
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat la seva estratègia d’acció exterior per tal d’internacionalitzar el procés polític català aquest 2014. La presidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell, el coordinador d’Internacional, Ricard Gené, el portaveu del Consell de les Assemblees Exteriors, Àlex Ribó, han explicat les diverses vessants d’un full de ruta possible gràcies a una “xarxa multidisciplinar” de persones organitzades arreu del món.
Ribó ha explicat que ja hi ha Assemblees Exteriors (AE) a 23 països, i n’hi ha 3 en desenvolupant. L’objectiu és arribar a les 40 els propers mesos, el que suposaria tenir presència organitzada a una cinquena part dels països reconeguts per les Nacions Unides. El portaveu ha afegit que les AE compten amb un miler de persones. “Volem créixer el doble”, ha afirmat.
“Creiem que tenim una de les xarxes més preparades per internacionalitzar la nostra voluntat d’esdevenir un estat independent”, ha explicat Forcadell. Gené, per la seva banda, ha explicat que “ja sabem que el món no espera la independència amb els braços oberts”
#CatalansWantToVote
“Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.” Aquest és el text de l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics que llegeixen en català, castellà, anglès, francès, alemany, àrab i xines l’actriu Sílvia Bel, Lluís Llach, Albert Sánchez-Piñol, Dyango, Pep Guardiola, Montserrat Tura, el directiu del FC Barcelona Dídac Lee i el músic Yacine Belahcene al nou vídeo de l’Assemblea Nacional Catalana, “#CatalansWanToVote”. El vídeo també disposa de subtítols en diferents llengües.
informatius en 4 idiomes destinats als estrangers que visiten Catalunya. Estan disponibles en castellà, anglès, francès, alemany i holandès.
Aprofiteu aquest material per informar als turistes que visiten els vostres territoris, repartir-los en esdeveniments on participi gent d’altres països, portar-los a oficines de turisme, hotels, restaurants, llocs d’oci, etc… per tal que ningú torni al seu país sense conèixer i simpatitzar amb el procés català.
El dimarts 4 de març de 2014, a les 11 de la nit, el Ple de l’Ajuntament de Sabadell, a petició de Sabadell per la Independència, va debatre una moció sobre la consulta per poder decidir el futur polític de Catalunya (podeu veure el text sencer: Moció consulta març 2014).
Finalment es va aprovar per àmplia majoria la moció en favor de la consulta, amb el suport de PSC, CiU, Entesa, ICV i EUiA.
Junts ho farem possible!
El Cercle Català de Negocis i Economistes per la independència de l’Assemblea Nacional Catalana han presentat aquest manifest que recull adhesions.
…
Nosaltres, professionals i acadèmics de l’economia, les finances i l’empresa ens adrecem als ciutadans i ciutadanes de Catalunya i diem:
Tot això fa que ara més que mai s’hagi de poder plantejar la possibilitat d’una Catalunya-Estat com a solució a aquests problemes estructurals. Considerem que Catalunya té dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur i que la situació de crisi i ofec econòmic de la Generalitat fan necessària i urgent una consulta vinculant sobre la relació de Catalunya amb Espanya.
D’altra banda considerem:
Per aquests motius, considerem que la independència de Catalunya és una opció viable i, des del punt de vista econòmic, desitjable.
| Dimarts, 4 de març Albert Balcells La Mancomunitat i els seus homes; el primer pas vers l’autogovern |
Dimarts, 25 de març Jordi Casassas El llegat de la Mancomunitat |
| Dimarts, 11 de març Enric Pujol El paper emblemàtic de la política cultural de la Mancomunitat |
Dimarts, 1 d’abril Joan Rigol Societat i polítics, avui |
| Dimarts, 18 de març Santiago Riera i Tuèbols Ensenyament, ciència i tècnica en el període de la Mancomunitat |
Lloc:
Centre Cultural Terrassa
c/ Rambla d’Ègara, 340. Terrassa
Hora: 19.30 – 21h.
Inscripcions:
Podeu omplir el formulari a l’adreça: http://cursos.omniumterrassa.cat/
o bé enviar un correu a: terrassa@omnium.cat
o bé deixar un missatge als telèfons: 93 733 72 81 / 698 776 540
En qualsevol cas, rebreu la corresponent confirmació.
Preu:
Socis d’Òmnium i CEHT: gratuït
Jubilats i estudiants: gratuït
No socis: 5 €
L’Assemblea Nacional Catalana serà present al Mobile World Congress (MWC), que tindrà lloc a Barcelona la setmana vinent, per explicar als seus assistents el procés pacífic i democràtic favorable a la independència que s’està vivint a Catalunya.
Concretament, les assemblees territorials de l’ANC al Barcelonès repartiran 20.000 fulletons, 5.000 cada dia, a les principals entrades al Mobile World Congress, als recintes de la Fira de la Gran Via i a la Fira de Montjuïc. En total, es repartiran díptics en quatre llengües: anglès, francès, alemany i castellà.
Amb aquesta actuació que s’engloba dins la campanya “De Catalunya al món”, l’ANC pretén fer un pas més en la internacionalització de la causa catalana, remarcant la seva condició pacífica i democràtica i la voluntat de poder votar el futur de Catalunya el proper 9 de novembre del 2014. “Today over 80% of Catalans want to be able to vote on self-determination, making use of their democratic and civil rights. On 11th September 2012, the Catalan national day, 1.5 million people demonstrated behind the demand for independence. A year later, and with the same demand, more than 1,6 million people formed a 400-kilometre human chain stretching across the country from north to south, the so-called Catalan Way” s’explica en el díptic.
A més a més, com a complement a aquesta voluntat informativa de l’ANC dirigida al públic internacional del MWC, la territorial de Sants-Montjuïc per la independència ha preparat, per al dimecres 26 de febrer a les 17h, una acció a la Plaça Espanya de Barcelona, en què es penjaran diferents cartells amb un codi QR que estaran redirigits a una pàgina web amb enllaços d’interès amb informació sobre la consulta del 9 de novembre i el procés cap a la independència.
Hi ha empresaris a favor de la independència. Els voleu escoltar?
Compta amb els testimonis del director comercial, Marc Escoda; el director de Special-Chemicals, Gerard Aymí; l’editor de jocs, Joaquim Dorca; el cofundador i soci de Difer SL, Roger Plazas; el directiu de Stock and Picking Girona, Joan Suñer; la productora i directora de cinema, Isona Passola; el director d’exportació, Ricard Escoda; Marc Monràs, del sector de la biotecnologia i de l’aprenentatge; Salut Monràs, del sector de la imatge i la producció de moda; Josep Maria Minguell Font, conseller i director del sector químic; i Imma Bellafont, de la llibreria La Tralla.
Manifest de jutges pel dret de decidir
Els sotasignats –jutges i magistrats que exercim a Catalunya–, en la nostra condició de juristes i servidors públics, pensem que podem brindar a la societat civil catalana la nostra perspectiva respecte a la legitimitat i/o legalitat de l’anomenat dret de decidir i, en el seu cas, de les seves possibles manifestacions.
Ara mateix es produeix, a Catalunya però també a la resta de l’estat, un ampli i intens debat sobre l’anomenat dret de decidir. I des de determinats posicions o plantejaments s’ha transmès la idea que el reconeixement o exercici d’aquest dret de decidir queda absolutament al marge del nostre ordenament constitucional i, fins i tot, del marc jurídic internacional i que, per tant, no gaudeix de cap legitimitat.
La qüestió clau d’aquest debat, al nostre entendre, passa per acceptar o no la realitat nacional de Catalunya i, per tant, la seva plena sobirania per a decidir el seu futur.
Cal partir d’un fet que -pensem- no admet discussió: Catalunya és una nació. Aquesta realitat ve determinada per una història, una cultura, una llengua pròpia, i -per sobre de tot- una reiterada i perseverant voluntat de ser reconeguda com a societat nacional diferenciada, compatible amb el seu caràcter plenament integrador, ben palès en la història més recent.
Aquest fet -la realitat nacional de Catalunya- rau en la base de la Constitució de 1978 i en els Estatuts d’Autonomia del 1979 i 2006. Si el reconeixement no fou, en el seu moment, més explícit, va ser per raons prou conegudes, bàsicament el model de transició a un règim democràtic i el perill d’involució o amenaça autoritària, confirmat l’any 1981.
Aquesta indiscutible realitat nacional de Catalunya comporta, indefectiblement, el reconeixement del seu dret de decidir: l’anomenat ‘principi democràtic’ impregna tot l’ordenament jurídic internacional i comunitari, i una de les seves manifestacions més elementals és el dret dels pobles i nacions de decidir el seu futur.
Per tant, la negació del dret de decidir només es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya.
Certament, es pot entendre que Catalunya ja ha exercit aquest dret en diverses ocasions: en referendar la Constitució i els successius Estatuts de 1979 i 2006. Però la seva darrera decisió, l’Estatut de 2006, ha estat -en aspectes essencials d’identitat nacional i autogovern- manifestament desvirtuada per la sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010.
Aquest rebuig ha generat l’actual situació política: segons és públic i notori per les successives manifestacions (2010, 2012 i 2013), les enquestes públiques i reiterats pronunciaments de les organitzacions socials, sindicals i polítiques, posen de manifest que gran part de la societat catalana -vist el rebuig a la seva darrera decisió (l’Estatut de 2006)- vol tornar a decidir la seva articulació amb l’Estat espanyol, i fer-ho contemplant totes les opcions, inclosa la independència.
En contra del que s’afirma des de determinats sectors i com a juristes, considerem que aquest dret de decidir es pot exercir en l’actual marc constitucional, des d’una perspectiva dinàmica i viva, no sacramental, de la Constitució, com escau a un estat social i democràtic de dret, que -tal com es defineix al seu article primer- propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. I en tot cas, tota Constitució, com a eina essencial de convivència democràtica, ha de permetre un procés continu de discussió i evolució, i la consegüent acceptació de qualsevol projecte legítim de modificació de l’ordre constitucional.
Com també es proclama a l’article 9.2 de la Constitució, correspon als poders públics promoure les condicions perquè aquests drets de llibertat i d’igualtat de l’individu i dels col·lectius en què s’integra siguin reals i efectius, així com remoure els obstacles que els impedeixin i facilitar la participació de tots els ciutadans a la vida política, cultural i social. Aquest dret fonamental de tots els ciutadans de participar en assumptes públics es consagra en el seu article 23 i, més concretament, en l’article 92 es preveu la possibilitat de consulta per mitjà de referèndum respecte de les decisions polítiques d’especial transcendència.
Finalment, cal recordar que -segons es disposa al seu article 10.2- els preceptes de la Constitució relatius als drets fonamentals i a les llibertats s’han d’interpretar segons la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals ratificats per l’Estat espanyol, que es fonamenten en el ‘principi democràtic’, en la consideració que la voluntat del poble és la base de l’autoritat del poder públic (article 21 de la Declaració Universal) i en el dret dels pobles a la seva lliure determinació (Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals). Dret d’autodeterminació que, segons els criteris més recents (i en relació amb el cas del Canadà), no es limita només als pobles governats o sotmesos per potències estrangeres, sinó que s’estén a aquells pobles que, tot i estar integrats en un estat democràtic, pateixen una limitació del seu dret a l’autogovern.
En definitiva, considerem que en el marc constitucional actual, interpretat a la llum de la normativa internacional i dels principis i drets fonamentals que la inspiren, és viable el legítim exercici del dret a la consulta que reclama de forma majoritària la societat catalana.
Barcelona, 6 de febrer de 2014
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 