Monestir on el 3 d’abril de 1493 els Reis Catòlics van rebre Colom a la tornada del primer viatge al Nou Món, i on molt probablement podria haver mort Carles I (1558).

En represa del cicle Recuperem la nostra Història, Bellaterra per la Independència ha organitzat una sortida didàctica a la Murtra. Un grup amb majoria de bellaterrencs han fet la visita guiats per en Daniel Ibànyez, investigador i col·laborador d’Histocat.

L’edifici emplaçat a la vall de Betlem (Badalona) fou fundat l’any 1416 pel mercader barceloní Bertran Nicolau a l’antic mas de la Murtra. Avui dia el monestir té una important vàlua com bé patrimonial arquitectònic, però més encara per la significació història lligada estretament a la història de Catalunya. Allí, els Reis Catòlics reberen en Colom a la tornada del primer viatge d’Amèrica, i amb clars indicis que hi residí l’emperador Carles I fins la seva mort.

És sobre aquesta tesi que s’ha centrat en Daniel, recorrent a documentació escrita de l’època per desmentir la historiografia oficial espanyola que situa els fets a Yuste (Extremadura). Afirmacions sense cap rigor i contradiccions en dates i fets, evidencien la manipulació i l’engany de la història que se’ns ha explicat.

D’entrada, val a dir la clara vinculació històrica de Badalona amb la família Colom. El mas Sunyol, la Torre Pallaresa i la Murtra no són aliens als Colom ni a mariners, monjos i mecenes, tots ells catalans, que van fer possible la descoberta del Nou Món. I el rei Ferran II amb la seva consort Isabel acudeixen a la Murtra per ser informats de les novetats. Un esdeveniment organitzat, preparat i forjat des de la nació catalana.

Més tard l’emperador Carles I desitja retirar-se a un monestir jerònim, raó per la qual s’amplia l’edifici per acollir el rei i ajudants personals. A Yuste o a la Murtra? En Daniel argumenta que és a la Murtra i desmenteix que fos Yuste. Ho il·lustra amb molts exemples extrets de documents i arxius històrics.

Al refectori s’hi conserven pintures del 1557, on hi són representats personatges significatius del poder del moment: l’emperador Carles I, Isabel d’Aviz de Portugal, Francesc Borja, Joana d’Àustria, Andrea Dòria, Pere Alsina i Eleonor de Castro. No hi tindrien cap sentit sense la presència de Carles I ja retirat.

D. Ibànyez: “Tornant al fil de la les meves impressions, una de les coses més xocants que vaig llegir van ser les referències a la dieta preferida de l’emperador a Yuste, tal com l’explica en Royal Tyler[3]:ostres vives o picades, anxoves, sardines, marisc, pastís d’anguiles, etc. etc. Pensem que el monestir de Yuste és a 460 km del mar. Això representava 5 dies de camí des de la costa. Les fruites del mar preferides per l’emperador arribarien a Yuste fetes malbé. Al contrari, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra és a 6 km del mar, a 1 hora i ¼ de camí. Totes les captures fetes davant de Badalona i transportades a Sant Jeroni es trobarien perfectament fresques”. https://www.inh.cat/blog/Carles-V-va-morir-a-Yuste-o-a-Sant-Jeroni-de-la-Murtra-

Mort l’emperador a causa del paludisme (a Yuste no hi havia paludisme per raons geogràfico-ambientals) fou enterrat a l’església monacal per exprés desig seu. En aquest afer històric, no és casualitat el paral·lelisme de la història de Yuste amb la de la Murtra. La història dels s. XVI i XVIII, és plena d’exemples d’apropiacions de noms i fets; desaparicions o modificacions de documents, arxius i símbols amb canvis substancials en topònims, noms i dates al costat d’usurpacions de tota mena.

Per la importància que ha tingut el monestir en la nostra història, actualment presenta un estat d’abandonament, fet que no s’entén gens ni mica. Sant Jeroni de la Murtra i Catalunya no es mereixen la imatge decadent i degradada en que es troba avui dia. Per això, ens cal Recuperar la nostra història per guanyar ara la nostra llibertat!

Bellaterra per la Independència. Comunicació

El grup davant el monument a fra Ramon Pané, etnòleg i monjo de St .Jeroni de la Murtra que va escoltar, recollir i anotar les creences i els mites de la cultura dels Tainos (illa de Santo Domingo).