RECULL DE PREMSA ANC -9 OCTUBRE 2012

SECRETARIAT NACIONAL DE L’ANC – COMUNICACIó

L’ANC s’adhereix a les mobilitzacions del 9 d’Octubre

“El País Valencià és part d’una mateixa nació que lluita pel seu alliberament”, manifesta l’Assemblea

Comissió 9 d’Octubre

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC)s’ha adherit al manifest i a lesmobilitzacions de la Diada del País Valencià que es commemora aquest dimarts 9 d’Octubre.

En un comunicat nacional, l’assemblea ha recalcat que és una “organització que defensa la independència de la nació catalana en el seu conjunt i la democràcia en profunditat” i ha manifestat que el País Valencià és “part d’una mateixa nació que lluita pel seu alliberament”.

L’ANC, que des del mes de juny compta amb un nucli al País Valencià, celebra “la lluita del poble valencià” i la “unitat i solidaritat entre els Països Catalans”. En aquest sentit, assenyala que “saluda amb entusiasme els signes de renovació i de mobilització dels sectors populars favorables al dret de decidir i encaminats cap a un futur independent i lliure”.

Consulta els cartells de les convocatòries i els actes que se celebraran aquest 9 d’Octubre.

http://www.llibertat.cat/2012/10/l-anc-s-adhereix-a-les-mobilitzacions-del-9-d-octubre-19541

Continua llegint →

RECULL DE PREMSA ANC –

8 OCTUBRE 2012

SECRETARIAT NACIONAL DE L’ANC – COMUNICACIó

El minut 17 i 14 segons

ANTONI BASSAS

Una de les estelades que es van veure ahir al Camp Nou durant el clàssic.REUTERS

Quan ens vam despertar del partit els vuits punts de diferència encara hi eren, i això és un consol considerable, perquè recuperar vuit punts al Barça vol dir anar esbufegant tota la Lliga.

Haurien pogut ser cinc punts si Benzema hagués fet el 0-2, i també haurien pogut ser onze si el xut de Montoya hagués entrat a la porteria i a la història, o si Pedro hagués rematat més fresc a l’últim segon, o si l’àrbitre no hagués estat tan covard amb les faltes que demanaven a crits una segona targeta groga per a jugadors com Xabi Alonso o en el penal de Ramos a Pedro poc després del golàs de falta de Messi. Per cert, la repetició de la cara de Cristiano Ronaldo després del segon gol de l’argentí és una continuació d’aquella cara que va fer quan Iniesta va rebre el premi al millor jugador de la UEFA. A Cristiano només hi ha una cosa que li sap més greu que el fet que perdi el seu equip: perdre ell.

Parlant de perdre, però, el Madrid ha perdut definitivament la por al Barça, fins al punt que no només li desactiva Iniesta o fa rebre Messi molt avall, sinó que se li planta descarat davant Valdés amb un parell de tiralínies. Ja no són temps de manetes .

I el Barça va jugar fins a l’1-1 amb una falta de tensió al mig del camp que em va recordar Obama l’altre dia en el debat amb Romney. Si el contrari és ordenat i treballa unes quantes coses de memòria, anul·la qualsevol per genial que sigui. Fins a l’empat a 1, el Barça no va tenir dos minuts seguits de toc ni de perill. Va fer un sol xut entre els tres pals a la primera part. Per sort, va ser gol. I se’ls va veure desendollats en la sortida de pilota. Deu ser la demostració d’allò que ens hem après de memòria: que el Barça és un equip que juga i s’ordena des de darrere, perquè la defensa d’urgència d’aquests dies, unida a la pressió del Madrid, va convertir la sortida de la pilota en una rifa infreqüent.

De la càrrega d’emotivitat nacional que va suportar el partit en puc dir el just, perquè al realitzador semblava que li havien dit allò de “sobretot, fill meu, no barregis política i esport”, que és el que es diu quan per política entenem una bandera catalana. Són aquests mateixos que per més que s’hi fixin no són capaços de veure cap mena de barreja entre política i esport quan abans d’un partit toquen uns himnes o els caps d’estat salten com unshooligans a la llotja. El nacionalisme dels estats és invisible, banal, normal o digueu-ne com vulgueu. Ja ho va dir el comentarista que vaig haver de patir: “Soflamas políticas en un encuentro de futbol. No tienen mucho sentido “. No, i ara.

L’agitació independentista d’ahir ens va deixar una lliçó: qui pensa i actua conforme als seus interessos acaba per difondre el seu punt de vista, de manera que pot aspirar a normalitzar-lo. Llegeixin aquesta piulada d’un diari de Madrid: “ Gritos de independencia en el #barçamadrid en el minuto 17.14 por 1714: Cataluña pierde la Guerra de Sucesión “. M’imagino uns quants milers d’espanyols destinataris del missatge descobrint que el 1714 hi haver una guerra que va perdre Catalunya. Perquè, com bé sap el ministre Wert, la història, a les escoles, es pot ensenyar de moltes maneres.

Continua llegint →

RECULL DE PREMSA ANC – 6 OCTUBRE 2012

SECRETARIAT NACIONAL DE L'ANC - COMUNICACIó

El doctor Broggi, Déu i nosaltres

LLUÍS MARTÍNEZ

Com podem ser útils a Catalunya? “Fent conèixer al món que som un poble sotmès”

Quan el doctor Moisès Broggi s’acomiada dels periodistes insisteix, com a gran conclusió de la seva filosofia vital: “Recordin que el que compta és l’amor; el que compta és estimar.” Qualsevol que no conegui el doctor Broggi pot esbufegar i dir-se, abans de girar aquest full, que es tracta d’una d’aquelles màximes de llibre d’autoajuda que no volen dir res. S’ho dirà i s’equivocarà amb estrèpit, perquè si hi ha a Catalunya alguna persona que estigui acreditada per revelar-nos què és el que de debò té importància a la vida, aquesta és el doctor Broggi.

Edicions 62 ha citat la premsa catalana al domicili del doctor Broggi per presentar el llibre La necessitat de ser útil. Es tracta d’un interessant volum que recull una llarga conversa temàtica entre el doctor Broggi i la filòsofa i escriptora Teresa Pous. Un llibre doblement interessant, doncs: per les reflexions vitals del doctor Broggi, però també per les aportacions que fa la mateixa Teresa Pous amb una encertada cita dels filòsofs i pensadors que serveixen per convidar la resposta del doctor.

El títol del llibre ja marca el full de ruta: l’essència és ser útil. Sí, però útil per a qui i per a què? Doncs útil per a un mateix, útil per entomar la vida, la malaltia i la mort, útil per a Catalunya i útil per a la pau.

La necessitat de ser útil és el resultat d’una feina de més de dos anys, però la gènesi del volum és llunyana, perquè Teresa Pous va conèixer el doctor Broggi fa anys, quan ell presidia la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. “Conèixer el doctor Broggi és una de les millors coses que m’han passat a la vida”, confessa la filòsofa als periodistes. Molts coincideixen plenament amb aquesta afirmació.

El llibre està impregnat de la filosofia oriental. No ha d’estranyar, perquè el doctor Broggi, que estava acostumat a treballar amb el cos material en la sala d’operacions, també va ser un dels primers al nostre país a interessar-se seriosament per aquests corrents de pensament. Hi va tenir molt a veure la influència d’un oncle seu, el modernista Juli Vallmitjana, orfebre, pintor i literat.

Com podem ser útils per a Catalunya? La resposta del doctor Broggi és directa: “Hem de fer conèixer al món que som un poble sotmès a un altre, que ens explota. Aquest és el camí. Espanya ens hi posarà tots els obstacles que pugui, però si tothom ens coneix, no s’hi podrà oposar.”

L’egoisme, afirma el doctor Broggi en el llibre, explica tots els desastres. I si ho sabem, què podem fer per posar-hi remei? El doctor Broggi, quan és interrogat sobre aquest punt, adverteix: “Això és una mica llarg d’explicar. La humanitat té tres plans: el material, el mental i l’espiritual. El material ja el coneixem; el mental és el sistema nerviós, és el jo. I el jo es pot unir amb la matèria, amb els seus dolors, les seves emocions, passions i angoixes. D’aquí deriva l’egoisme. Però el jo, quan es fa vell, com m’he fet vell jo, ha de procurar d’unir-se amb el pla espiritual.”

Sí, però per què? “Perquè el pla espiritual és Déu, és el principi creador i ordinador. És molt difícil de definir perquè és infinit, és a tot arreu. Però si t’uneixes a aquesta dimensió espiritual t’alliberes de la mort. És com el riu que va a parar a un oceà immens.”

Parlem del cristianisme? “En el fons, totes les religions són el mateix, són iguals: cristianisme, hinduisme, islamisme… Fa milers d’anys que ja es parlava de l’esperit universal i creador que ho ordena tot, que fa que naixem, visquem i morim. El cristianisme assenyala un pont entre nosaltres i la universalitat: l’amor. Això vol dir que hem d’estimar tothom i la naturalesa, perquè ells també són Déu.”

I llavors evoca un magnífic poema de Tagore en el qual un home que busca Déu acaba allunyant-se’n perquè menysprea els altres, ja que els considera un obstacle en el seu camí.

Teresa Pous afegeix en aquest punt: “És el mateix que buscaven els filòsofs que ensenyaven l’art de viure. Epicur afirmava que qualsevol llegat filosòfic que no ens ajudi a ser millors i no solucioni el patiment de la humanitat no té cap interès.”

Ara bé: en el llibre no només hi ha reflexions filosòfiques fruit de dècades de tractar amb la vida i la mort. També es fa un repàs als principals progressos de la medicina. I s’aprenen coses útils, com ara per què hem de menjar molta fibra.

Ell sempre diu que ha tingut molta sort en la vida. Que sempre que s’ha trobat en una situació desesperada hi ha hagut un cop de sort que l’ha ajudat. Tot això ho atribueix, diu, a un àngel.

Potser és el mateix àngel que fa que un no es cansi mai d’escoltar-lo ni de llegir les seves reflexions. Perquè és una d’aquestes persones que tenen el rar privilegi de fer sentir millor els seus interlocutors. Tots nosaltres.

Continua llegint →

RECULL DE PREMSA ANC – 7 OCTUBRE 2012

SECRETARIAT NACIONAL DE L’ANC – COMUNICACIó

El món pendent del minut 17 i 14 segons del “clàssic”

La CNN fa un seguiment especial del Barça – Madrid de demà i en una prèvia explica el moment que es viu a Catalunya on el desig d’independència cada cop més majoritari

En el minut 17 i 14 segons, els aficionats del Barça oferiran un motiu vocal per demostrar perquè el lema del club és “més que un club”. L’estadi esclatarà amb el cant de l’himne nacional de Catalunya, en record de l’11 de setembre de 1714, data de la derrota catalana a la guerra de successió. Aquestes són algunes de les frases que utilitza la CNN per ambientar el clàssic, també recorda les paraules de l’ex entrenador del Barça Pep Guardiola, des de Nova York , donant suport a la independència de Catalunya i recorda l’espoli fiscal que pateix Catalunya, que en plena crisi ha fet augmentar el sentiment independentista dels catalans.

El món pendent del minut 17 i 14 segons del “clàssic”

Mentre la CNN explica al món el cas català, el director de El Mundo compara els catalans amb els nazis

CiU, ERC i ICV denuncien a Brussel·les que Pedro J.Ramírez comparés el Camp Nou ple de senyeres amb l’Alemanya nazi. Els eurodiputats catalans consideren que la piulada del director d’El Mundo és “infame, vergonyosa i insultant” i una falta de respecte per les víctimes del nazisme.

CiU, ERC i ICV han denunciat a través d’una pregunta parlamentària a la Comissió Europea i el Consell Europeu el director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, per “haver gosat comparar un Camp Nou ple de senyeres amb l’Alemanya nazi” en un comentari a Twitter el passat dimecres. Els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (del BNG però en representació d’Oriol Junqueras) consideren que la comparació és “infame, vergonyosa i insultant”. Els europarlamentaris han escrit a les institucions europees que aquests comentaris estan “fora de lloc a la UE d’avui” i “van en contra de tot el que els demòcrates han lluitat en els darrers 60 anys”.

http://www.directe.cat/noticia/242782/el-mon-pendent-del-minut-17-i-14-segons-del-classic

Continua llegint →

RECULL DE PREMSA ANC – 5 OCTUBRE 2012

Secretariat Nacional de l’ANC – Comunicació

Neix l’ANC de Mallorca per un Estat propi

Ander Zurimendi

Una cinquantena de ciutadans acudiren ahir a la crida dels promotors de l’assemblea sobiranista. Foto: Jaume Morey.

L’assemblea sobiranista ja roda. I ho fa amb la victòria majoritària aconseguida pel sector procliu a defensar la territorialitat dels Països Catalans davant el que s’estimava més limitar-se a les Illes Balears.

El debat intern entre els impulsors de l’assemblea, per tant, quedà tancat amb la seva “vinculació” a l’organisme català.

De fet, el nom de la nova entitat serà Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, de manera que l’adscripció orgànica amb l’entitat del Principat és expressa.

Així ho decidiren els assistents a la trobada, entorn de 55, en una votació que donà una majoria quasi total a favor de la vinculació. El sector que en els dies previs havia propugnat enfocar l’entitat en exclusiva a Mallorca o a les Illes, per tant, quedà reduït a la mínima expressió.

Pel que fa al caràcter illenc del col·lectiu, els seus membres ubicaren l’assemblea a Mallorca, però sense tancar les portes a les altres illes. Una de les promotores, Maria Antònia Font, va explicar: “Ara toca enfortir la interlocució amb aquelles persones que, a Menorca, Eivissa i Formentera, també apostin per l’ANC”.

Els assistents també ratificaren la creació d’un secretariat provisional de l’ANC de Mallorca. Format per un mínim de sis membres, aquest grup promotor serà l’encarregat ara de redactar el full de ruta de l’entitat, a més a més dels objectius polítics que persegueixen els participants.

I és aquí on arriba l’espai d’ambigüitat. En principi, portaveus oficials es limitaren a assenyalar que l’ANC de Mallorca defensarà “el dret a decidir”. Fins que el secretariat provisional no formuli un full de ruta i aquest sigui ratificat per les bases, hi regnarà una calculada indefinició.

Internament, però, sí que hi hagué una intensa discussió. Fins i tot s’arribà a reconèixer que, dins la mateixa ANC del Principat, hi ha gent que no està d’acord amb la territorialitat dels Països Catalans i que es limiten a defensar Catalunya.

Ara bé, des de Barcelona mostraren satisfacció pel fet que la societat mallorquina ja entri en línia sobiranista. La Comissió per al País Valencià i les Illes de l’ANC manifestà que troben “rellevant” i de “gran interès” l’inici del debat sobre la creació a l’Arxipèlag d’un moviment organitzat sobiranista semblant al de l’ANC.

De fet, hi hagué una àmplia representació de totes les famílies ideològiques del nacionalisme a l’Illa. Fins i tot el pare Marc, del monestir de la Real, hi fou present durant una estona. Així mateix, hi assistiren ciutadans provinents d’arreu de l’Illa, com de Sóller, Manacor i Felanitx.

La següent cita de l’ANC de Mallorca fixada en el calendari arribarà el 29 de novembre, amb una assemblea en la qual el secretariat provisional podria presentar l’esborrany de full de ruta.

http://dbalears.cat/actualitat/balears/neix-anc-mallorca-per-estat-propi.html

Continua llegint →