La concentració de Gran Via — rambla de Catalunya es dona per acabada, si bé hi ha actuacions encara a l’escenari. Demà dijous serem a les 12.00 h davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (passeig Lluís Companys, a Barcelona). Reclamem la llibertat dels detinguts.Mantinguem la calma i no caiguem ara en provocacions. Avui hem guanyat –la premsa internacional pressiona el govern espanyol davant dels abusos policials i judicials.
Comunicació interna
Assemblea Nacional Catalana
Aquest és el vídeo de l’acte que s’ha fet avui acompanyant el diputat Joan Josep Nuet al TSJC.
Informació actualitzada el 10 de juny
El dilluns 12 de juny anirem al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a acompanyar el diputat Joan Josep Nuet citat a declarar per les activitats del Parlament de Catalunya. Igual que altres membres de la mesa del Parlament, està encausat per haver facilitat el debat al Parlament català entorn del procés polític d’emancipació que viu el nostre país.
Curiosament, des del govern espanyol i des d’altres tribunes unionistes s’està invitant al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a assistir al Parlament espanyol a fer aquest mateix debat.
Des del Vallès Occidental hi haurà aquestes convocatòries per anar-hi plegats:
La societat civil del país ha tornat a donar una mostra de constància i determinació en l’acompanyament dels membres de la Mesa del Parlament, Lluís M. Corominas i Ramona Barrufet.
Prop d’un miler de persones han acudit a la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència i Associació Catalana de Municipis i han entonat cants com “ni un pas enrere” o “fora la justícia espanyola“, a la vegada que mostraven cartells del Sí i banderes estelades.
El president de l’ANC, Jordi Sànchez; el president d’Òmniun, Jordi Cuixart; la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras i el president de l’ACM, Miquel Buch, han rebut els membres de la mesa al Passeig de Lluís Companys, i els han acompanyat fins a les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona.
Jordi Sànchez ha declarat que “no acceptem que cap tribunal jutgi la democràcia“, mentre que Jordi Cuixart ha afegit que “un estat q es incapaç de jutjar el franquisme es veu valent x portar als tribunals el poble de Catalunya“.
Per la seva banda, Neus Lloveras ha afirmat que “sembla que vulguin que ens acostumem, però no ens hi acostumarem“, i Miquel Buch ha afegit que “aquestes persecucions ens esperonen i ens uneixen“.
Sortint de la declaració, Ramona Barrufet ha volgut agrair especialment a “tots els voluntaris i tota la gent que des del principi heu estat a tot arreu“.
Corominas i Barrufet han sortit a primera hora del Parlament acompanyats d’una comitiva encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vice-president, Oriol Junqueras, i la presidenta del parlament, Carme Forcadell. També hi han participat els altres membres de la mesa investigats: la secretària primera, Anna Simó, i el secretari tercer, Joan Josep Nuet (CSQP), que ha d’anar a declarar pel mateix cas el pròxim 12 de maig.
També hi han anat els quatre inhabilitats per la consulta del 9-N: l’ex-president de la Generalitat i president del PDECat, Artur Mas; l’ex-conseller de la Presidència, Francesc Homs; l’ex-consellera Irene Rigau; i l’ex-vice-presidenta Joana Ortega.
La paraula “Democràcia” ha presidit el passeig de Lluís Companys i les portes del Palau de Justícia, on prop de 2.000 persones s’han concentrat per donar suport als membres de la Mesa investigats. Carme Forcadell i Anna Simó han entrat al TSJC escoltant el Cant dels Segadors.
En declaracions als mitjans, Jordi Sànchez, president de l’ANC, ha destacat que “aquesta concentració és una expressió de la mobilització permanent. Estem determinats a culminar el procés en defensa de la democràcia. Avui han estat 22 autocars d’arreu de Catalunya que han vingut a acompanyar la Mesa“.
Per la seva banda, Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, ha posat l’émfasi en que “una vegada més, representants públics del Parlament són cridats a declarar per donar la veu al poble de Catalunya“.
Neus Lloveras, presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència, ha constatat que “no tenen prou presons per empresonar-nos-hi a tots!”, i Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis, ha afegit “qui decideix què podem debatre i què no?“.
L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis havien convocat concentracions per acompanyar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Els cinc càrrecs investigats per desobediència i prevaricació per permetre un debat sobre el referèndum al Parlament.
Avui ha estat la primera d’aquestes convocatòries. Els membres de la Mesa, acompanyats pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, l’expresident Artur Mas, el Govern en ple, membres dels grups parlamentaris de JxSí, CUP i CSQP, representants dels ajuntaments i les quatre entitats convocants, han sortit del Parlament i han anat caminant fins al TSJC.
Les entitats tornen a convocar els ciutadans el proper 12 de maig a les 8.30 h davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al passeig de Lluís Companys de Barcelona. La tercera sessió, el 12 de juny, es convocarà més endavant.
Des del Vallès Occidental organitzem diferents cites i autocars per acompanyar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres de la mesa Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.
Els cinc càrrecs estan investigats per desobediència i prevaricació per permetre un debat sobre el referèndum al Parlament.
Aquests municipis del Vallès Occidental organitzen el desplaçament en grup:
actualitzat el 11 de maig
L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis convoquen a l’acompanyament de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres de la mesa Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.
Els cinc càrrecs estan investigats per desobediència i prevaricació per permetre un debat sobre el referèndum al Parlament.
Les entitats convoquen els ciutadans els dies 8 i 12 de maig a les 8:30 h davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Passeig de Lluís Companys de Barcelona. La tercera sessió, el 12 de juny, es convocarà més endavant.
Amb la citació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres de la mesa Anna Simó, Lluís Coromines, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya accelera el seu procés polític contra els representants de la ciutadania.
L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l‘Associació de Municipis per la Independència consideren que perseguir diputats democràticament elegits per haver permès un debat a la cambra consisteix una violació flagrant de la llibertat d’expressió que no es pot permetre en un estat avançat. Si allò que, segons totes les enquestes, demanen més del 75% de ciutadans no es pot debatre al Parlament, no hi ha democracia.
Les entitats refermen el seu compromís amb la defensa de les institucions del país democràticament escollides. Insisteixen que estan disposades a acompanyar els seus representants electes fins on calgui per tal d’assegurar la celebració del plebiscit, com ja van fer el passat 13 de novembre. L’ANC, Òmnium i l’AMI recorden un cop més que la persecució als jutjats dels representants del poble de Catalunya no fa més que augmentar la base social a favor del referèndum i donar més arguments a favor del Sí.
El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, ha dit que “el #casForcadell, com l’ha anomenat el propi TSJC burlant-se de tots els catalans, és una causa general contra la majoria del país” i ha avisat al tribunal perquè es prepari “per jutjar milers de ciutadans“.
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha declarat que “els atacs dels tribunals espanyols no ens faran desviar del nostre objectiu immediat: fer el referèndum aquest 2017. Un cop més ells mateixos es retraten: ampliar ara la querella contra el diputat Nuet demostra l’absoluta politització dels tribunals espanyols“.
La presidenta del’Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, ha afirmat que “La justícia continua la seva feina al dictat dels interessos del Govern espanyol. Res no ens aturarà perqué els catalans puguin decidir el futur del país en el referèndum“.
Les entitats explicaran aviat les mobilitzacions previstes per assegurar que les institucions puguin dur a terme el referèndum.
El TSJC ha dictat avui la sentència que inhabilita la democràcia a Catalunya. El tribunal ha optat per seguir les directrius polítiques d’un govern central antidemocràtic i ha preferit inhabilitar les urnes abans que fer justícia.
La sentència no només inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, sinó que inhabilita els dos milions de ciutadans que van anar a votar el 9 de novembre de 2014.
L’ANC no accepta la sentència
L’ANC no accepta una decisió judicial que posa en qüestió els fonaments de l’Estat de Dret, i fa una crida a la ciutadania a preparar-se per acompanyar i defensar les nostres institucions legítimes en els mesos claus d’avui fins al referèndum.
Després de fracassar en la negociació d’un pacte fiscal, Artur Mas va convocar i guanyar les eleccions autonòmiques del 2012 amb una promesa clara: convocar una consulta sobre si Catalunya hauria de ser un estat independent. Més d’un 80% dels diputats catalans va votar a favor d’aquesta consulta.
Mas va convocar oficialment la consulta per al 9 de novembre del 2014. Després de diverses actuacions judicials, la “consulta formal no referendària” inicial es va convertir en un “procés participatiu no vinculant” d’acord amb la legislació catalana preexistent. El Govern espanyol va trigar ni dues setmanes a impugnar la convocatòria del que aleshores es plantejava ja com un simple procés participatiu sense efectes jurídics. També va plantejar la suspensió de la convocatòria al Tribunal Constitucional, el qual, cinc dies abans de l’obertura de les urnes, la va suspendre. La suspensió es va comunicar telemàticament i genèricament al Govern de la Generalitat.
No obstant això, el procés participatiu jurídicament no vinculant es va dur a terme en la data prevista, mitjançant la participació de més de 40.000 voluntaris, que es van encarregar d’obrir els col·legis electorals, coordinar el procés, posar en marxa els elements informàtics per poder garantir la realització del procés i donar-ne a conèixer els resultats: més de dos milions quatre-centes mil persones, que suposaven aproximadament el 50% del cens electoral vigent, van votar en la manifestació política no electoral més massiva de la història del país.
L’alta participació i una roda de premsa el mateix dia 9 de novembre del president Mas van acabar d’arrodonir l’èxit del procés participatiu no vinculant. Això va moure la Fiscalia de l’Estat, a instàncies del Govern espanyol del Partit Popular, que és qui nomena el fiscal general, a impulsar la presentació d’una querella contra Artur Mas (president de la Generalitat), Irene Rigau (consellera d’Educació) i Joana Ortega (vicepresidenta del Govern) per delictes de desobediència administrativa o judicial, prevaricació (ordenar actuacions administratives tot sabent que són il·legals) i malversació de fons públics (gastar diners públics en actes inapropiats).
La Fiscalia de Catalunya es va negar, inicialment, a formular la querella, ja que va considerar que els fets no eren delictius, però, finalment, per les pressions del Govern central –que produïren fins i tot la caiguda de l’aleshores fiscal general de l’Estat i la seva substitució– la querella es va presentar i tramitar, fins a l’obertura del judici oral d’aquest dilluns, 6 de febrer de 2017.
Durant la instrucció, la fiscalia va retirar finalment de la querella el delicte de malversació de fons públics. Així, només queda per jutjar el delicte de prevaricació, és a dir, si els querellats varen fer algun acte per acció o omissió que tendís a la celebració del procés participatiu després de la notificació del TC de la suspensió del procés participatiu el dia 4 de novembre del 2014. També s’ha de jutjar si a partir de la mateixa data es va produir el delicte de desobediència d’una resolució judicial, tal com pretén demostrar la Fiscalia.
Les peticions de la Fiscalia comporten penes d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i multes. Si fossin condemnats, els acusats no podrien exercir cap càrrec públic executiu o de representació: durant 10 anys el president Mas i durant 9 anys les exconselleres Ortega i Rigau.
En tractar-se d’un procés que té arrels profundes en decisions polítiques enfrontades entre els governs de Madrid i Barcelona, tot fa pensar que si el TSJC ha permès l’obertura del judici oral, difícilment la sentència podrà ser absolutòria.
Les qüestions tècniques més transcendentals són aspectes formals de la notificació als acusats de la suspensió del procés participatiu, que contravenen tota la jurisprudència existent fins avui del Tribunal Suprem espanyol, i que haurien d’haver-se resolt en la fase d’instrucció.
L’absolució suposaria un autèntic fracàs del funcionament del poder judicial, que quedaria profundament tocat en relació a elements essencials: la independència respecte dels altres poders de l’Estat i el respecte als drets fonamentals de la persona, entre els quals hi ha el de no ser sotmès innecessàriament a un procés judicial mediàtic com el que s’està produint.
Cal tenir en compte que la prova dels elements materials de la concreció dels delictes únicament es pot fer mitjançant proves merament instrumentals, com ara la declaració de testimonis, que eventualment poden tenir interessos o visions personals contradictòries per la mateixa ideologia política, o documentals, com ara l’aparició de factures posteriors a la data de la comunicació de suspensió, cosa que no prova ni que els encàrrecs s’haguessin fet amb posterioritat a aquella data ni tan sols que s’haguessin realitzat amb data anterior o posterior, o que aquelles que es van realitzar ja no les podien aturar els acusats. En aquell moment, tot el procés estava ja en mans dels voluntaris, que han estat absolts de delicte, ja que el 9N no hauria estat possible de cap manera sense la seva participació.
Aquest fet comporta una situació tan irracional com la de considerar culpables d’un delicte els seus presumptes autors intel·lectuals, mentre que se n’absolen els autors materials.
Per si no n’hi hagués prou, la notificació al Govern de la Generalitat del dia 4 de novembre no tenia el caràcter de requeriment personal directe a cap dels acusats perquè deixessin de realitzar alguna activitat concreta, ni se’ls advertia personalment de les conseqüències penals que la seva desobediència podia comportar-los. Només això ja hauria d’haver suposat l’arxivament de la instrucció abans del judici.
Si no ha estat així, només es pot entendre per l’obstinació política d’un Estat que no està disposat a admetre que la seva integritat territorial és discutida per una part dels habitants del seu territori des de fa segles.
Juristes ANC
L’independentisme ha tornat a demostrar, a les vuit del matí d’un dia laborable, que és la principal força social d’aquest país i que té capacitat per marcar l’agenda de la política i els mitjans de comuninació no només de Barcelona o Madrid, sinó de tot Europa. El souflé no baixa, sinó que s’acosta ràpidament al moment de la ruptura. La fotografia d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau des de la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), tots tres amb la mà al cor, ja són una icona més del trajecte que acosta la societat catalana a la seva emancipació d’un règim que en nega l’existència política.
El passeig de Lluís Companys de Barcelona ha estat l’escenari on més de quaranta mil persones s’han aplegat avui al matí per donar suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, acusats d’haver organitzat el 9-N. Persones vingudes de tots els punts del territori han desafiat l’hora i el fred per mostrar que avui ens jutgen a tots els demòcrates. L’actual Govern i membres de l’anterior han caminat de la plaça de Sant Jaume fins a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya passant per sota de l’Arc de Triomf a on hi havia una pancarta gegant amb el lema Love Democracy.
6 observadors internacionals i més de 100 periodistes internacionals acreditats i amb connexions en directe a televisions d’arreu del planeta han donat el tret de sortida a un nou estadi del procés d’independència de Catalunya, internacionalitzant la denúncia de la judicialització de la política per part de l’Estat espanyol.
Jutjar les urnes
2.344.828 ciutadans es van plantar davant d’una urna i van votar. Era diumenge 9 de novembre del 2014. El procés participatiu del 9N va comptar amb 41.000 voluntaris i es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la Catalunya moderna. En contrast amb aquell exercici cívic i d’afirmació democràtica, aquesta setmana se’ns jutjarà per haver-ho fet possible, fidels al mandat electoral i del Parlament. Institucions de l’Estat han activat la via penal com un càstig a aquells que, segons la seva interpretació, van gosar desafiar-lo. L’Estat espanyol no opta per la seducció. Nega el diàleg, engega la maquinària judicial enlloc de la negociació política, i promou la guerra bruta sempre que li convé.
Amb aquest article que avui es publica als diaris de paper i digitals de Catalunya volem expressar taxativament una realitat de present i de futur. Una eventual sentència condemnatòria no destruirà la nostra vocació de servei al país. Cada dia, allà on estiguem reafirmarem els valors que han de perfilar una democràcia europea del segle XXI. En la darrera dècada, hem vist el pitjor dels immobilismes per part de l’Estat i per part dels partits que han ostentat el govern espanyol: una sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i un centralisme continu i gradual que ens porta a la residualització com a país. La resposta catalana ha estat cinc enormes i consecutives mobilitzacions immaculadament cíviques. I tres convocatòries a les urnes per legitimar les decisions del Govern: eleccions al Parlament de 2012 amb una majoria de més dos terços a favor del dret a decidir, el procés participatiu del 9N, i les eleccions plebiscitàries del 2015 on s’assoleix una majoria absoluta de diputats a favor de l’Estat català.
Són molts els exemples de gran transcendència històrica on la llei s’ha modificat o adaptat per satisfer les aspiracions de la gent. Reivindicacions socials, racials, de gènere, nacionals, etc. La història n’està plena, perquè és així com evolucionen les societats democràtiques. Diferents estudis demoscòpics coincideixen en que gairebé un 80% dels catalans volen participar en un referèndum com a millor eina per escatir com ha de ser la Catalunya que deixem als nostres fills i filles, nétes i néts.
El Regne Unit va acordar amb Escòcia celebrar un referèndum perquè els escocesos decidissin si optaven per una Escòcia independent o no. El mateix va passar entre el Quebec i el Canadà -concretament dues vegades- al 1980 i al 1995. Si Espanya es mira al mirall, veurà unes institucions polítiques i judicials diametralment oposades a
Westminster i a Ottawa. Ja no hi ha marxa enrere, Catalunya serà el que la seva gent, políticament, desitgi. Volem una Catalunya més pròspera i benestant, més justa i solidària, més culta i cívica. I amb més qualitat democràtica: on imperi la separació entre el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Els tres signants volem recordar que els 9 fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van emetre un informe unànime on negaven que en l’organització i celebració del 9N hi hagués cap indici de delicte. De forma sorprenent, la Fiscalia General de l’Estat va imposar el seu criteri jeràrquic i va interposar una querella en contra nostre.
L’Estat i el govern del PP volen esborrar la imatge de llargues cues, de famílies, de diferents generacions esperant ordenadament exercir el dret democràtic de votar. No trobareu gaires exemples al món, ni moviments populars amb el grau de compromís, implicació i esperit constructiu com el que està protagonitzant Catalunya. Jutjant-nos pel 9N, volen intimidar al president Puigdemont i el Govern de la Generalitat. Però el que realment estan fent és portar a judici cada una de les persones que havia darrera dels 2.344.828 vots. Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9N. Als que vàrem votar Sí, Sí-No i No. A tots. El 32è president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, en el seu primer discurs inaugural digué: “The only thing we have to fear… is the fear itself” (A l’única cosa que hem de témer… és a la por en si mateixa). El 9N va ser el primer gran acte fet des de Catalunya demostrant que no tenim por.
Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte. Tanmateix, sigui quina sigui la sentència, romandrem al servei del país. Catalunya pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena de violència i amb un somriure als llavis. Com diu el nostre Cant de la Senyera, “llum als ulls i força al braç”. Llum als ulls per albirar el gran país que podem construir si tenim les eines que ens manquen. I força al braç com a constància i fortalesa per aconseguir els nostres objectius. Aquest 6 de febrer, demostrem que afrontem aquest any decisiu amb majoria social, unitat política i mobilització ciutadana sempre que calgui.
Suma’t a la concentració!
El dilluns 6 de febrer a les 8.15 h vine davant del TSJC!
Defensem la democràcia i donem suport als nostres representants.
El judici del 6 de febrer pel 9N, en què es jutjarà l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, és un nou atac a la voluntat de tot un poble a decidir lliurement el seu futur i a la sensibilitat democràtica de tots els catalans i catalanes.
Per això, l’ACM, l’AMI, l’ANC i Òmnium Cultural fem una crida a la mobilització cívica, ferma i massiva el proper dilluns 6 de febrer a les 8.15 h davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Demostrem que tenim un gran consens de país i denunciem la farsa de l’operació diàleg. Vivim en una democràcia intervinguda per la justícia espanyola i hem de fer sentir la nostra veu.
El 6F mostrem al món que som un gran clam, que som tots els demòcrates defensant un poble.
Jordi Cuixart
president d’Òmnium Cultural
Jordi Sànchez
president de l’Assemblea Nacional Catalana
La mobilització extraordinària pel judici del 9N a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja suma 4.000 inscrits confirmats. L’allau de peticions que va rebre ahir divendres el web d’inscripcions 9nsomtots.cat va sorprendre les quatre entitats organitzadores i va fer caure el servidor diversos cops durant el dia. Reforçat el servidor divendres mateix a la nit, les peticions s’han anat servint amb normalitat des d’aleshores.
L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) van presentar divendres la seva estratègia davant la causa del 9-N, que arrencarà aquest 6 de febrer. Amb el lema El 6 de febrer ens jutgen a tots, les entitats sobiranistes promouran una mobilització massiva a l’entrada del tribunal, ja sigui a la seu del TSJC o a la Ciutat de la Justícia. L’espai on es farà el judici encara no s’ha anunciat.
Les entitats subratllen el caràcter excepcional de la convocatòria i recorden la petició a aquells ciutadans que puguin agafar-se un dia de lliure disposició o de vacances per ser davant del tribunal a les 8:15 h del matí.
L’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM han presentat aquest divendres la seva estratègia davant la causa del 9-N, que arrencarà aquest 6 de febrer. Amb el lema El 6 de febrer ens jutgen a tots, les entitats sobiranistes promouran una mobilització “massiva” a l’entrada del tribunal, ja sigui a la seu del TSJC o a la Ciutat de la Justícia. L’espai on es farà el judici encara no s’ha anunciat.
El president de l’ANC, Jordi Sánchez, ha detallat que per convertir el 6-F en una “gran mobilització” s’ha obert un espai d’inscripcions en aquesta web, tal com s’havia fet amb les manifestacions de l’Onze de Setembre. L’espai d’inscripció ja està obert i també es posaran a disposició de la ciutadania autocars des de diversos punts de la geografia catalana.
Les entitats sobiranistes insten els catalans a demanar un dia de festa per fer costat a Mas, Rigau i Ortega. “El 6 de febrer no es jutja només a tres persones sinó a tots els ciutadans que van votar el 9-N, així com la sensibilitat democràtica d’una societat que no entén que un conflicte polític es resolgui als tribunals”, ha expressat el president de l’ANC. “Sabem que és una crida excepcional perquè és un dia laborable, però estem convençuts que la gent respondrà”, ha puntualitzat Sánchez, que ha recordat que no es fa “cap crida” a boicotejar el judici de 9-N.
“Mobilització permanent”
El sobiranisme civil espera una convocatòria important, tot i que el judici es farà en dia laborable i a primera hora del matí. La manifestació del 6-F serà un test de cara a pròximes convocatòries ara que s’entra en una fase de “mobilització permanent”, com ha destacat el president d’Òmnium.
Sánchez ha lamentat que l’Estat hagi optat per resoldre el plet català als tribunals. “Mai hem entès la judicialització del 9-N i estem convençuts que és un camí equivocat. És un judici que mai s’hauria d’haver produït. Ens porta a un carreró sense sortida”, ha detallat el president de l’ANC. Miquel Buch ha recordat que ara és el torn de la ciutadania després que el Govern ja “se la jugués el 9-N“. “Allò va ser un acte de rebel·lió, ara és el nostre moment”, ha reblat. Cuixart ha destacat que la protesta del 6 de febrer ha de ser “un clam de la societat civil en defensa de les institucions i els representants polítics“.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 