La presentació del Pacte no tanca en absolut el procés: el Pacte continua obert perquè s’hi puguin adherir les entitats i les persones que, per la raó que sigui, encara no ho han fet.
Us animem a sumar-vos-hi: trobareu tota la informació i el formulari d’adhersió al blog del Pacte.
També us posem algunes imatges de l’acte de presentació del Pacte que vam fer el passat 12 de desembre.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), reunit en sessió ordinària a Sant Feliu de Guíxols el 14 de desembre de 2013, davant la nova situació que s’obre en el país arran de l’anunci fet públic pel President de la Generalitat aquest 12 de desembre, sobre la data i la pregunta de la Consulta per a decidir el futur polític de Catalunya, acorda per unanimitat:
VALORAR POSITIVAMENT
DONAR SUPORT
Tot i que hauríem preferit una pregunta més senzilla i directa, el SN de l’ANC dóna el seu suport a la pregunta i a la data fetes públiques pel President de la Generalitat, perquè s’ha aconseguit posar les bases per un acord permanent i estable entre la majoria de forces polítiques, una majoria sòlida per garantir la continuïtat del procés i fer possible la celebració –amb totes les garanties i exquisidesa democràtica- de la consulta en la data prevista, encara que les condicions fossin adverses.
I per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assemblea Catalana
PROPOSA:
Dedicar tots els esforços de l’ANC, des d’ara mateix, a fer possible la consulta, aconseguir una participació massiva i assegurar que el doble SÍ sigui la resposta majoritària. És per això que el SN aprova treballar en els projectes següents:
FER UNA CRIDA A:
Tots els partits perquè consolidin la unitat construïda entorn de la pregunta i la data de la consulta i treballin per conformar una candidatura unitària, d’ampli espectre sociopolític, a les eleccions europees del 25 de maig de 2014, que traslladi al Parlament europeu la nostra ferma voluntat d’esdevenir un nou estat d’Europa.
Totes les persones, entitats i organitzacions del país a col·laborar activament, des d’ara mateix, en el desenvolupament i execució dels projectes i campanyes abans esmentats.
Agraïm a tots els membres de l’ANC la feina feta fins ara. També volem agrair l’exercici de generositat i responsabilitat que ha fet tot l’independentisme, en acceptar una formulació inclusiva que permet que tots els demòcrates, siguin independentistes o no, puguin votar.
A partir d’ara toca: Unitat i unitat, Treball i treball, Consulta i consulta, Independència, SÍ i SÍ!
Sant Feliu de Guíxols, 14 de desembre de 2013
informació de Nació Digital i Vilaweb
Mitjans en anglès:
Mitjans francòfons:
Mitjans italians:
Mitjans alemanys:
Mitjans russòfons:
Mitjans àrabs:
Mitjans lusòfons:
Mitjans polonesos:
Mitjans noruecs:
Mitjans bascs:
Mitjans sud-americans:
Valoració d’urgència del Comitè Permanent de l’ANC davant l’anunci de data i pregunta per a la Consulta sobre el futur polític de Catalunya.
1) Valorem positivament que les forces polítiques hagin arribat a un acord. I que aquest acord s’hagi produït abans d’exhaurir el termini fixat.
2) També valorem positivament que s’hagi consolidat la majoria que va votar a favor de la Declaració de Sobirania del passat 23 de gener i esperem que aquesta majoria encara s’ampliï més.
3)Celebrem que la data anunciada per a la consulta sigui durant l’any 2014, d’acord amb l’objectiu irrenunciable establert a la Declaració de Novembre de l’ANC.
4)Hauríem preferit una pregunta més senzilla i directa. Tot i això, proposarem al Secretariat Nacional de l’ANC del proper dissabte 14 de desembre que faci una valoració més aprofundida de la situació i, si escau, que hi doni suport.
5)Igualment, valorem molt positivament que s’hagi concretat la data i la pregunta i que, finalment, es pugui votar i votar per la independència. A partir d’ara, treballarem perquè el mes de novembre de 2014 hi hagi un sí massiu a la independència.
Ara s’intensifica la feina. Davant els moments històrics que s’acosten cal evitar caure en provocacions i mantenir la calma. I treballar, treballar i treballar doblement en positiu.
Informació de l’Ara
Aquestes frases poden resumir el seu pensament:
Ideologia: “No som anti-blancs, estem en contra de la supremacia blanca (…). Condemnem el racisme, no importa de qui”. (Durant el seu judici el 1961)
Futur: “Molta gent en aquest país ha pagat un preu abans de mi, i molts pagaran un preu després de mi”. (Discurs a Pretòria després de ser condemnat el novembre del 1962)
Igualtat: “Mai he considerat un home com el meu superior, ni durant la meva vida dins ni fora de la presó”. (En una carta des de la presó de Robben Island, Ciutat del Cap, juliol del 1976)
Captiveri: “Només els homes lliures poden negociar, els presoners no. No es pot separar la vostra llibertat de la meva”. (A la revista ‘Time’ el 1985)
Democràcia: “La nostra marxa cap a la llibertat és irreversible, i no hem de permetre que la por s’interposi en el nostre camí”. (Discurs d’alliberament, el 1990)
Mort: “La mort és quelcom inevitable. Quan un home ha fet tot el que ell considera que és el seu deure per al seu poble i el seu país, pot descansar en pau. Crec que he fet aquest esforç i que, per tant, dormiré per tota l’eternitat”. (En una entrevista per al documental ‘Mandela’, 1994)
Apartheid: “Cap persona neix odiant-ne una altra degut al color de la seva pell, o les seves arrels, o la seva religió. La gent ha d’aprendre a odiar, i si pot aprendre a odiar, també se li pot ensenyar a estimar, perquè l’amor toca més naturalment el cos humà que no pas el seu oposat”. (Al llibre ‘El llarg camí cap a la llibertat’, 1995)
Lideratge: “Els vertaders líders han d’estar disposats a sacrificar-ho tot per la llibertat del seu poble”. (Discurs a Sud-àfrica l’abril del 1998)
Paraules: “No acostumo a utilitzar les paraules a la lleugera. Si 27 anys de presó ens han ensenyat alguna cosa, és a utilitzar el silenci de la solitud per fer-nos entendre com de precioses són les paraules i com un discurs real té un impacte en la manera que la gent viu i mor”. (Discurs de clausura a la XIII Conferència Internacional de la Sida a Durban el juliol del 2000)
Determinació: “Tothom pot estar per sobre de les circumstàncies i assolir l’èxit si viu dedicat i apassionat al que fa”. (En una carta el desembre del 2009)
PER QUÈ AQUESTA CAMPANYA DE MICROMECENATGE SOCIAL?
S’acompleixen 30 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i estem patint atacs directes als nostres drets lingüístics. Davant la marginació de l’ensenyament en valencià, plurilingüe i de qualitat. Davant la manca d’oferta educativa en la nostra llengua. Davant un Decret de plurilingüisme sense recursos. Davant la imposició de lleis pròpies de l’era predemocràtica com la LOMCE: et fem una crida.
Una crida econòmica que ens permeta continuar treballant per la normalització lingüística. Una crida per assegurar la dignitat que li pertoca al nostre tret d’identitat més important. Una crida per aconseguir que la nostra riquesa lingüística siga compartida per totes i tots.
Volem sumar la voluntat de milers de persones que defenen el dret bàsic de l’educació en la nostra llengua. Volem que es visualitze l’estima per la nostra llengua. Volem que el vaixell del valencià continue navegant.
Catalunya té la mateixa llengua que el País Valencià i comparteix la meteixa voluntat de defensar-la. Per això en aquests moments de molta agressió al català arreu dels Països Catalans cal defensar-nos entre tots i ajudar aquest projecte d’Escola Valenciana.
L’equip audiovisual de l’Assemblea segueix treballant en la Gigafoto. Si encara no la tenim llesta és degut al gran volum de feina que comporta i a que és el primer cop que es fa un projecte com aquest.
El volum de feina comporta que anem lents. Són més de cent mil imatges en total i qualsevol qüestió, per petita que sigui, afecta a centenars o milers de fotografies. Al ser un projecte pioner -com gairebé tot el que s’ha fet per la Via Catalana- fa que sovint haguem de trobar solucions a mesura que anem avançant, ja que no tenim precedents en els quals poder basar-nos.
Som conscients de l’expectació que hi ha per veure la Gigafoto acabada. Des del mateix 12 de setembre hem estat rebent un allau de correus demanant de veure-la. Hi estem treballant sense descans i us assegurem que tothom podrà mirar i trobar-se en el seu tram de la Via o recórrer la Via de punta a punta. Però us hem de demanar una mica més de paciència, ja que tot i tenir la feina molt avançada no podem assegurar una data de publicació fins que no estiguem en l’última fase.
Mentrestant, us animem a posar-vos en contacte amb l’Assemblea Territorial de la vostra localitat, que segur que està organitzant actes i campanyes en les quals podeu col·laborar.
Equip Audiovisual de l’ANC
Vídeo íntegre del reportatge sobre el País Valencià a l’actualitat.
Òmnium Cultural ha presentat avui la campanya “Un país normal”, que vol apuntalar l’exercici del dret a decidir i donar arguments a favor de l’Estat propi. Aquest dissabte 26 d’octubre, un miler de voluntaris donaran el tret de sortida de la campanya al carrer, amb una bustiada de 500.000 fulls volants en una seixantena de poblacions catalanes.
Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, i Marcel Mauri, president d’Òmnium Barcelonès Nord, han exposat avui els principals objectius d’una iniciativa d’abast nacional que esdevindrà l’activitat principal d’Òmnium per aquest final d’any i pel 2014. Tots dos han fet una crida oberta a tothom, tant als socis i sòcies com a d’atlres persones o entitats, a sumar-se a una campanya que organitzarà accions diverses i complementàries perquè el poble català decideixi el seu futur.
“Un país normal” prioritzarà les zones on hi ha notable presència d’indecisos, ja que la campanya s’adreça sobretot als catalans i catalanes que dubten què votarien en una consulta sobre la independència, però que estan atents al procés històric que viu el país. Així, es reforçaran les accions a l’àrea metropolitana de Barcelona i el camp de Tarragona, si bé des de la proximitat local i cercant la complicitat d’entitats i persones del propi territori.
Podeu seguir la campanya al web http://www.unpaisnormal.eu així com a través d’un perfil a Twitter @un_pais_normal i una pàgina a Facebook http://www.facebook.com/lacampanyaunpaisnormal. Ajudeu-nos a fer-ne difusió.
Tots els que heu fet possible que la Diada d’enguany fos un èxit heu de saber que aquest cap de setmana del 12 i 13 d’octubre l’Assemblea Nacional Catalana treu a la llum el DVD amb la pel·lícula de la Via Catalana.
La pel·lícula de la Via Catalana cap a la independència reviu la Diada d?enguany amb imatges i fa un repàs de tots els actes que van tenir lloc en aquesta jornada històrica. El film arrenca a primera hora del matí del dia Onze i destaca la jornada posant èmfasi en la tasca dels voluntaris, el repte d’enllaçar les Terres de l’Ebre, la defensa de la cultura i el moment històric que es va produir a les 17:14 quan tot el país es va unir de nord a sud.
El DVD també inclou un vídeo en format videoclip que fa un repàs als principals esdeveniments de la Via Catalana que van tenir lloc tant els mesos i dies previs a la Diada com el mateix Onze; els espots realitzats; el Making of de la Gigafoto i un vídeo resum de Via Catalana internacional amb imatges de les cadenes humanes per la independència arreu del món.
Podeu aconseguir el DVD amb la pel·lícula de la Via Catalana a partir d?aquest dissabte al vostre quiosc amb el Diari Ara, El Punt Avui, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia per 9,95€.
Divendres es farà la preestrena a diverses localitats del Vallès Occidental.
El 2014 és un any decisiu per al futur del país i des de l’Assemblea Nacional Catalana necessitem la teva ajuda per afrontar la recta final cap a la independència i assolir l’objectiu de la Via Catalana. Ara és l’hora, suma’t a l’Assemblea Nacional Catalana.
Entra a www.assemblea.cat o a inscripcions
Truca’ns al 618 237 052 / 618 999 862 / 618 825 951
Envia’ns un correu
Informació Suma’t a l’Assemblea
Moltes gràcies. Junts ho farem possible!
Assemblea Nacional Catalana
Entre busos i cotxes particulars, l’ANC Castellbisbal va enviar gairebé 500 persones al tram 379 (Cervelló-Vallirana) i prop de 300 a l‘Ampolla, al tram 75.
A més, tenim constància de moltes altres persones del poble que van anar a altres trams però sense contactar amb nosaltres, inscrivint-se directament al formulari nacional.
Qui escriu aquest article va anar amb bus a l’Ampolla; podria parlar, doncs, de tot el que hi vaig viure, però no ho faré, perquè seria repetir a bastament allò que podem llegir arreu: civisme, alegria, il·lusió, ni un incident, ni una mala cara, tots a l’hora, arrossada, entrepans, que si “sort que no va ploure”…
Voldria posar per escrit, ara, el gavadal de sentiments que em surten pels porus. Jo sóc dels independentistes de sempre, de quan érem quatre gats i la bona gent ens mirava de cantó tot pensant que empaitàvem impossibles i prendríem mal. El canvi que ha experimentat la societat catalana és en part per la crisi, sí, però també n’hi ha molt de dir “Prou”, “Fins aquí hem arribat”. Simplement ens hem cansat de ser l’ase dels cops, la dona maltractada que, finalment, planta cara i reneix. I això m’agrada. Molt. I m’agrada perquè quan una societat o una persona fan aquest pas, no hi ha marxa enrere. L’impuls ve de dins i és tan fort que no té aturador, és com quan intentes agafar un grapat d’aigua i se t’escola entre els dits.
No està tot fet (encara que tot sigui possible), però ahir vam exhibir el coratge d’un poble que estima i avança donant-se les mans.
Sé que moltes nits tornaré a somiar en groc tot i que no em passi les tardes venent samarretes. I ho faré perquè, ara sí, em crec que els catalans hem abandonat la mentalitat de poble vençut que ens han imbuït 300 anys d’ocupació i propaganda ben hàbils. Ahir vam demostrar al món que s’ha acabat l’autoodi i que reclamem, amb una revolució igual de pacífica que de contundent, el nostre dret de ser i existir.
Montserrat Palau
Comissió de Comunicació
ANC Castellbisbal
(I)
“Although there is no right, under the Constitution or at international law, to unilateral secession, that is, secession without negotiation on the basis just discussed, this does not rule out the possibility of an unconstitutional declaration of secession leading to a de facto secession. The ultimate success of such a secession would be dependent on recognition by the international community”. Remissió relativa a la Secessió del Quebec (1998), paràgraf 155, Cort Suprema del Canadà
En resposta a la pregunta del govern federal sobre si la constitució canadenca emparava la secessió unilateral la Cort Suprema del Canadà dirimí el 1988 que, a desgrat de ser un procediment no estipulat per la legalitat constitucional, seria legítim si provingués d’una expressió democràtica inequívoca i majoritària, i viable si la nova entitat fos reconeguda per la comunitat internacional. De fet la major part dels països que han esdevingut independents en els darrers cent anys a Europa i la resta del món ho han fet mitjançant declaracions unilaterals d’independència. La manifesta manca de voluntat política del govern i les institucions de l’Estat espanyol per encetar el diàleg i fer possible la convocatòria d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya fa necessari que els catalans ens il·lustrem en el coneixement de com s’hauria d’encarar, i quines conseqüències comportaria, a casa nostra aital escenari.
La 3a edició de la conferència internacional de Sobirania i Justícia (SiJ) Building a New State 2013 reflexionarà divendres, 4 d’octubre, sobre El reconeixement internacional de nous estats en una taula rodona dirigida per la catedràtica de Comunicació i ex-rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Imma Tubella. El co-director de l’Institut de Dret Internacional Públic de la Universitat de Bonn i Supernumerary Fellow de St. Anne’s College Oxford, Stefan Talmon, i el catedràtic de la mateixa matèria de la Universitat de St. Gallen (Suïssa) i opinador habitual en els mitjans de comunicació alemanys, Bardo Fassbender, ens ajudaran a examinar els precedents internacionals que puguin ser de relleu al cas català. Es farà una projecció d’escenaris de com Catalunya hauria d’orientar la seva inserció en la comunitat internacional, i, més específicament, l’adhesió a la Unió Europea i principals organismes de caràcter supranacional. La taula se celebrarà a les 16:00 h a l’auditori de La Pedrera i, al matí, en format de taller-esmorzar, a l’auditori Volart de la Fundació Vila Casas davant d’un auditori de personalitats convidades. Serà l’advocat, i coordinador de la Comissió Internacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Ricard Gené qui presidirà la sessió en aquesta primera trobada matinal.
(II)
“Undoubtedly, the division of Czechoslovakia was painful for many of us. Despite that, it was not accompanied on the Czech side by a feeling of injury, by self-pity, by reproachfulness, or even by disgust for Slovakia and the Slovaks. We came to realize that the Slovaks had the right to independence. This fact, too, is immensely important: had our parting of ways been accompanied by bitterness, it would have burdened our relations for a long time. Eventually, this burden of bitterness would have turned against us”. Václav Havel (Irreconcilable Differences? Explaining Czechoslovakia’s Dissolution, Rowman & Littlefield Publishers, Inc., 2000, pàg. ix)
Txèquia i Eslovàquia escenificaren la dissolució formal dels seus lligams polítics l’1 de gener de 1993, ara fa vint anys. Vladimir Meciar, líder del Moviment per una Eslovàquia Democràtica (HZDS) i Václav Klaus, del Partit Cívic Democràtic Txec, respectius guanyadors de les eleccions a l’Assemblea Federal txecoslovaca celebrades el 5 i 6 de juny de 1992, acordaren la desintegració, després de tres eixorques setmanes d’esforços infructuosos per reformular l’acord polític entre ambdues nacions. Tanmateix, les negociacions per bastir l’arquitectura estatal pròpia en cada una de les dues comunitats foren àgils, i s’implementaren amb decisió i diligència. Dues dècades després, tots dos països estan plenament integrats en el concert internacional i són membres de la Unió Europea. Eslovàquia, a més, forma part de l’eurozona des de l’1 de gener de 2009. La resolució amb què s’han aplicat reformes liberalitzadores sobre l’economia eslovaca ha fet possible un formidable creixement del PIB aquests darrers anys. Entre el 2002 i el 2006, a tall d’exemple, augmentà a un ritme del 6% anual. L’any següent, el 2007, ho féu un 10,4%, més que ningú altre en el marc de la Unió Europea.
L’eurodiputat demòcrata-cristià Eduard Kukan era el representant permanent de Txecoslovàquia a l’ONU quan es produí el Divorci de vellut. Dos anys després, des del març fins al desembre de 1994, fou nomenat Ministre d’Afers Exteriors de l’Eslovàquia independent i ho tornà a ser des del 1998 fins al 2006. L’any 2004 fou candidat presidencial. En la taula conduïda per la periodista M. Dolors Genovès Kukan impartirà la conferència Vint anys d’independència d’Eslovàquia. Abans l’ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ens situarà en antecedents a efectes de comprensió de l’experiència eslovaca des de la mirada i sensitivitat catalanes.
(III)
“We face a relentless struggle in every corner of the globe”. John F. Kennedy (Parlament del president Kennedy davant l’Associació Americana d’Editors de Premsa, 20 d’abril de 1961, Public Papers of the Presidents, pàg. 306)
La tercera, i darrera, taula rodona porta per títol Catalunya amb veu pròpia en el tauler econòmic i geopolític global i serà capitanejanada per la consultora i lobista Erika Casajoana. Carme Colomina, cap d’Internacional del diari ARA, Albert Pont, vicepresident del Cercle Català de Negocis (CCN), Jaume Ventura, investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI-UPF) i Max Vives-Fierro, director de la Fundació Catalunya-Europa, desgranaran els factors estratègics clau i dibuixaran l’anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) del paper internacional que podrà jugar el nostre país, un cop es doti amb estructures d’estat, enmig del bullent magma de la correlació de forces globals, blocs geopolítics en competència permanent, i volàtils fluxos econòmics transnacionals.
La 3a conferència internacional SiJ compta amb dos companys de viatge excepcionals: l’ANC i el CCN que col·laboren tant en el finançament com en la concepció i posada en marxa de l’esdeveniment. El procés d’inscripció s’obrirà a principis de setembre. També es podrà seguir tota la sessió de tarda des d’una pantalla d’ordinador atès que Building a New State 2013 serà retransmesa en directe via streaming.
Resum del programa:
SESSIÓ DE MATÍ (9:30 h a 12:00 h – Auditori Volart Fundació Vila Casas)
Taller-esmorzar (9:30 h a 12:00 h)
El reconeixement internacional de nous estats
Ponents: Stefan Talmon i Bardo Fassbender
Presidència: Ricard Gené
SESSIÓ DE TARDA (16:00 h a 20:30 h – Auditori de La Pedrera)
Taula rodona (16:00 h a 17:30 h)
El reconeixement internacional de nous estats
Ponents: Stefan Talmon i Bardo Fassbender
Presidència: Imma Tubella
Conferència (17:30 h a 18:30 h)
20 anys d’independència de la República d’Eslovàquia
Ponents: Eduard Kukan i Jordi Pujol
Presidència: M. Dolors Genovès
Taula rodona (19:00 h a 20:30 h)
Catalunya amb veu pròpia en el tauler econòmic i geopolític global
Ponents: Carme Colomina, Albert Pont, Jaume Ventura i Max Vives-Fierro
Presidència: Erika Casajoana
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 
