Al Centre Cívic de Bellaterra, dijous dia 12 es va projectar el documental La Revolució cantada. Un acte organitzat per Bellaterra per la Independència i amb la col·laboració de l’EMD Bellaterra.
La ciutadana estoniana Pille Heinloo va fer la introducció i en la tertúlia posterior va contestar nombroses qüestions que es van plantejar entre els assistents. Ella que ho va viure personalment de jove ens ha ajudat a apropar-nos més al seu procés cap a la independència.
Sorprèn i encoratja veure les coincidències entre la lluita dels estonians i la del poble català per aconseguir la llibertat.
El govern va amenaçar els estonians amb greus conseqüències si desobeïen la constitució; i la van desobeir.
Van treure la seva bandera quan no estava autoritzada.
Van cantar espontàniament el seu himne patriòtic no autoritzat malgrat que la música oficialista intentava ofegar els seus cants reivindicatius.
Van sortir al carrer pacíficament per impedir el bloqueig i l’assalt de les seves institucions.
Van fer la Via Bàltica per demostrar al món la seva determinació.
I van fer moltes més accions entre els anys 1987 i 1991, totes pacífiques. Finalment i al cap de 4-5 anys de lluita reivindicativa van aconseguir tenir el país que volien.
La Revolució cantada, es un documental altament emotiu i bastant dur perquè mostra tota la terrible repressió que varen patir els estonians durant els anys de dominació nazi i soviètica. Emotiu perquè esborrona veure 300.000 persones (un terç dels estonians) cantant l’himne patriòtic no autoritzat en el festival tradicional que se celebra anualment. Emociona veure com se les van empescar per enfrontar-se al poder que els dominava amb l’única força de la seva determinació. Entusiasma contemplar les seves cares de felicitat i determinació.
El film mostra com la lluita d’un poble unit finalment triomfa. Com una vegada ja tenen el seu propi estat els hi canvia la vida i, poc a poc i amb gran esforç, aconsegueixen fer un país nou, lliure i pròsper.
Al fòrum final, es parla de les similituds i de les diferències entre Estònia i Catalunya. Es constata que allà les comunitats russes i estonianes estaven clarament diferenciades, situació diferent a la d’aquí on vivim barrejats els partidaris de l’estat propi i els partidaris de la dependència a Espanya.
A Estònia varen fer la Revolució cantada i aquí estem amb la Revolució dels somriures. En comú tenim la clara determinació de molts de nosaltres que volem un país millor, la República catalana.
Volem destacar el bon ambient i l’interès d’un públic molt atent al film, que s’esplaia amb forts aplaudiments al final de la projecció i que participa activament en la tertúlia final. L’acte dura fins passades les 11 hores de la nit. El format, amb sopar inclòs, ho va permetre. Felicitacions.
Bellaterra per la Independència. Comunicació
Pille Heinloo en la presentació.
Visió parcial de la sala amb part dels assistents.
Aquest dijous, dia 12, a les vuit del vespre, passarem a la sala gran del Centre Cívic de l’EMD el documental “La revolució cantada”, que ens explica com varen conquerir els estonians de nou la seva independència. Ens el presentarà una estoniana que ara viu entre nosaltres, la Pille Heinloo, que generosament ha acceptat la nostra invitació per fer-ho.
Acomodarem la sala amb taules i cadires orientades cara a la pantalla per poder veure confortablement el film i fer una petita parada a mitja part per servir el càtering que hem encarregat per a la ocasió. Així, un cop acabada la projecció ja haurem sopat i ens podrem quedar, els que vulguin, a comentar el que hem vist i què hem de fer nosaltres també per aconseguir tenir la nostra pròpia República.
“La revolució cantada” és un documental que narra com milers de ciutadans d’Estònia van desafiar les lleis vigents que els prohibien cantar cançons reivindicatives. Lleis injustes, dictades des del poder i la legalitat establerta però no emparades per principis democràtics ni per la legalitat internacional. L’esforç continuat dels estonians va ser decisiu en la consecució de la seva llibertat, la independència.
Aquest vespre han sortit molts ciutadans al carrer per fer explícit el seu suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Davant dels ajuntaments dels municipis del Vallès Occidental s’han concentrat per llegir aquest manifest i per defensar la democràcia. El lema “Això va de Democràcia” s’ha convertit en el que planarà damunt dels actes d’aquest vespre i demà al matí davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquí teniu un recull de les fotos dels actes del Vallès Occidental.
A Terassa s’ha avançat l’acte a les 18:30. Ha llegit el manifest l’actriu Marissa Josa.
Polinyà. Hi han participat diversos regidors d’EUIA-IC-EV, ERC i PDECAT .
A Sant Quirze del Vallès, diversos regidors han llegit el manifest.
Aquí teniu la foto panoràmica de Sant Quirze:
Cerdanyola. L’alcalde va llegir el manifest.
Sabadell. Ha llegit el manifest l’alcalde.
Castellar del Vallès
Barberà del Vallès. El regidor Pere Pubill ha llegit el manifest.
Matadepera. Ha llegit el manifest el regidor Nil López i ha fet un parlament l’alcaldessa, Mireia Solsona
Ripollet.
Palau-solità i Plegamans.
Bellaterra
Rubí.
Montcada i Reixac. Hi han participat diversos regidors d’ERC, PDECAT i CUP.
Ullastrell. Ha llegit el manifest l’alcalde Joan Ballbè.
Sant Cugat del Vallès. Ha llegit el manifest l’alcaldessa, Mercè Conesa i estava acompanyada dels representants d’Òmnuim i de l’ANC.
El pròxim 16 de desembre, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat citada a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per aquest motiu, us convoquem per a donar-li suport amb un missatge clar. Ella va ser escollida democràticament per a representar el poble de Catalunya i estarem al seu costat especialment quan sigui cridada a declarar davant tribunals per un suposat delicte de desobediència al Tribunal Constitucional.
Per aquest motiu ens concentrarem:
dijous 15 de desembre a les 20:00, davant dels ajuntaments de tot Catalunya, on es llegirà un manifest. (A Terrassa la convocatòria és a les 18:30)
divendres 16 a les 9:00, acompanyarem la presidenta a les portes del TSJC, situat al passeig de Lluís Companys, 12-14 de Barcelona.
Autocars des del Vallès Occidental per anar el dia 16 a Barcelona
Terrassa: Agafaran el tren de les 7:56 a l’Estació del Nord. Més informació.
Manifest
Sortim de nou al carrer per a expressar la nostra ferma voluntat i l’insubornable compromís en la defensa de les institucions i dels principis democràtics que les sustenten.
Actuem amb el convenciment de la validesa del principi recollit a la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, aprovat pel Parlament el 23 de gener del 2013, quan proclama que “el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i sobirà”.
Denunciem la incapacitat i la manca de voluntat del Govern espanyol per a resoldre democràticament un problema polític. La judicialització de la política ha empobrit i malmès irremeiablement alguns dels fonaments del sistema democràtic.
Expressem el nostre suport a tots els càrrecs electes i institucionals que estan amenaçats per la Fiscalia General i l’Advocacia de l’Estat, en més de 400 expedients judicials, per haver exercit legítimament les funcions de representació del poble que les urnes els van conferir.
Utilitzar els tribunals per a impedir el debat polític al Parlament, i criminalitzar els representants del poble que, exercint el mandat rebut a les urnes, faciliten aquest debat, és impropi d’un sistema democràtic, atempta contra el pluralisme polític i, en conseqüència, esdevé inacceptable per a qualsevol demòcrata.
Els qui no han guanyat a les urnes el suport de la majoria no poden imposar el silenci a les nostres institucions amb amenaces d’inhabilitació contra els càrrecs electes i institucionals. Les pressions per a limitar l’acció dels nostres representants són també l’intent de silenciar tot un poble. Per això considerem que si la presidenta Forcadell acaba sent jutjada, amb ella s’estarà jutjant tot un poble.
Com a demòcrates exigim als governants de l’Estat espanyol que deixin de comprometre els tribunals en una tasca que, en democràcia, els és impròpia. Els instem a abandonar per sempre més la judicialització de la vida política. Els convidem a respectar i a participar en el debat que es deriva de la voluntat del poble de Catalunya, expressada en reiterades ocasions, legítimament i democràticament, als carrers i a les urnes.
Manifestem la convicció que el referèndum és la solució de més alt consens en els sistemes democràtics avançats, per a acordar les grans decisions de futur.
El diàleg ha estat sempre la nostra bandera i ara no l’abandonarem. Davant els qui avui gesticulen amb el diàleg però mantenen la judicialització com a única concreció de la seva acció política, nosaltres, els demòcrates, creiem en el diàleg d’acord amb les majories que neixen de les urnes i que configuren, donen sentit i legitimen el Parlament i els plens municipals.
Ens comprometem a defensar amb coratge la democràcia, les nostres institucions i els nostres representants. No defallirem en aquesta defensa.
No a la judicialització de la política!
Sí a la defensa de la democràcia, de les institucions i dels representants legítims del poble!
Tots amb Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya!
Monestir on el 3 d’abril de 1493 els Reis Catòlics van rebre Colom a la tornada del primer viatge al Nou Món, i on molt probablement podria haver mort Carles I (1558).
En represa del cicle Recuperem la nostra Història, Bellaterra per la Independència ha organitzat una sortida didàctica a la Murtra. Un grup amb majoria de bellaterrencs han fet la visita guiats per en Daniel Ibànyez, investigador i col·laborador d’Histocat.
L’edifici emplaçat a la vall de Betlem (Badalona) fou fundat l’any 1416 pel mercader barceloní Bertran Nicolau a l’antic mas de la Murtra. Avui dia el monestir té una important vàlua com bé patrimonial arquitectònic, però més encara per la significació història lligada estretament a la història de Catalunya. Allí, els Reis Catòlics reberen en Colom a la tornada del primer viatge d’Amèrica, i amb clars indicis que hi residí l’emperador Carles I fins la seva mort.
És sobre aquesta tesi que s’ha centrat en Daniel, recorrent a documentació escrita de l’època per desmentir la historiografia oficial espanyola que situa els fets a Yuste (Extremadura). Afirmacions sense cap rigor i contradiccions en dates i fets, evidencien la manipulació i l’engany de la història que se’ns ha explicat.
D’entrada, val a dir la clara vinculació històrica de Badalona amb la família Colom. El mas Sunyol, la Torre Pallaresa i la Murtra no són aliens als Colom ni a mariners, monjos i mecenes, tots ells catalans, que van fer possible la descoberta del Nou Món. I el rei Ferran II amb la seva consort Isabel acudeixen a la Murtra per ser informats de les novetats. Un esdeveniment organitzat, preparat i forjat des de la nació catalana.
Més tard l’emperador Carles I desitja retirar-se a un monestir jerònim, raó per la qual s’amplia l’edifici per acollir el rei i ajudants personals. A Yuste o a la Murtra? En Daniel argumenta que és a la Murtra i desmenteix que fos Yuste. Ho il·lustra amb molts exemples extrets de documents i arxius històrics.
Al refectori s’hi conserven pintures del 1557, on hi són representats personatges significatius del poder del moment: l’emperador Carles I, Isabel d’Aviz de Portugal, Francesc Borja, Joana d’Àustria, Andrea Dòria, Pere Alsina i Eleonor de Castro. No hi tindrien cap sentit sense la presència de Carles I ja retirat.
D. Ibànyez: “Tornant al fil de la les meves impressions, una de les coses més xocants que vaig llegir van ser les referències a la dieta preferida de l’emperador a Yuste, tal com l’explica en Royal Tyler[3]:ostres vives o picades, anxoves, sardines, marisc, pastís d’anguiles, etc. etc. Pensem que el monestir de Yuste és a 460 km del mar. Això representava 5 dies de camí des de la costa. Les fruites del mar preferides per l’emperador arribarien a Yuste fetes malbé. Al contrari, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra és a 6 km del mar, a 1 hora i ¼ de camí. Totes les captures fetes davant de Badalona i transportades a Sant Jeroni es trobarien perfectament fresques”. https://www.inh.cat/blog/Carles-V-va-morir-a-Yuste-o-a-Sant-Jeroni-de-la-Murtra-
Mort l’emperador a causa del paludisme (a Yuste no hi havia paludisme per raons geogràfico-ambientals) fou enterrat a l’església monacal per exprés desig seu. En aquest afer històric, no és casualitat el paral·lelisme de la història de Yuste amb la de la Murtra. La història dels s. XVI i XVIII, és plena d’exemples d’apropiacions de noms i fets; desaparicions o modificacions de documents, arxius i símbols amb canvis substancials en topònims, noms i dates al costat d’usurpacions de tota mena.
Per la importància que ha tingut el monestir en la nostra història, actualment presenta un estat d’abandonament, fet que no s’entén gens ni mica. Sant Jeroni de la Murtra i Catalunya no es mereixen la imatge decadent i degradada en que es troba avui dia. Per això, ens cal Recuperar la nostra història per guanyar ara la nostra llibertat!
Bellaterra per la Independència. Comunicació
El grup davant el monument a fra Ramon Pané, etnòleg i monjo de St .Jeroni de la Murtra que va escoltar, recollir i anotar les creences i els mites de la cultura dels Tainos (illa de Santo Domingo).
Avui 13 de novembre un grup de ciutadans de Bellaterra hem estat presents a Montjuïc, com tants altres vinguts d’arreu del país. Un dia reivindicatiu per demanar un país normal. Sí, un país amb deures i obligacions; però també amb drets, dels que fa molts anys en som privats.
Perquè volem un país normal amb dret a decidir el que vulguem els catalans! Un país obert, cívic i tolerant, sense indigència ni pobresa. Un país amb drets socials i lliure d’imposicions alienes.
Per tot això, avui ens hem mobilitzat. Per defensar la democràcia i els drets més elementals propis d’una societat moderna i lliure; per defensar les institucions i els càrrecs electes encausats per la justícia espanyola.
No hi hem anat en contra de ningú, diguin el que diguin. Però sí en contra de la judicialització de la política com arma agressiva per desfermar la por. En contra de la manipulació de la justícia que no és justa ni imparcial.
Per desfer-nos de l’estaca a la que encara estem lligats i aconseguir la llibertat.
Diran que avui hem estat pocs. Ni cas! Ja coneixem la seves maneres de minimitzar-nos. També s’aferraran en que les nostres reivindicacions són il·legals. Sí, és cert que ho són dins el rígid marc legal espanyol que es neguen a adaptar a la dinàmica del moment. Ens ofeguen i ens neguen l’assistència, el diàleg. Ens volen mesells, súbdits.
No estem sols; ens emparen la Declaració Universals dels Drets Humans i la Justícia Internacional, referents legals per sobre la legalitat espanyola i que l’Estat espanyol ha subscrit.
Sense por! Ni un pas enrere! Perquè ja no està en joc tan sols la independència sinó la democràcia, les llibertats individuals i col·lectives com a poble!
Nosaltres hi érem, junts amb la nostra gent. La que vol, com nosaltres, el millor pel nostre país. Per la democràcia, defensem les nostres institucions!
Bellaterra per la Independència, 13 de novembre de 2016
Bellaterra per la Independència. Comunicació
Part dels bellaterrencs i bellaterrenques avui a Montjuïc.
Propera a la conurbació de Badalona hi ha la vall de Betlem, un entorn natural i aïllat que acull el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, una de les joies del gòtic català i qualificat bé cultural d’interès nacional. El passat mes d’octubre s’ha celebrat els 600 aniversari de la presència de frares jerònims a la Murtra, comunitat monàstica que sempre ha estat molt propera al poder.
És en aquest monestir on el 3 d’abril de 1493 els Reis Catòlics van rebre Colom a la tornada del primer viatge al Nou Món, i on molt probablement podria haver mort Carles I.
Per conèixer in situ aquest bagatge històric, Bellaterra per la Independència ha organitzat una sortida matinal a Sant Jeroni de la Murtra guiada i comentada per Daniel Ibànyez, historiador i col·laborador d’Histocat, http://www.histocat.cat/, per al dissabte 3 de desembre amb sortida a les 10 hores i tornada cap a les 13 hores des de la plaça del Pi de Bellaterra (junt a l’estació de FGC).
El cost de 20 € inclou visita guiada i desplaçament d’anada i tonada en autobús des de Bellaterra.
El govern espanyol ataca constantment el nostre país. Persones que se signifiquen en la reivindicació democràtica de les llibertats han estat encausades judicialment amb processos d’inhabilitació política pel sol fet de permetre votar o tolerar el debat polític al Parlament. L’Estat ja fa temps que utilitza la seva justícia per atacar de forma indiscriminada càrrecs electes amb la clara pretensió de castigar la discrepància i alhora buidar de contingut les institucions catalanes. Increïble en un estat de dret, on la separació de poders n’és un requisit bàsic!
El proper diumenge 13 de novembre, les entitats ANC, Òmnium, AMI entre d’altres convoquen a una concentració a les 12 hores a l’avinguda de Maria Cristina (fonts de Montjuïc) de Barcelona.
El proper diumenge 13 de novembre, les entitats ANC, Òmnium, AMI entre d’altres convoquen a una concentració a les 12 hores a l’avinguda de Maria Cristina (fonts de Montjuïc) de Barcelona.
Unim-nos en la defensa de les nostres institucions i donem suport als nostres representants polítics; rebutgem l’assetjament i donem una resposta ciutadana unitària i contundent.
Arriba el moment de demostrar que som un país unit i a punt per defensar amb fermesa la democràcia i les nostres institucions.
El pròxim diumenge, 13 de novembre, a les 12 del migdia, cal que tothom sigui a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona per demostrar que Catalunya és un clam per la justícia i la democràcia i a favor de les nostres institucions.
Des del Vallès Occidental us oferim la possibilitat d’anar-hi en autocars des del vostre municipi. Aquí teniu les diferents possibilitats:
Bellaterra L’autocar sortirà de la Plaça del Pi a les 10:45. Reserves a bellaterra@assemblea.cat
Castellar del Vallès Reserves trucant al 677693024. Parada el 5 i el 12 de novembre, de 10:00 a 14:00, davant de la biblioteca.
Castellbisbal Tiquets al local (c. Pi i Margall, 4) del 7 a l’11 de novembre de 19:00 a 20:00
Cerdanyola del Vallès Reserva autocars al correu cerdanyola-v@assemblea.cat, recollida tiquets al local del carrer Santa Maria, 17, el dilluns 7 i el dimecres 9 de, 19:30 a 21:30 Més informació
Matadepera Tiquets al Casal de Cultura del dia 2 a l’11 de novembre de 19:30 a 21:00 (excepte dissabte i diumenge)
Montcada i Reixac Hi van en tren. Sortida a les 11:00.
Palau-solità i Plegamans Inscripcions al vestíbul de Can Cortès, el 4 de novembre i del 7 a l’11. de 18:30 a 20:30. El 5 de novembre al Mercat dels dissabtes, de 10:00h a 13:00 (rotonda). Contacte: 607396050 i palausolitaplegamans@assemblea.cat
Polinyà Inscripció trucant al 607254819. Sortida a les 10:30.
Ripollet Parada el 6 de novembre, d’11:00 a 14:00, davant el Centre Cultural.
Sentmenat Tiquets: Estanc de Sentmenat c. Caldes 44.
Terrassa Tiquets: carrer Nord, 104, Dl a Dv 18:oo a – 20:00 i parada 5 de novembre , 18:00 a 20:00 al carrer Major i plaça Vella. Reserva: 609 903 935
Ullastrell Inscripcions els dies 4, 5, 11 i 12 de novembre, de 17:00 a 19:00, davant de l’Ajuntament fins omplir els 2 autocars previstos. El dia 13, sortida a les 10:30 sota l’escola vella.
Segurament ja sabeu que l’ANC, Òmnium i l’AMI van decidir fa uns dies de convocar una gran concentració de suport a les institucions del país i contra els atacs judicials de l’Estat.
Serà el diumenge 13 de novembre a les 12 hores a les Fonts de Montjuïc. La propera setmana reservarem un autocar per poder anar-hi tots junts. Ja us informarem.
RESERVEU EL 13-N
Diumenge 13 de novembre a les 12 hores, a Barcelona (fonts de Montjuïc)
El passat 11 de setembre milers de ciutadans catalans vàrem manifestar-nos massivament a favor de la necessària i justa independència del país. D’això fa ben poc; però ara ho haurem de tornar a fer.
Gairebé fa un any que a l’Estat hi ha un govern en funcions. Amb l’excusa de la transitorietat ha defugit del seus deures vers la hisenda autonòmica, no ha desplegat polítiques socials, ni ha incrementat les desvaloritzades pensions, etc. Per altra part, el govern en funcions ha desobeït reiteradament les exigències polítiques d’explicar-se al Congrés de Diputats i ha negat el diàleg amb la Generalitat. Podríem posar més exemples d’aquesta fugida de responsabilitats en la gestió i en el control parlamentari.
En canvi sí que ha governant per pressionar institucions i engegar mesures repressives per frenar l’independentisme català. Per un cantó són accions deslleials; per l’altre, emparades per la justícia espanyola, pretenen criminalitzar la dissidència, la llibertat d’expressió i la política en sentit pur; és a dir, la democràcia. Tot emmarcat dins un clar procés de recentralització de competències a favor de la total uniformització de l’Estat espanyol. Un assetjament en tota regla.
Només cal pensar en les diverses lleis aprovades pel Parlament català que tot seguit són impugnades pel govern Rajoy i portades al Tribunal Constitucional, òrgan suprem de la justícia que en forma de corretja de transmissió automàticament s’encarrega de suspendre-les cautelarment i/o tombar.
L’Estat ho fa amb tot el seu potencial a l’abast: buidant de contingut les institucions de govern, agreujant l’endèmic ofec econòmic, no invertint en infraestructures viàries i de serveis vitals, accentuant mesures policials i sobretot les actuacions judicials. Defuig del diàleg polític i opta clarament per la judicialització de la política i la imputació de càrrecs electes a fi de minar les institucions catalanes tot penalitzant polítics que s’han significat. Càrrecs electes com l’expresident, exconsellers, regidors d’ajuntaments i també activistes en defensa pacífica de les llibertats, són al punt de mira per criminalitzar la política catalana. Alguns ja estan imputats. De seguir així, molts més en vindran després. L’Estat usa l’arma de la justícia per criminalitzar el procés i generar por entre tots nosaltres.
Per això, cal que el diumenge 13 de novembre hi siguem tots. Com més millor!
Contra la judicialització de la política!
Suport a les institucions catalanes i als imputats per la justícia espanyola!
Vídeo de l’acte fet a Bellaterra amb Vicent Partal titulat “Una tardor decisiva” .
Tardor 2016, la decisiva
En Vicent Partal, és un dels periodistes que més experiència té en l’anàlisi de processos d’independència per haver-ne fet seguiment i haver assistit a gran part dels moviments independentistes que han culminat en nous estats de l’Europa contemporània. El format de diàleg obert presentat i moderat pel periodista Pere Cardús, ha motivat la participació del públic assistent sobre l’actual procés d’independència de Catalunya. Un ferm procés que conviu amb la repressió i la via judicial de l’Estat espanyol i crema etapes de forma accelerada. A nivell intern, també ha tingut alts i baixos com la no aprovació dels pressupostos 2016 o l’11S2016. Cita la importància del darrer 11-S en que la gran participació del poble català a les 5 manifestacions ha generat l’eufòria necessària per reactivar-lo. Un procés actiu i continuat des de l’any 2012.
Malgrat episodis d’enfonsament, el procés és sòlid, està consolidat. A més, s’obre a possibles ampliacions en els propers mesos. Tot això, en un marc on Catalunya ofereix estabilitat amb un projecte de país seriós i rigorós, enfront al desgavell de l’Estat, en que un PSOE destruït i Podemos a la baixa hi ha un PP creixent que no l’espanta recórrer a terceres eleccions sabedor que encara pot incrementar el nombre de diputats.
Recorda les paraules del president Puigdemont: “Al juny estarà tot preparat”, afirmació que genera confiança i ningú l’havia expressat en públic fins ara. Això sense defugir de la molta feina que hi ha per tenir-ho tot enllestit (lleis, protocols, informació, contactes,…). Demana confiança en el govern i que no es pretengui que ho expliqui tot perquè moltes coses no es poden explicar. No s’ha d’explicar tot a Espanya per evitar la reacció de l’Estat. Cita el Llibre Blanc de la Transició Nacional com a referent.
Considera que la responsabilitat és de tots: polítics, entitats, ciutadans,… a la vegada que demana calma i confiança per assegurar els passos finals.
Ja en torn de preguntes, afirma que la Unió Europea no farà cap pas abans que Catalunya s’independitzi i que avui dia Espanya no hi pinta res dins la UE; prou problemes té amb el Brèxit la situació dels estats de l’est (Hongria, Polònia, …).
Per experiència en d’altres processos, la durada normal és un període entre 3 i 5 anys; després ja es passa l’arròs. Catalunya està al límit del període. Insisteix en que no s’ha d’esperar cap resposta fins que Catalunya sigui estat.
Quan a la via repressiva, el Tribunal Constitucional sembla no estar disposat a obeir qualsevol ordre de Rajoy. Posa l’exemple dels imputats pel 9-N en que ja no es demana presó sinó inhabilitació. El conflicte es pot accentuar quan s’actuï judicialment contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Serà la prova de foc. Assenyala la importància del 9-N en el procés, data que sempre es recordarà en la memòria del poble català. Una data per celebrar més que el dia de la independència.
Què farà l’Estat espanyol? Només pot recórrer a la via judicial o acceptar el referèndum i guanyar-lo. L’acció militar no és possible, tan per la baixa xifra d’efectius militars (uns 20.000 mobilitzats) com perquè Europa no ho permetria. Davant els nervis de l’Estat, a Catalunya el procés es viu com normal, tranquil.
El govern català s’ha de moure amb cautela perquè l’Estat no tingui tot el trencaclosques i pugui incrementar el boicot al procés. Cal evitar errades com la declaració del 9 de novembre del 2015 que va fer molt de mal.
L’endemà de la independència qui ha de manar i governar el país ha de ser la Generalitat; el canvi de poders de l’Estat a la Generalitat ha de ser efectiu, sense dubtar-ne. Es mostra molt respectuós amb els contraris a l’independentisme per seva actitud exemplar pròpia d’una societat molt madura. Afirma que no es perjudicarà la població de manera que nòmines, pensions se seguiran pagant. Comenta que països asiàtics amb molts diners estan disposats a ajudar i concedir préstecs a la República Catalana.
Aquesta és la independència més ben preparada de la història. Cap nou estat ho ha fet tan bé com es fa a Catalunya. Cita l’exemple d’Eslovènia, en que el dia de la proclamació de la independència no havia previst com seria la seva bandera. Ens cal autoconfiança!
Pel que fa al referèndum en Partal té molt clar que es guanyarà. Compara xifres: 44% al Quebec i 42% a Escòcia enfront del 48% de Catalunya, el percentatge més alt en un parlament europeu. Recorda que amb un 33% de vots favorables, Espanya va entrar a l’OTAN. No oblida la campanya mediàtica que també cal guanyar. Compara processos d’independència de l’est (per enfonsament de la URSS) i de l’occident europeu (sorgiment de forma gradual, amb diàleg i pactes). Espanya, malgrat estar ubicada a l’occident europeu actua com un estat de l’orient d’Europa: no vol dialogar i reprimeix l’independentisme.
Manifesta l’escassa incidència dels mitjans en el procés en base a que tot i haver-n’hi una majoria que en són contraris, el procés avança i creix. Comenta que el periodisme no és imparcial i com a tal actua. Ara bé l’únic que li reclama és que el periodisme sigui honrat, que estigui ben fet, que sigui professional. Això és el que importa. Comenta l’exemple del diari eslovè DELO, que tot i ser contrari a la independència, al saber que Alemanya i el Vaticà havien reconegut el nou Estat va oferir portada i titulars com si sempre hagués estat pro-independència. Aquí pot passar el mateix amb determinada premsa.
Reflexiona sobre la pregunta de si volem fer un procés “massa perfecte, molt ben acabat”. Les turbulències del dia a dia es viuen amb molt d’emoció però s’esborren en una visió amb més perspectiva. Lamenta que després del 9-N hi va haver una pèrdua de temps de gairebé 1 any. Considera que entre tots cal construir el nou país i no només els independentistes.
Finalment en Pere Cardús compara el procés amb un grup musical per afirmar que no és una orquestra simfònica, sinó més aviat un grup de jazz amb un líder que es pot equivocar; però si s’equivoca cal que la resta del grup el segueixi i llavors la música sona bé. Cal aprofitar l’oportunitat dels errors.
Bellaterra per la Independència, 10 d’octubre de 2016
La tardor de 2016 esdevé la més decisiva per al procés d’independència.
Vicent Partal, director del diari digital VilaWeb comentarà a Bellaterra l’actualitat política que es viu en aquests moments a Catalunya. Una xerrada oberta al diàleg amb Vicent Partal, presentada pel també periodista i col·laborador de VilaWeb Pere Cardús.
Dimarts 4 d’octubre a Bellaterra.LA TARDOR DECISIVA
A Bellaterra vam fer un sopar com acte d’avançada de l’11-S i tancar els darrers serrells de la important Diada d’enguany. Una vegada més!
L’11S2016 té una especial significació ateses les accions contra alts càrrecs de la Generalitat per haver posat urnes el 9-N en l’exercici del dret de vot i els reiterats menyspreus, prohibicions i amenaces que el govern de l’Estat (sigui en funcions o no) dia rere dia formula contra el procés d’independència en general; i ara centrat en determinats representants independentistes electes del Parlament de Catalunya. La Presidenta Carme Forcadell en el punt de mira de judicialització o inhabilitació.
Les recents afirmacions de la Fiscal General de l’Estat amenaçant de recorre als “tribunals penals” per aturar el procés invaliden canals de diàleg a la vegada que accentuen la via judicial de temes polítics que s’haurien de resoldre per la via política. Una greu interferència dels poders polític i judicial que demostra la parcialitat de la justícia espanyola i la involució general de drets democràtics en l’Espanya actual i futura. Són un pas més en l’esglaó repressiu de l’Estat on les minories no hi tenen cabuda.
En podríem citar moltes més de raons, de signe identitari o no, que afegides a la repressió en l’exercici de la lliure expressió política dels ciutadans i a la penalització de representants escollits directament pel poble català són motius més que suficients per assistir a la manifestació de la Diada d’enguany. I n’hi han moltes altres que mereixen la nostra més absoluta repulsa com a poble per comportar un clar menyspreu a la llengua, institucions, dret civil, al país en general. No oblidem la imposició de mesures legals que ens empobreixen en tots els àmbits: econòmic; drets polítics, socials i culturals; serveis; poder adquisitiu; infraestructures; etc. Un estat que no fa ni ens deixa fer. Un estat que ens colpeja a cops de Tribunal Constitucional.
Per això, la manifestació d’aquesta Diada no és com la d’anys anteriors. Cal que representants i govern percebin el nostre batec com mostra de suport a fi d’encoratjar-los i engrescar-los a seguir i culminar el procés cap a la llibertat. La llibertat del poble català.
Unitat, transversalitat, per encarar sense por la recta final del procés en la defensa de la llibertat, les institucions catalanes i els representants independentistes electes del Parlament.
S’acosta l’11S2016 i una vegada més a Bellaterra fem un sopar. Si l’any passat fou un Sopar Estelat, aquest any és un Sopar a la Fresca per acabar d’estar A PUNT per l’11S.
“Porteu-vos coberts i la teca; nosaltres hi posem la resta”! Inscriviu-vos a bellaterra@assemblea.cat
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 