Per part de la delegació del Consell a Perpinyà, Joan Lluís Lluís, ha avisat que hi haurà controls molt restrictius a l’entrar al recinte on es farà l’acte. “Hi haurà 36 controls a l’entrada degut al nivell d’alerta terrorista”. Les portes del recinte s’obriran totes a les 8 del matí. I des de les 10.15 h i fins les 11.30 h hi haurà punxadiscos de la Catalunya Nord per amenitzar l’espera. A les 11.30 h hi haurà una actuació castellera que finalment donarà pas a l’acte polític de les 12 h.
L’acte polític el conduiran Carme Sansa i Lloll Bertran. Es preveu un acte amb molta contundència però amb simplicitat. “Hi haurà representades totes les veus de l’exili i de la repressió. Les preses i presos polítics tindran veu a través de vídeo o de carta. L’exili que no es pot moure ho farà a través de vídeo i l’exili que es pot moure hi serà present. També es comptarà amb totes les persones represaliades que no són polítiques però que també estan perseguides per les seves idees” ha destacat Toni Castellà, com a membre del Consell per la República Catalana. L’acte comptarà amb les actuacions de Roger Mas, Gerard Jacquet i Lluís Llach.
Actualment hi ha confirmats 525 autocaravanes, 583 autocars i 226 periodistes acreditats. La dada és significativa ja que si comparem mobilitzacions similars, fora del principat, ens trobem que a Estrasburg es van organitzar 77 autocars i 2 avions, a Brussel·les 214 autocars i a Madrid 421.
Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, ha destacat que “hi ha molta il·lusió i esperança i hem de tenir la capacitat de celebrar victòries i la immunitat n’és una”. A la vegada ha denunciat el cas d’Oriol Junqueras amb qui “continua existint una vulneració flagrant dels seus drets polítics” i que no podrà assistir a l’acte.
Carme Garcia, membre del Consell per la República Catalana, ha fet un agraïment molt sincer a la prefectura i al batlle de Perpinyà, “sense tot aquest suport a la democràcia i als drets humans no s’hauria pogut celebrar aquest acte”.
A l’acabar la mobilització, a partir de les 14h, el Comitè de Solidaritat Catalana ha organitzat una fira d’entitats i altres animacions al Palau de Congressos, al centre de Perpinyà, al costat del Castellet. L’Assemblea hi tindrà un espai propi.
Julian Assange podria encarar una pena de fins a 175 anys de presó si finalment és extradit als Estats Units. Ahir, Barcelona va fer sentir el seu clam de solidaritat amb l’activista i fundador de Wikileaks, tot assenyalant que la seva extradició i condemna suposarien un cop a la llibertat de premsa, d’expressió i del dret a la informació. Contra la vulneració d’aquests drets fonamentals, la concentració global, també a Barcelona, s’emmarcava sota el lema ‘el periodisme no és un crim’.
El suport d’Assange al moviment independentista de Catalunya ve de lluny, fins que al març de 2018 li van tallar les comunicacions, en part per la pressió del govern Espanyol. “El dret a la informació no preocupava a l’Estat espanyol, sinó que el món sabés el tipus d’estat autoritari que és”, va denunciar Elisenda Paluzie. La presidenta de l’Assemblea també va alertar de la persecució política que viu Assange per defensar la transparència, la veritat i la justícia, i va exigir-ne la seva llibertat.
L’acte de Barcelona va comptar amb les intervencions de Francesc de Dalmasses (JxC), Albert Botran (CUP) i Eva Baró (ERC), que van llegir una moció que serà presentada aquest dimarts al Parlament de Catalunya en nom dels tres partits independentistes, i que reivindicava la defensa dels drets fonamentals, tot exigint la llibertat immediata i incondicional d’Assange.
Tot seguit, es va poder sentir una gravació del mateix Assange donant suport a l’autodeterminació de Catalunya els dies propers a l’1-O. Finalment, van tancar l’acte les intervencions de Xavier Antich i Elisenda Paluzie per part d’Òmnium i de l’Assemblea, respectivament.
L’acte va ser organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i va comptar amb el suport d’Anonymous Catalunya, Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP, Demòcrates de Catalunya, el Partit Pirata, Primàries Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i Chalecos Amarillos.
El passat mes de desembre l’Audiència Provincial va expulsar l’Ajuntament de Barcelona com a acusació Popular del procediment d’instrucció que se segueix al Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona en la causa de les agressions de la Policia Nacional per les càrregues en 27 col·legis l’1 d’octubre de 2017. Finalment, el tribunal acceptava la petició de l’Advocacia de l’Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, a la qual s’havia adherit la Fiscalia.
L’Assemblea i Òmnium, com a entitats promotores del referèndum d’autodeterminació tenen un compromís amb la defensa de les persones agredides per la policia i per això es considera necessari la compareixença per seguir l’acusació popular, per tal de donar suport a les acusacions privades de moltes persones ferides que hi estan implicades/perjudicades, per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència.
És un procediment complex amb 27 escoles de Barcelona afectades, entre les quals escoles com la Mediterrània, Pau Claris, Àgora i Ramon Llull i més de 300 denúncies de lesionats per les càrregues policials durant la jornada del referèndum convocat per la Generalitat. En total, hi ha una cinquantena d’agents i caps de grup de la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.
Per això, les dues entitats han decidit personar-se a la causa i ho faran en els propers dies.
Davant les darreres notícies respecte a la decisió de la Junta Electoral de voler aplicar una sentència no ferma d’inhabilitació del president Torra i retirar-li l’escó de diputat i la convocatòria per a aquest dilluns al migdia de la Mesa de la cambra, l’Assemblea vol manifestar que:
Únicament és el Parlament de Catalunya qui té la potestat de decidir suspendre o no un president de la Generalitat. La Junta Electoral és simplement un òrgan administratiu electoral i, per tant, no pot decidir sobre el mandat dels diputats electes.
El que va fer el MHP Torra amb la pancarta que va penjar al Palau de la Generalitat va ser complir amb el deure de denunciar la vulneració dels drets polítics, tal i com ja va resoldre el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides i que l’Estat espanyol fa 7 mesos que incompleix. Aquesta mateixa setmana, durant l’Examen Periòdic Universal de Nacions Unides a Ginebra, molts estats han posat de manifest aquesta vulneració de drets fonamentals de l’Estat espanyol.
L’Estat vol modificar de nou la voluntat política expressada en sufragi per la ciutadania de Catalunya.
El 4 de gener, en el ple extraordinari que va tenir lloc al Parlament, Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) van aprovar una proposta de resolució que ratificava Quim Torra com a diputat al Parlament de Catalunya i com a president de la Generalitat.
Per la dignitat del poble de Catalunya, el Parlament ha de fer respectar i defensar la sobirania que li hem dipositat, donant suport al president Torra i el president Torrent, davant aquesta nova ingerència de l’Estat.
Per tot això, l’Assemblea exigeix que s’apliquin els acords als quals es va arribar en la resolució aprovada el 4 de gener, i insta la Mesa del Parlament que garanteixi els drets de Quim Torra, com a diputat i com a president, i garantir així, la sobirania del Parlament.
I, conseqüentment, l’Assemblea dona tot el suport a la màxima institució legislativa de Catalunya en defensa de la sobirania del poble de Catalunya i respondrà amb mobilitzacions a qualsevol atac de l’Estat.
Davant l’actitud de l’Estat hem de constatar que només amb la independència podrem garantir la sobirania de les nostres institucions.
Aquest matí a la seu de Nacions Unides, a Ginebra, s’ha celebrat la 35a sessió de l’Examen Periòdic Universal (UPR, sigles en anglès). Els Estats membres de l’ONU han tingut ocasió d’avaluar i realitzar preguntes i recomanacions a l’Estat espanyol en relació a la situació i al compliment de les seves obligacions en matèria de drets fonamentals.
L’Assemblea, una de les organitzacions de la societat civil que han presentat informe.
Un dels indicadors del deteriorament de la situació pel que fa al respecte dels drets fonamentals a l’Estat espanyol és el fet que s’hagin presentat un total de 89 informes per part d’organitzacions de la societat civil. Aquests 89 informes són per aportar informació per a l’Examen a l’Estat espanyol. Un increment molt important en relació als 27 que es van presentar la darrera ronda, l’any 2015.
Jaume Bardolet, secretari nacional de l’Assemblea coordinador de la comissió d’incidència internacional, present a Ginebra, ha destacat el paper actiu de l’Assemblea en la presentació dels informes per part de la societat civil. També ha recalcat: “Som una de les entitats que vam presentar un informe, el mes de juliol passat, dels més detallats d’infraccions d’Espanya en drets fonamentals”. Bardolet ha fet referència a l’informe conjunt que van presentar l’Assemblea i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) que va posar l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, fins i tot el món de la cultura.
També es va centrar en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret de reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultura, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, incloent-hi la prohibició de detenció arbitrària, entre altres. Alguns aspectes denunciats en l’informe conjunt de l’Assemblea i UNPO van ser mencionats en diversos paràgrafs del document elaborat per l’oficina de l’Alta Comissionada de Drets Humans de Nacions Unides sobre la UPR a l’Estat espanyol.
117 països han realitzat intervencions
Bardolet també ha destacat que hi ha hagut 117 països que han presentat propostes o recomanacions a l’Estat espanyol i, d’aquests, 22 ho han fet en referència a vulneracions de drets fonamentals. Del total de 117 països que han realitzat intervencions, destaquen Estats com ara França, Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Itàlia, Armènia o Islàndia, però també Iraq o Rússia, que han estat especialment crítics amb la violència policial viscuda a l’octubre de 2019.
En matèria de drets civils i polítics, destaquen les aportacions fetes per Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Islàndia, Mèxic i Colòmbia, uns drets que són essencials per al bon funcionament de la democràcia, tal i com han recordat a Espanya.
Referències a Catalunya
A banda de la violència policial denunciada per Iraq, Rússia i Itàlia, la majoria de països han insistit en la protecció dels drets de llibertat d’expressió i reunió, a més de les crítiques per l’abús de la detenció en règim d’incomunicació, com han fet Àustria, la República Txeca, Suïssa, Països Baixos o Malta. Veneçuela ha estat el país que ha fet una referència directa a Catalunya i que ha insistit en què l’Estat espanyol necessita trobar una solució política al conflicte, a través del diàleg.
Canadà i Islàndia han demanat un canvi de la legislació respecte a la Llei mordassa, com també ho ha fet Suïssa que, juntament amb França, han remarcat la importància de la reparació de les víctimes del franquisme. Estats Units ha fet una menció especial a la feina dels periodistes i el deure d’Espanya de protegir-los en l’exercici de la seva feina. Finalment, Armènia ha exigit una investigació pel que fa a l’existència de crims d’odi a l’estat espanyol.
La delegació espanyola ha evitat abordar les crítiques sobre les violacions de drets civils i polítics, així com les preguntes sobre detencions arbitràries, empresonament amb incomunicació i tortura, tot en relació amb l’autodeterminació de Catalunya.
Un total de set Estats han realitzat preguntes per escrit. D’aquestes, destaca una qüestió plantejada per Bèlgica, on es pregunta a l’Estat espanyol per les mesures per aplicar les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura, les del Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, i del relator especial en dret a la llibertat de reunió i associació. Estaments tots ells que havien mostrat la seva preocupació per les vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles, també contra el moviment independentista.
En la mateixa direcció, Suècia ha preguntat per la llei coneguda popularment com a “Llei mordassa”, expressant preocupació pel que fa a la protecció del dret a la lliberta d’expressió i el dret a la llibertat de reunió i d’associació, especialment pel que fa a periodistes i a societat civil. Tots aquests temes estan relacionats amb la qüestió catalana. Més lluny ha anat la representació de l’Iran, que ha formulat una pregunta en relació als passos que l’Estat espanyol planteja fer per millorar la situació pel que fa a aquests drets, principalment en el context del referèndum de 2017. El Regne Unit ha demanat informació en relació a mesures per millorar la situació pel que fa a llibertat de premsa. Per la seva banda, Alemanya ha formulat una pregunta en relació a la Llei d’Amnistia de 1977 i a la possibilitat de jutjar els crims del franquisme.
Totes aquestes recomanacions i preguntes tindran un recorregut a partir d’ara i tant els Estats com la societat civil en podran fer el seguiment del seu nivell d’implementació i podran demanar explicacions a Espanya en cas d’incompliment.
L’Assemblea és una de les entitats de la societat civil que en farà el seguiment.
Jaume Bardolet, coordinador de la Comissió d’Incidència Internacional.
Aquest diumenge, l’Assemblea feia públic un comunicat on s’informava que el Secretariat Nacional havia votat formar part de la taula prèvia de negociació només si es complien unes determinades condicions. Pots llegir-lo aquí.
Les condicions són que aquesta taula prèvia havia d’estar formada exclusivament per partits, entitats i actors socials independentistes. La taula bilateral havia de ser exclusivament per la independència i abordar la fi de la repressió.
Aquest dimecres, el president Torra convocava una taula de partits i entitats independentistes. L’Assemblea va traslladar-hi les seves condicions i és per això que, en sortir d’aquesta trobada, n’ha fet una valoració positiva ja que es considera que s’acompleixen els punts que havia fet públics.
L’Assemblea valora positivament la creació d’un espai independentista per fer el seguiment i el control de la taula bilateral govern espanyol/govern català. La negociació tindrà com a objectius i condicions l’exercici de l’autodeterminació i la fi de la repressió, tal i com demanava l’Assemblea en el seu comunicat, però segueix veient amb escepticisme el resultats que en puguin sorgir.
Pep Cruanyes, vicepresident de l’Assemblea, i Arià Bayé, coordinador de la Comissió d’Incidència Política de l’entitat, han traslladat que aquesta taula ha de fiscalitzar la posició del govern català davant del govern espanyol. “Els presos no han de condicionar aquesta negociació. Si s’arriba a un acord, serà necessari revertir la repressió política. Mentre la repressió segueixi, aquesta negociació difícilment podrà tirar endavant”, assegurava Cruanyes.
El vicepresident de l’Assemblea ha volgut fer palès que “la taula de negociació entre governs, no la veiem com una finalitat, sinó com un instrument en la lluita per l’assoliment de la independència”. Tanmateix, assegura, cal continuar la mobilització popular i l’acció noviolenta per afrontar la situació actual i també els escenaris de futur, independentment de la negociació. “Des de l’escepticisme sobre els resultats que puguin donar una negociació amb l’Estat, donem suport i seguirem i controlarem aquesta negociació entre governs i continuarem lluitant per la via civil”, ha conclòs.
Solidaritat amb el Camp de Tarragona
L’Assemblea ha mostrat la solidaritat de l’entitat a les famílies i els amics de les víctimes que ha deixat l’accident a la zona petroquímica de Tarragona. També ha expressat el seu suport als serveis d’emergència.
Aquest dissabte el Secretariat Nacional de l’Assemblea s’ha reunit en ple ordinari a Calaf per debatre el moment polític actual. Davant l’anunci del president Torra de convocar una taula catalana prèvia a la taula de diàleg bilateral govern espanyol/govern català, un dels temes a debat del ple ha estat si l’Assemblea havia de participar o no d’aquesta taula política prèvia.
El Secretariat Nacional ha votat formar part de la taula prèvia només si es compleixen unes determinades condicions.
Des de la passada Assemblea General de l’entitat independentista, celebrada a Tarragona el maig del 2019, les sòcies i socis de l’entitat van aprovar un full de ruta on es plantejaven tres escenaris: referèndum acordat amb l’Estat, que es considerava molt poc probable; referèndum forçat internacionalment, i declaració unilateral d’independència, que és la que depèn de nosaltres si en preparem les condicions per fer-la efectiva. Malgrat que l’Assemblea considera que l’Estat espanyol ha donat proves suficients de no respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya, a partir de l’acord d’investidura negociat per ERC, el govern JuntsxCat-ERC ha acordat donar una oportunitat al diàleg amb el govern de l’Estat sobre el conflicte polític. L’Assemblea considera que aquest escenari és improbable però tal com consta en el seu full de ruta, si existeix aquesta escletxa, l’Assemblea ha de treballar per fer-la possible, ja que els costos d’una independència pactada són molt menors.
L’Assemblea ha de ser el garant que aquesta taula de negociació amb el govern de PSOE-UP no porti a una segona transició tancada per dalt que blindi l’autonomisme amb una reforma estatutària, un dels grans riscos que l’entitat ja va posar de manifest el passat 31 de desembre a la roda de premsa de valoració del pacte d’investidura entre ERC-PSOE o en el propi posicionament de l’entitat resultat de la consulta interna del passat 5 de novembre.
Per participar-hi, les condicions que fixa l’Assemblea són:
– Per una banda, qui forma part de la taula prèvia. Des de l’entitat es considera imprescindible que cal que estigui formada exclusivament per partits, entitats i actors socials independentistes. En el cas, per exemple, d’En Comú-Podem ja estarà representat a la taula de diàleg bilateral com a membre del govern PSOE-UP i no tindria sentit que fos a les dues bandes de la taula.
– I, per altra banda, quins temes es tracten. Per l’Assemblea aquesta taula bilateral ha de ser exclusivament per la independència: o es negocien els termes de la independència en base a una majoria parlamentària independentista al Parlament o un referèndum binari sobre la independència acordat amb l’Estat i vinculant. També s’hi ha d’abordar la fi de la repressió.
Finalment, l’entitat també considera que les probabilitats de reeixir d’aquesta taula són molt poques i valora que és una responsabilitat ser-hi per fer-ne seguiment i control; és a dir, per tal de fiscalitzar-la. L’Assemblea manifesta que essent l’entitat independentista més important de la societat civil organitzada és la seva obligació poder explicar-ne públicament el desenvolupament.
L’Assemblea Nacional Catalana exigeix que s’apliqui la proposta de resolució aprovada per Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) el passat dissabte, 4 de gener, en el Ple extraordinari que va tenir lloc al Parlament. I, a més, insta la mesa del Parlament perquè iniciï els tràmits per a dur a terme els acords, amb tots els efectes polítics i jurídics.
La proposta de resolució ratifica Quim Torra com a diputat al Parlament de Catalunya i com a president de la Generalitat, i reitera que únicament és el Reglament del Parlament de Catalunya qui té la potestat de decidir suspendre o no un president de la Generalitat.
D’aquesta manera rebutja la decisió de la Junta Electora Central (JEC), que pretén inhabilitar com a diputat el president Torra. Segons la resolució, això suposa un “cop d’Estat”, ja que contravé la voluntat política de la ciutadania, atès que la JEC és simplement un òrgan administratiu electoral i, per tant, no pot decidir sobre qüestions com aquesta.A més, la proposta de resolució expressa el suport de la cambra als eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín i exigeix que puguin exercir plenament i en llibertat les seves funcions polítiques, tal i com ordena la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Per tot això, doncs, l’Assemblea exigeix que s’apliquin els acords arribats en aquesta proposta de resolució, i demana al Parlament que comenci els tràmits per garantir els drets de Quim Torra, tant com a diputat com a president.
Aquest divendres al matí l’Assemblea Nacional ha rebut la notificació de la Interlocutòria del Jutjat Mercantil 11 de Barcelona resolent la demanda de mesures cautelars prèvies urgents interposades per Fomento Del Trabajo Nacional contra l’activitat de Consum Estratègic. La resolució, després de tres mesos de la vista, resol aquesta demanda d’urgència imposant a l’Assemblea el tancament del web i la prohibició de no fer cap mena d’acció pública de la campanya “Consum Estratègic”, ara i en el futur.
La campanya de l’Assemblea és la promoció del consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i fa èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0, o el respecte i/o promoció de la llengua catalana com a part indestriable de la realitat del nostre país.
La interlocutòria qualifica la campanya de “boicot” i es basa únicament en una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans del cas Willem contra Franca de 16 de juliol de 2009 en què un alcalde proposava un boicot a tots els productes israelians, que no té res a veure amb aquest cas.
Aquesta resolució suposa un greu precedent i la restricció del concepte de consum ètic i responsable, àmpliament estès en diversos sectors socials i ideològics de la nostra societat.
Suposa també un precedent greu perquè fa una interpretació restrictiva del dret a la llibertat d’expressió que, com diu el TEDH, comporta no només l’expressió de les idees, sinó també promoure la difusió per tots els mitjans possibles i l’actuació conseqüent de les persones en la seva vida social.
Una resolució que s’emmarca dins de la interpretació restrictiva dels drets civils que fan molts tribunals espanyols, que contrasta amb les resolucions europees respectuoses amb una interpretació àmplia del dret a la llibertat d’expressió com a base essencial d’una societat democràtica. Els serveis jurídics de l’Assemblea estan estudiant quina resposta donar a aquesta resolució.
Mentre aquesta setmana hem comprovat que a Europa hi ha justícia i a l’Estat espanyol no, avui, com Assemblea ho hem comprovat en primera persona. La justícia espanyola ha acceptat les mesures cautelars contra Consum Estratègic, tal com demanava Foment del Treball. No els agrada que l’independentisme guanyi espais de poder. D’aquí la importància de campanyes com les Eines de país, amb les quals enfortim sindicats, copem col·legis professionals o potenciem associacions d’empresaris.
Per poder seguir fent aquesta tasca necessitem la teva ajuda, com a sòcia o soci de l’Assemblea t’animem a fer-ne més. Per aquest motiu, hem preparat un lot per regalar aquestes festes que té tres elements: una quota de sòcia o soci durant un any, una bufanda i un barret de color negre amb el logotip de l’Assemblea cosit. Segur que tens familiars o amics que encara no s’han decidit a fer el pas a qui pots regalar-los el lot aquestes festes. Aconsegueix-lo en aquest enllaç.
Aprofitem també per informar-te que la propera setmana la seu nacional del carrer Marina de Barcelona romandrà tancada. Tornarem a obrir el proper 2 de gener, dins l’horari habitual.
#SomAssemblea i treballem cap a l’#ObjectiuIndependència
L’Assemblea Nacional Catalana, davant l’ofensiva militar de l’estat turc iniciada el passat mes d’octubre, vol fer arribar la seva solidaritat a les dones i homes kurds que en aquests moments resisteixen contra l’exèrcit turc, i s’oposa a totes les intervencions imperialistes a la regió. Així mateix, defensa el dret del poble kurd a la seva unificació i autodeterminació en pau amb tots els altres pobles.
Les accions militars perpetrades per l’exèrcit turc i l’anomenat “exèrcit nacional sirià”, format per mercenaris de diversos grups terroristes, suposen una invasió i ocupació al territori kurd del nord de Síria. Durant més de dos mesos, els atacs a ciutats i assentaments han estat constants. De fet, segons la Mitja Lluna Kurda, els cinc primers dies d’accions militars van deixar 46 civils morts i 139 ferits. Les forces SDF i YPJ-YPG, que van alliberar Síria del nord i de l’est del règim terrorista IS, treballen per protegir la gent de les noves ocupacions i massacres. I les dones que van alliberar milers de dones de l’esclavitud de l’ISIS són ara bombardejades per un exèrcit de l’OTAN amb un objectiu clar: dur a terme una neteja ètnica. Com a conseqüència, ja hi ha milers de desplaçats.Malgrat això, ni la comunitat internacional ni les Nacions Unides han pres cap mesura adequada per evitar el conflicte i parar els peus a Turquia, que, de fet, ja va cometre crims de guerra a Afrin el 2018 i que, llavors sí, la comunitat internacional va condemnar. És més, algunes potències hegemòniques com Rússia i els Estats Units han fomentat la situació actual, amb la consegüent ocupació de territoris per part de Turquia, que suposa un incompliment del dret internacional i de la pròpia sobirania de Síria.La solidaritat del poble kurdEls més de vuit anys de guerra a Síria han generat milers de desplaçats i damnificats que, sense cap suport digne de les organitzacions de les Nacions Unides, l’administració autònoma del nord i de l’est de Síria han aconseguit acollir-los, protegir-los i donar-los suport. A més, aquestes administracions autònomes han aconseguit, durant tot aquest temps, assegurar les necessitats humanes i els drets democràtics per a totes les persones d’aquesta regió.Cal destacar també el paper actiu de les dones en aquest conflicte internacional, especialment la revolució engegada a Rojava, diana dels atacs de l’exèrcit turc precisament per la font d’inspiració que ha suposat pel feminisme la creació d’un model social alternatiu de societat ecològica, democràtica i basada en l’alliberament de les dones.
Avui s’ha presentat l’associació d’empresaris Anem x Feina, la primera nítidament independentista. Aquesta iniciativa, que compta amb el suport de l’Assemblea, s’emmarca dins del paraigua d’Eines de País, que ha fet possible altres èxits com la victòria independentista a la Cambra de Comerç de Barcelona o la campanya de Consum Estratègic. En aquest enllaç trobaràs totes les campanyes d’Eines de País.
Anem x Feina vol ser un instrument per desenvolupar una economia moderna, innovadora i creativa i a la vegada enfortir la societat catalana per al proper embat democràtic amb l’Estat, tot corregint una de les febleses detectades l’octubre del 2017. Si ens organitzem des de la societat civil, tenim el poder per canviar les coses!
De moment, la patronal Anem x Feina ja compta amb l’adhesió de més de cinc-centes empreses i autònoms d’arreu del país i delegacions a Sort, Manresa, Tortosa, Lleida, Girona, Tarragona, Barcelona i la Bisbal del Penedès.
Però no ens quedem aquí. La patronal serà presentada oficialment durant les properes setmanes, però si ets empresari o autònom ja t’hi pots afegir a través d’aquest enllaç. També trobaràs la iniciativa a Twitter, i pots seguir, si encara no ho fas, els usuaris @EinesDePais i @AnemXFeina.
Aquest és el vídeo de la roda de premsa de presentació de la patronal Anem x feina, dintre de la campanya Eines de país.
La nova Sectorial de Persones Represaliades ja és una realitat. En un acte a l’antiga presó Model de Barcelona, amb la presència d’una nodrida representació de la societat civil i de represaliats de diverses generacions, la nova sectorial s’ha donat a conèixer públicament, enmig d’una gran expectació.
L’acte, conduit pel fotoperiodista Jordi Borràs, ha comptat amb la presència de la historiadora Anna Sallès, i una nodrida representació de represaliats del franquisme, com Carles Garcia Solé i Àngels Coté, mestra represaliada que va exiliar-se del 1974 al 1978 i secretària de la nova sectorial; represaliats de l’independentisme dels anys 70, 80, com Blanca Serra, dels 90, com Ramon López, Ramón Piqué i Guillem de Pallejà, i també represaliats actuals, com Francesc Colomines, detingut el 18 d’octubre i alliberat el 7 de novembre, i Tomàs Sayes, informàtic, identificat diverses vegades per haver fet talls i pintades, detingut per no haver-se presentat a una citació judicial i detingut a El Pertús pel tall a la frontera.
Posar el testimoniatge al servei de la lluita La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha subratllat la importància i la necessitat que aquesta sectorial posi al servei del moviment independentista el seu testimoniatge i la seva experiència, i ajudi gestionar la repressió política. “Si hem de conèixer bé el cor de la bèstia, és important tenir aquesta perspectiva històrica”, ha afegit.
Per a Paluzie, cal adaptar-se a aquesta repressió sense acceptar-la, i sobretot cal evitar que aconsegueixi el seu objectiu: que el moviment independentista es paralitzi i deixi de lluitar pels seus objectius polítics. Per això, ha demanat convertir en força aquesta repressió, per aconseguir més suport social i internacional i que acabi jugant a favor de la causa catalana.
Per acabar, Paluzie ha fet una interpel·lació directa a En Comú Podem arran de la detenció aquesta tarda del Mohammed, que després del seu empresonament durant les jornades de protesta post-sentència a Lleida, avui, tot just ser alliberat, ha estat novament detingut per la Policia Nacional per ser deportat. La presidenta de l’Assemblea ha recordat a En Comú Podem que les deportacions són competència del govern de l’Estat i que en virtut dels seus acords amb el PSOE ha d’exigir la no deportació del Mohammed.
Una xarxa antirepressiva forta Coté ha estat l’encarregada de llegir el manifest, al qual s’hi han adherit, a més dels membres de la sectorial, personalitats com Agustí Alcoberro, detingut i empresonat l’any 1975, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, antics presidents de l’Assemblea, ara a la presó. El text fa una crida a totes les persones represaliades i als grups de suport a unir-se a la sectorial per fer una “xarxa forta” que permeti fer front a la repressió.
D’entre les veus que han intervingut, la historiadora Anna Sallès ha advertit que els camins utilitzats fins ara en la relació Catalunya-Espanya no han servit, i cal trobar nous mecanismes, diferents, que portin a assumir la plena condició de poble lliure a Catalunya. Tomàs Sayes, acompanyat de Francesc Colomines, ha demanat finalment de prendre nota de la repressió patida i que serveixi d’aprenentatge de cara al futur per evitar que condicioni les formacions polítiques.
L’Auditori de la Casa del Llibre ha quedat petit aquest vespre durant la presentació del llibre Manual de desobediència civil, que ha comptat amb un dels autors, Paul Engler, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. L’editora i activista Liz Castro ha estat l’encarregada de moderar la taula rodona.
Un dels temes recurrents de la conversa ha estat la importància que tenen els pilars del poder. Paluzie ha assenyalat aquí la importància que adquireixen campanyes com Eines de País en l’objectiu d’afeblir aquests poders. Un dels objectius és compensar les febleses que es van evidenciar l’octubre del 2017, a través de campanyes de la por, en molts nivells, especialment l’econòmic. Per això, ha explicat com d’importants són campanyes com les de de no-cooperació per enfortir també el teixit empresarial alternatiu al format pels grans oligopolis, que es van alinear amb interessos de poder polític espanyol fa dos anys.
La importància de la polarització Els moviments sempre guanyen a través de la polarització. Així de contundent s’ha mostrat Engler, que, lluny de lamentar-ho, ha dit que és una eina necessària en qualsevol procés de desobediència civil. “No n’hi ha prou amb els somriures”, ha afegit. En aquest sentit, Mauri ha recordat que polarització no és sinònim de risc per a la convivència, i ha evidenciat que la societat catalana, lluny de descohesionar-se, és prou madura per acceptar qualsevol tipus de resultat que obtingui un referèndum, i fins i tot a l’hora d’afrontar les mobilitzacions post-sentència, que han estat “àmpliament acceptades” i s’han vist fins i tot útils i necessàries des de la societat.
Precisament sobre les mobilitzacions, Engler ha explicat que, quan es troben en el pic de l’onada, són difícils de sostenir durant molt de temps. Tanmateix, tornen, com una onada, més tard o més d’hora. Perquè això succeeixi, però, és essencial buscar suport actiu i sobretot suport popular, i no delegar la tasca de mostrar els avenços als mitjans de comunicació, que sovint no ho fan quan l’onada és al punt més àlgid.
Una repressió mai vista en països democràtics Per Engler, és bo per al moviment que hi hagi repressió que ataqui drets fonamentals com el d’expressió, perquè deslegitima l’autoritat. Ara bé, s’ha mostrat molt sorprès del nivell repressiu de l’Estat espanyol: “No ho havia vist mai en societat democràtiques”. De fet, ha titllat certes actituds més pròpies de dictadures.
Engler ha advertit que caure en la violència és un error, perquè fa mal al moviment, i de fet la policia molt cops intenta instigar-la en els moviments perquè es moguin en el seu terreny. A més, ha recordat que és l’Estat qui té el monopoli de la violència i que, per tant, vol tenir una justificació per exercir-la.
Finalment, Elisenda Paluzie ha enviat un missatge als assistents: ningú vindrà a resoldre el conflicte català, sinó que depèn, en bona part, del que es faci aquí. I ha reivindicat que la societat catalana ja ha exercit motles estratègies de lluita noviolenta sense ser-ne del tot conscient, com en les consultes populars iniciades l’any 2009, o fins i tot durant el referèndum del Primer d’Octubre.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 