L’interès per conèixer la nostra història a fi de recuperar la memòria del nostre passat ens ha dut a voler saber sobre Colom. Ho hem fet guiats per en Jordi Bilbeny, un destacat investigador sobre Colom i les seves arrels catalanes.

Joan Colom, és el seu nom de pila. És després del descobriment d’Amèrica que ell mateix signa com Cristòfor Colom. Com va fer el Cristòfor bíblic, ell també creuà les aigües per portar la fe.

La ruta per Barcelona se centra en diversos espais, relacionats directament amb en Colom. La plaça del Duc de Medinaceli, punt de partida, s’ubica en l’àmbit del que fou el gran monestir de Sant Francesc d’Assís, comunitat molt implicada en l’aventura del descobriment d’Amèrica. Fou un important monestir, del qual avui no en queda cap rastre, on fins hi tot s’hi celebren Corts.

El monument a Colom és un niu d’informació. Construït l’any 1888 mostra la saviesa del poble sobre Colom. Conté plafons molt interessants malgrat no ser els originals ja que foren retirats durant la dictadura de Primo de Rivera i mai més se n’ha sabut res. Els actuals, són de l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Universal. Els relleus contextualitzen com l’èpica americana fou obra catalana, només catalana. I la simbologia ho reforça: capitulacions d’Amèrica amb tancament de contracte entre el rei Ferran i Colom (no la reina Isabel); nau Santa Maria amb vela llatina (les naus de Castella la tenien quadrada); simbologia patriòtica de la mà al pit de Colom (res a veure amb imatgeria maçona); Colom pren possessió de la terra americana amb les banderes reial i de Sant Jordi; etc. Relleus amb rerefons ben propers: muntanyes de Montserrat, creu de Sant Jordi, etc. També altres elements que desmitifiquen un Colom humil i sense cultura.

La parada a l’antic Hospital de la Santa Creu (Hospital de Colom), brinda l’oportunitat per comentar l’arribada a Catalunya, el primer lloc d’Europa, d’infermetats provinents d’Amèrica i fins llavors desconegudes (sífilis, per exemple). També un Colom regenta l’hospital.

Topònims catalans i vinculats a la família Colom han donat nom a carrers (Montalegre, Tallers, Ferlandina,…); també són portats a Amèrica. En aquesta zona barcelonina possiblement hi havia la gran biblioteca de Ferran Colom, fill de Colom, amb més de 20.000 llibres i considerada la més gran del moment. Biblioteca colombina, biblioteca Ferrandina, tal com ell mateix anota al testament. És el mateix Ferran qui nega que el seu pare fos genovès.

El marc de l’actual església de Santa Anna evoca les Corts convocades pel rei Ferran i amb la presència de Colom. Les Corts només es convoquen davant fets molt importants. Consta documentalment que el 1493 és l’any del redreçament econòmic de Catalunya, fet que només s’explica per Amèrica. El rei Ferran (Trastàmara, títol castellà dels Aragó) s’adreça en català a les Corts, fet que demostra el coneixement del monarca de la llengua catalana.

Al carrer dels Banys Vells hi ha la casa dels Colom; ho és des del 1398 segons consta documentalment, i possiblement ja ho és des d’abans. Al segle XVII, encara consta que Colom té casa a Barcelona; al XVIII s’enderroca la casa per fer-hi pisos (restes renaixentistes encara a la casa).

El litigi entre el rei i Colom el porta al seu anorreament. Colom tenia un monument funerari a la catedral tal com figura al Llibre de la Sagristia de la Catedral de Barcelona (s. XV). Estava enterrat a la catedral de Barcelona.

Bilbeny: “La història no es pot veure en un sol pla”. Per això, cal contrastar totes les informacions, cròniques, documents, …, cosa que ell fa.

La Inquisició i les polítiques de Castella són responsables directes de la manipulació històrica, servint-se de la desaparició de documents i de llocs d’interès històrico-cultural d’arreu. La constant desaparició de documents, arxius, elements físics (monuments, edificis, …) són fets sospitosos de destrucció cultural premeditada. Un fet encara més acusat en tot lo referent a Colom i el descobriment d’Amèrica. Malgrat tot, queden referències indirectes recollides en bibliografia que palesen grans contradiccions en la historiografia oficial.

Barcelona i Catalunya tenen molt a veure amb Amèrica. Tots els documents en relació a Amèrica estan signats a Barcelona.

J. Bilbeny: “Les mentides tenen la funció que qui se les vol creure, ho pot fer”.

“Durant segles la història de Catalunya ha estat silenciada, perseguida, segrestada i reescrita. La Inquisició no ha estat una broma ni un tema d’estudi més o menys antipàtic. Era una realitat, una realitat legal. Conjuntament amb el Consell reial, tenia la missió de vetllar tant per la puresa de la fe catòlica com de la ideologia d’estat. Tot i que, aparentment, havia de treballar en l’àmbit de la interpretació del dogma, massa sovint es va convertir en el braç més ferotge de la llei. Allà on no arribava la persecució política, arribava la Inquisició.

L’estat espanyol, però també la Inquisició, són els autèntics responsables de la desaparició de milers de llibres de la nostra història”.

Bilbeny, Jordi. “Cristòfor Colom i el respecte al coneixement”. Institut Nova Història, 27 de setembre de 2016.

Barcelona, però, conserva edificis monuments i edificis religiosos i civils que preserven l’empremta de Colom en el seu llegat històric.

Com que segurament són indrets totalment o força desconegut per a molts de nosaltres, des de Bellaterra per la Independència hem organitzat una sortida per conèixer-los amb el guiatge de l’investigador Jordi Bilbeny. Un recorregut urbà que ens ajudarà a recuperar la nostra història.

La sortida es farà el dematí del dissabte 1 d’abril, de 10 a 13 hores. Hi ha l’opció de dinar al restaurant actualment ubicat a la casa dels Colom.

Per a més informació, adreceu-vos a bellaterra@assemblea.cat

Som-hi!

Bellaterra per la Independència. Comunicació

Al Centre Cívic de Bellaterra, dijous dia 12 es va projectar el documental La Revolució cantada. Un acte organitzat per Bellaterra per la Independència i amb la col·laboració de l’EMD Bellaterra.

La ciutadana estoniana Pille Heinloo va fer la introducció i en la tertúlia posterior va contestar nombroses qüestions que es van plantejar entre els assistents. Ella que ho va viure personalment de jove ens ha ajudat a apropar-nos més al seu procés cap a la independència.

Sorprèn i encoratja veure les coincidències entre la lluita dels estonians i la del poble català per aconseguir la llibertat.

El govern va amenaçar els estonians amb greus conseqüències si desobeïen la constitució; i la van desobeir.

Van treure la seva bandera quan no estava autoritzada.

Van cantar espontàniament el seu himne patriòtic no autoritzat malgrat que la música oficialista intentava ofegar els seus cants reivindicatius.

Van sortir al carrer pacíficament per impedir el bloqueig i l’assalt de les seves institucions.

Van fer la Via Bàltica per demostrar al món la seva determinació.

I van fer moltes més accions entre els anys 1987 i 1991, totes pacífiques. Finalment i al cap de 4-5 anys de lluita reivindicativa van aconseguir tenir el país que volien.

La Revolució cantada, es un documental altament emotiu i bastant dur perquè mostra tota la terrible repressió que varen patir els estonians durant els anys de dominació nazi i soviètica. Emotiu perquè esborrona veure 300.000 persones (un terç dels estonians) cantant l’himne patriòtic no autoritzat en el festival tradicional que se celebra anualment. Emociona veure com se les van empescar per enfrontar-se al poder que els dominava amb l’única força de la seva determinació. Entusiasma contemplar les seves cares de felicitat i determinació.

El film mostra com la lluita d’un poble unit finalment triomfa. Com una vegada ja tenen el seu propi estat els hi canvia la vida i, poc a poc i amb gran esforç, aconsegueixen fer un país nou, lliure i pròsper.

Al fòrum final, es parla de les similituds i de les diferències entre Estònia i Catalunya. Es constata que allà les comunitats russes i estonianes estaven clarament diferenciades, situació diferent a la d’aquí on vivim barrejats els partidaris de l’estat propi i els partidaris de la dependència a Espanya.

A Estònia varen fer la Revolució cantada i aquí estem amb la Revolució dels somriures. En comú tenim la clara determinació de molts de nosaltres que volem un país millor, la República catalana.

Volem destacar el bon ambient i l’interès d’un públic molt atent al film, que s’esplaia amb forts aplaudiments al final de la projecció i que participa activament en la tertúlia final. L’acte dura fins passades les 11 hores de la nit. El format, amb sopar inclòs, ho va permetre. Felicitacions.

Bellaterra per la Independència. Comunicació

Pille Heinloo en la presentació.

Visió parcial de la sala amb part dels assistents.

Aquest dijous, dia 12, a les vuit del vespre, passarem a la sala gran del Centre Cívic de l’EMD el documental “La revolució cantada”, que ens explica com varen conquerir els estonians de nou la seva independència. Ens el presentarà una estoniana que ara viu entre nosaltres, la Pille Heinloo, que generosament ha acceptat la nostra invitació per fer-ho.

Acomodarem la sala amb taules i cadires orientades cara a la pantalla per poder veure confortablement el film i fer una petita parada a mitja part per servir el càtering que hem encarregat per a la ocasió. Així, un cop acabada la projecció ja haurem sopat i ens podrem quedar, els que vulguin, a comentar el que hem vist i què hem de fer nosaltres també per aconseguir tenir la nostra pròpia República.

“La revolució cantada” és un documental que narra com milers de ciutadans d’Estònia van desafiar les lleis vigents que els prohibien cantar cançons reivindicatives. Lleis injustes, dictades des del poder i la legalitat establerta però no emparades per principis democràtics ni per la legalitat internacional. L’esforç continuat dels estonians va ser decisiu en la consecució de la seva llibertat, la independència.

Us hi esperem!

Bellaterra per la Independència. Comunicació