El periodista Antonio Baños ha estat entrevistat per Vilaweb. Serà el cap de llista a les elecions del 27S de la CUP-Crida constituent
Category Mèdia
Vídeo de la presentació a la Ciutadella de “Junts pel sí”
Aquest és el vídeo de l’acte de presentació de la candidatura “Junts pel sí” que s’ha fet al parc de la Ciutadella de Barcelona.
Vídeo “Independentisme bellaterrenc”
Aquest vídeo és una síntesi de les activitats que s’han fet a Bellaterra els últims anys.
Alysa Soler, catalanista d’Almeria ens explica les seves vivències
ANC - Sabadell per la Independència
L’Alysa Soler va participar en l’acte “Les meves vivències a Catalunya. Una experiència convertida en sentiment” que vam organitzar junt amb els joves de l’ANJI, el passat 8 de juliol al centre cívic de Can Deu.
En Víctor Colomer, va publicar aquesta entrevista al Diari de Sabadell el dia 13 de juliol i ens ha semblat interessant compartir-la, sobretot amb aquells que no vareu poder assistir a l’acte.
Alysa Soler, catalanista d’Almería.
“Cada vez que bajo al pueblo, regreso más independentista”
Aún no hace un año que vive en Catalunya y ya es independentista y activista de las juventudes de la ANC en Sabadell. El miércoles explicó su conversión en el CC de Can Deu. Cuando Ada Colau ganó en Barcelona, ella lloró.
Nacida en Cuevas de la Almanzora (Almería), Alysa Soler Bernal, 20, estudia Derecho y Ciencias Políticas en la UAB, por lo que vive en un piso de…
View original post 688 more words
La Sectorial d’Economia de l’ANC denuncia la manca de rigor de l’informe ‘Las cuentas públicas territorializadas’
El “saldo fiscal” de l’Informe del Sistema de Cuentas Públicas Territorializadas 2012 que ha publicat el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas presenta uns resultats parcials i subjectius derivats d’una falta de rigor en la metodologia emprada, malgrat confirmar que el dèficit fiscal de Catalunya és una realitat.
Tal com va fer l’any anterior, l’Estat espanyol ha continuat aplicant jocs aritmètics amb la intenció de presentar un resultat que convingui als seus propòsits. La xifra, tot i estar pensada per a oferir una informació diferent de les balances fiscals, segueix donant un saldo negatiu per a Catalunya de 7.438 milions d’euros. Amb la meitat d’aquest import es podria cobrir el dèficit pressupostari de la Generalitat i es podrien revertir de forma important les retallades en els serveis d’ensenyament, sanitat i benestar.
Las cuentas territorializadas segueixen amb el criteri d’imputar a Catalunya béns i serveis públics d’àmbit estatal i d’interès general que encara que es materialitzin fora de Catalunya s’imputen de la mateixa forma a tots els ciutadans. Així, si el Govern espanyol considera que una despesa és d’interès general, s’imputa per igual a tothom, amb independència d’on visquin els ciutadans que reben el servei o la inversió.
Per exemple, si el Govern espanyol considera que l’aeroport de Barajas és d’interès de tota Espanya, pot imputar el seu cost a tots els espanyols.
Las cuentas territorializadas no mesuren els fluxos fiscals entre regions
En l’informe únicament s’aplica la metodologia càrrega-benefici, quan tot estudi rigorós també utilitza la del flux monetari (és amb aquest mètode que resulten any rere any els 16.000 milions de dèficit calculats pels equips d’estudi de les balances fiscals).
La primera metodologia parteix essencialment de la base que la despesa dels serveis centrals o d’interès general beneficia tots els ciutadans de la mateixa manera, independentment d’on s’hagi originat. Seguint aquest criteri, les transferències que fa l’Estat al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía beneficiaria tant els ciutadans de Madrid com els de Santa Coloma de Gramenet. La segona metodologia, en canvi, considera que les inversions beneficien el territori on tenen lloc i, consegüentment, les inversions fetes al Museo Reina Sofía no tenen cap efecte positiu en l’economia de Santa Coloma de Gramenet.
Com que el resultat final dels càlculs segons el mètode del flux monetari és totalment contrari als seus interessos polítics, l’autor de les Cuentas Públicas Territorializadas l’obvia perquè aquestes porten inevitablement a valorar l’actuació pública des de l’òptica de l’efecte territorial en termes d’impacte econòmic directe.
La pregunta que pretén contestar l’estudi de les balances fiscals és l’efecte territorial i les aportacions i el retorn de cada regió. Las cuentas territorializadas estan pensades únicament per a distribuir subjectivament la despesa entre els ciutadans als quals suposadament beneficien. No dóna claredat dels fluxos fiscals territorials, que és el que explica el fet pel qual Catalunya no té els serveis i les infraestructures que necessita, en correspondència amb els impostos que genera.
Madrid i l’efecte capital
Una de les conclusions que aporta l’estudi és un exagerat saldo fiscal negatiu per a Madrid. Aquesta és la gran trampa de l’estudi, amb què pretenen distorsionar el debat sobiranista. S’atribueix un suposat saldo fiscal a Madrid de 19.015 milions d’euros. En realitat la major part d’aquest import és degut a l’efecte capital conseqüència que les grans empreses i multinacionals amb seu a Madrid declaren i paguen els seus impostos al lloc on tenen la seu.
L’efecte capital incrementa de forma important els ingressos de Madrid pel concepte de l’Impost de Societats, però també per l’IRPF, ja que és on tributen molts treballadors qualificats i directius. L’efecte capital té conseqüències positives per a l’economia de la regió, ja que provoca un efecte (multiplicador), pel qual s’indueix nou consum i nova activitat. Amb l’efecte capital, Madrid serveix de tapadora per a justificar el dèficit fiscal de Balears, València i Catalunya.
Les balances fiscals de Catalunya: 16.000 milions d’euros
Malgrat que l’aplicació de las cuentas territorializadas pretén desvirtuar les balances fiscals de Catalunya, aquestes es calculen amb rigor, amb la mateixa metodologia que utilitza el món acadèmic de tot el món i de la mateixa manera que es calculen a Alemanya, els Estats Units i Canadà.
La metodologia es va aprovar el 2006 per un equip de treball plural, amb representants de l’Estat i de les comunitats autònomes. Amb aquesta metodologia va ser l’Estat qui va calcular les balances de 2005 i les va publicar el 2008 amb el resultat conegut per tothom de 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal de Catalunya (mètode del flux monetari) que en quantitats semblants es repeteix any rere any.
Guia per inscriure’s a la Via Lliure des del Vallès Occidental
Si busqueu informació per participar a la Diada del 2016, cliqueu aquí.
Arriba un 11 de Setembre que pot ser el que ens obri les portes del Parlament. La Meridiana ha d’omplir-se de gent, de colors i de somriures. La primera cosa a fer és inscriure’s al tram que correspongui al vostre municipi
A la Via Lliure d’aquest any, les persones del Vallès Occidental ocuparem preferentment els trams del 64 al 73 de la Meridiana, entre el carrer Tolosa i el carrer Mallorca. A continuació us detallem on va cada municipi perquè pugueu seleccionar-ho quan us inscriviu.
Inscriviu-vos primer clicant a via.assemblea.cat i triant el tram del teu municipi, després reserva l’autocar per fer el viatge.
També us donem l’enllaç per apuntar-vos als autocars que s’organitzen o amb la informació específica de cada Assemblea Territorial.
Anirem actualitzant aquesta llista. Última actualització 9 de setembre.
-
Badia del Vallès tram 69
-
Barberà del Vallès tram 70
-
Bellaterra tram 69
-
Castellar del Vallès tram 70 Reserva d’autocar
-
Castellbisbal tram 64 Reserva d’autocar
-
Cerdanyola del Vallès tram 66
-
Matadepera tram 67
-
Montcada i Reixac tram 65
-
Palau-solità i Plegamans tram 66
-
Polinyà tram 72 Reserva d’autocar
-
Rellinars tram 72
-
Ripollet tram 64 Informació i reserva d’autocar
-
Rubí tram 66 Informació i autocars
-
Sabadell tram 71 Informació i Reserva d’autocar
-
Sant Cugat del Vallès tram 68 Reserva d’autocar
-
Sant Llorenç Savall tram 65
-
Sant Quirze del Vallès tram 69 Reserva d’autocar i altres opcions
-
Santa Perpètua de Mogoda tram 72
-
Sentmenat tram 65 Reserva d’autocar
-
Terrassa tram 73
-
Ullastrell tram 64
-
Vacarisses tram 67 Reserva d’autocar
-
Viladecavalls tram 67 Reserva d’autocar
Punters
El color del punter que correspon als trams del Vallès Occidental és el verd que trobareu més avall. Al lot de la Via lliure us vindrà un punter blanc que haureu de pintar d’aquest color verd que us donem de mostra.
Consells
- Llegiu les instruccions perquè la via sigui un èxit.
- Porteu una ràdio per seguir els actes que es faran a l’escenari central.
- Si teniu dubtes, consulteu aquestes guia ràpida.
Enllaços recomanats
- Cliqueu aquí per veure el mapa del recorregut
- Cliqueu aquí pels consells de mobilitat per anar a la Via Lliure

Descarregueu el punter 11 setembre sostenibilitat.PDF
Document de l’acord de la candidatura “Junts pel Sí”
Carta oberta de Toni Morral, exalcalde de Cerdanyola per ICV, al candidat Raül Romeva
Toni Morral ha fet pública aquesta carta dirigida a Raül Romeva.
Benvolgut Raül,
Puc entendre que no hagi agradat a les files d’ICV la decisió que has pres d’acceptar encapçalar la candidatura que incorpora persones de partits, independents i el suport d’entitats de la societat civil abordant l’objectiu més ambiciós que aquest país s’ha plantejat mai en l’era moderna de guanyar la llibertat per la via democràtica.
Però em sento dolgut per les declaracions dels teus ex-companys de partit, que encara són els meus. És això el que em genera la necessitat d’expressar-te, públicament, la meva opinió i el meu suport, a la decisió que tant valentament has pres, d’acceptar encapçalar la candidatura de la unitat per la llibertat.
Conec prou bé el teu tarannà, capacitat política i principis ideològics per a saber que la teva participació en aquesta candidatura, on també hi ha el president, a tu no et representa cap renúncia. Al contrari, el teu capital personal i ideològic reforça el caràcter plural i transversal d’aquesta candidatura que vol representar a una majoria social on ens trobem molts que sabem que a Catalunya l’anhel de justícia social va acompanyat de la llibertat nacional i que aquests són dos camps que no volem confrontar, perquè s’hi troba l’ànima del país.
La teva destacada presència li dóna un marcat accent que molts hem vist com a positiu. Però, a més, tant la Carme Forcadell, com la Muriel Casals, com de segur altres incorporacions, posaran en relleu que aquesta candidatura té una forta vocació social. És una candidatura de múltiples sensibilitats ideològiques de persones que compartim la il·lusió de ser un país lliure i volem iniciar un procés constituent des de l’exercici de la sobirania.
Has estat exquisit en les formes. Ja fa temps que vas deixar el partit després de moltes incomprensions. Ningú no pot fer-te cap retret des d’aquesta perspectiva. Jo crec que has fet un gest valent, coherent i generós.
Em preocupa que una part de l’esquerra nacional d’aquest país encapçalada per ICV i Podem aprofiti aquest fet per generar confrontació oberta amb aquesta candidatura, empenyent-la cap a un imaginari col·lectiu etiquetant-la de candidatura de les retallades.
Ells saben que no és veritat. Per què ho fan, doncs, quan podrien generar ponts de complicitat com fa la CUP amb els seus propis matisos? Però no, trien la confrontació, i es presten així a servir els interessos de l’estat per intentar dividir les diferents sensibilitats del sobiranisme allunyant-se de l’òrbita de les candidatures ‘Ara és l’hora’.
Al mateix temps, creen una incomoditat insuportable amb els independentistes d’ICV que som al costat dels qui aposten per fer front al repte més ambiciós del catalanisme del segle XXI.
Ànims!
Una abraçada,
Toni Morral
Document “Crònica d’una ofensiva premeditada. Les conseqüències sobre les persones de Catalunya”
Aquest document elaborat per la Generalitat detalla les mesures que el govern espanyol dur a terme per ofegar econòmicament Catalunya i prendre-li capacitat política.
Crònica d’una ofensiva premeditada. Les conseqüències sobre les persones de Catalunya SENCER
L’ANC distribueix un diari sobre la viabilitat econòmica i l’Estat del benestar
Catalunya serà un país econòmicament viable? Estaran garantides les pensions i les prestacions d’atur? Són preguntes raonables a les quals l’Assemblea ha volgut donar una resposta argumentada mitjançant la publicació d’un diari gratuït que es distribuirà arreu del territori –sobretot a l’Àrea Metropolitana- i del qual se n’ha fet un tiratge de 500.000 exemplars.
Aquest és el quart diari que llença l’ANC amb la intenció de dotar d’arguments i raons el procés, centrat, en aquesta ocasió, en la viabilitat econòmica i l’estat del benestar d’una futura República Catalana.
La publicació compta amb una primera secció que vol dissipar les pors econòmiques amb declaracions de personalitats reconegudes en el camp, no totes simpatitzants amb l’independentisme.
En un segon bloc s’analitzen els beneficis derivats d’un Estat propi que controli els propis recursos i, en última instància, es presenten exemples concrets sobre ‘L’Estat que tenim’ amb lleis, pressupostos i inversions –o falta de- que perjudiquen l’estat del benestar i la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya.
Diari ANC Viabilitat en PDF
Els candidats a la presidència del Barça signen el Compromís de país amb l’ANC, Òmnium, la Plataforma Proseleccions i la UFEC
El Barça donarà suport a les accions en favor del dret a decidir i a l’adhesió al full de ruta de les entitats de la societat civil catalana. Aquests són alguns dels punts que formen el Compromís de País, el document que aquest migdia han signat els candidats a la presidència del Barça, Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa, amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).
D’aquesta manera, sigui qui sigui el guanyador a les eleccions del proper dissabte, el FC Barcelona seguirà en consonància a les decisions del poble català, que el 27 de setembre viurà unes eleccions plebiscitàries. A més, treballarà per donar suport a les iniciatives de la societat civil en favor de la llengua i la cultura catalanes i de l’esport català i les seleccions catalanes. Les autoritats han signat el Compromís de País en un gran plafó i s’han fotografiat amb una samarreta del segon uniforme del Barça, amb les quatre barres de la bandera catalana, i el lema “Guanyarem 27S”.
Spain’s new old politics
Aquest és l’últim comunicat del Col·lectiu Emma: “Spain’s new old politics”
També el pots trobar en català, castellà, francès, italià i portuguès.
—
The latest reports from Spain have tended to focus on two newcomers to the political scene, Podemos and Ciudadanos, and their challenge to the comfortable status quo that the Socialist PSOE and the rightist Popular Party had settled into since the end of Franco’s dictatorship in the 1970s. Exploiting the general indignation with the handling of the economic crisis and the distrust of a political establishment tainted by corruption – and with the invaluable assistance of certain media organizations – those two populist groups made a good showing in the local and regional elections of May 24. Although far from the landslide victories that some had been predicting for them, they are now in a position to play kingmakers in certain municipal and regional councils. That includes Madrid, with a new mayor nominated by Podemos. In Barcelona, a coalition of leftist organizations has won city hall by a nose on promises that will be hard to keep.
On the other hand, the Catalan independence project, which had been making international headlines as recently as last November, seems to have become less of an issue in the past few months. Its main political proponents failed to take advantage of the momentum generated by the informal – and, some say, illegal – referendum in which close to two million people voted for separation from Spain. And the all-too-public squabbles within their uneasy alliance have caught much attention, somewhat dampening the people’s enthusiasm for the cause. Yet, pro-independence parties gained 300,000 new votes in the latest election. They now stand at 45 per cent of the ballot, while another 12 per cent went to those that won’t pronounce for independence but support nonetheless a referendum on it. That includes the left coalition that will be running the city of Barcelona. Unionist groups fell to 32 per cent altogether. Never mind that these results confirm a strong support for separation, some interested voices have claimed nonetheless that the Catalan push for full national sovereignty is all but defunct.
But then, every time that the Catalan question is proclaimed dead something comes up to remind everyone that this centuries-old conflict remains unsolved. On the 30th of May, just before the start of the final match for the Spanish king’s soccer cup between Athletic Bilbao and FC Barcelona, the 90,000-strong crowd of Basques and Catalans at Barcelona’s Camp Nou booed and jeered and whistled at the Spanish national anthem that was being played full-blast over the stadium’s public address system. Their disapproval was not addressed to any of the politicians present, nor to the king personally or even to the institution of monarchy. It was simply a reminder that a large number of Basques and Catalans don’t perceive the Spanish State as their own, don’t feel represented by Spanish national symbols and don’t appreciate those symbols being shoved on to them
The message – that this was a direct hit at the foundations of the State – was well understood by the Spanish side. And Spain doesn’t take kindly to dissent. The authoritarian streak that has been its trademark through the centuries will reappear every time that those in power sense a threat to their position. The next day much of the Madrid press was crying bloody murder about such an insufferable affront to national honor. A fresh spate of insults against Catalans – but not so much against Basques, interestingly enough – immediately flooded the social networks. A right-wing organization threatened to bring legal action, although it’s not very clear against whom, or for what crimes. In a communiqué published shortly after the events – while the match was still being played – the Spanish government requested the official sports authorities to find a way to penalize the clubs on the grounds of incitement to violence, although in fact there had been no violent incidents. The Spanish Ombudsperson – don’t let her title fool you, this Andalusian marquise and former cabinet minister for the Popular Party is hardly an unbiased voice – found features of hate speech in the protest, and the Minister of the Interior rushed to state that such an incitement to hatred should not go unpunished. And, sure enough, a Spanish government spokesman soon announced legislative changes intended to criminalize certain forms of dissent involving the national symbols.
In a more rational vein, one of FC Barcelona’s star players, Xavi Hernandez, suggested that rather than threatening with sanctions the authorities should be reflecting on the causes of the protest. Indeed, such a clear show of opposition from what could be taken to be a cross-section of Basque and Catalan public opinion should have given the other side some food for thought. But this is Spain. No one there, not the officials and not the general public, seems to have stopped for a minute to ponder why those two national groups have been made so uncomfortable in a political order that has been imposed from outside.
This episode proves that the Spanish State’s conflict with its composing nations is very much alive. The crowd’s protest at Camp Nou is an indication of basic flaws in the configuration of the State, and Spain’s rabid reaction illustrates its unwillingness to acknowledge those flaws. Those traditionally in power have always refused to face the country’s plurinational reality and work for an arrangement that all could live with. And now, for all the radical posturing of the new left or the half-baked reformism of the new right, and for all their proclamations of a new style in politics, neither has any ideas that could help advance on the issue. In fact, Ciudadanos had its start as a pressure group against Catalan demands of self-government, which makes it more part of the problem than of the solution. Podemos – much like their Trotskyist forefathers of the 1920s – combines generic expressions of support for every people’s right to self-determination with a strong reluctance to forsake the benefits of a centralized state. On this the old and the new politics are in full agreement. It is not in Spain’s character to question its own ways, no matter how self-defeating they have proved to be throughout history. And this permanent refusal to choose compromise over imposition can only encourage Catalans to go ahead on their own independent path.
Vídeo de la campanya del 27S “On tot comença”
Els regidors compromesos amb la independència inclouran una fórmula explícita en la presa de possessió
Dissabte al matí prendran possessió els nou càrrecs electes fruit de les eleccions municipals passades. L’Associació de Municipis per la Independència ha proposat una fórmula perquè els regidors la incloguin en el moment de prendre possessió. La idea no és que sigui aquesta l’única manera d’expressar el compromís, però sí que es vol que es faci explícit la determinació dels nous regidors amb el procés d’autodeterminació.
L’ANC afirma que la República catalana és necessària i urgent per al futur de les empreses
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat aquest matí l’informe “Impacte de la independència amb l’empresa”, un estudi centrat en les potencialitats que pot tenir un estat català per al model productiu i empresarial català. L’acte ha comptat amb les intervencions del president de l’ANC, Jordi Sànchez, el coordinador d’Economistes, David Ros, i l‘economista, exsecretari del Col·legi d’Economistes i membre del Secretariat Nacional de l’ANC, Jaume Terribas, i el coordinador de la sectorial d’Empresaris Francesc Sánchez.
Jordi Sànchez ha posat en relleu la importància de l’estudi, que deixa clar que “els costos empresarials de la dependència són molt més elevats que la possible incertesa que pugui comportar el procés d’independència”. “La independència és una finestra d’oportunitat” pels empresaris, ha afirmat Sànchez, que ha afegit que “l’empresari no té por al canvi. Sap trobar oportunitats en una realitat permanentment canviant. I també sap els costos que té continuar a Espanya”. El president de l’Assemblea ha explicat que “no n’hi ha prou amb què l’estat sigui català perquè sigui un bon estat. L’oportunitat està en el procés constituent, tenim l’oportunitat de redissenyar de nou el país”.
Sànchez també ha transmès un missatge de confiança al assegurar que “aquest procés s’ha de fer bé i es farà bé”, amb “seguretat jurídica”. “Serem irreductibles en la voluntat de construir una Catalunya independent, perquè sabem que els costos de la dependència són avui més dramàtics i reals que les incerteses que la independència pugui generar”, ha explicat.
David Ros, per la seva banda, ha detallat els eixos principals de l’informe, que destaca els actuals dèficits en inversions que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol i els avantatges que suposaria pels empresaris comptar amb un estat català que potenciï el model productiu català format per petites i mitjanes empreses. Sobre el dèficit d’inversions, Ros ha advertit que “si les empreses no poden competir a nivell internacional han de tancar o abaixar sous. I aquesta no és la via”.
Fent referència al procés, Ros ha assenyalat que la gran feina a fer la tenen la societat, el Parlament i el Govern, però que pels empresaris la independència no suposarà gaires més esforços dels que suposa “canviar un codi postal”.
Aquí podeu trobar l’informe.














