L’Assemblea impulsa una campanya d’arguments per la independència en l’àmbit de la salut

Amb l’ús dels canals de les xarxes socials, la sectorial de salut de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) està difonent 5 vídeos en els que diversos testimonis del món professional de la salut o persones usuàries expliquen les avantatges que, en polítiques sanitàries, pot comportar que Catalunya esdevingui independent. Aquests vídeos s’estan fent arribar als col·lectius de metges, infermeres i resta de professionals del món sanitari del país, així com a entitats veïnals i ciutadanes de tot tipus.

Els eixos argumentals d’aquests vídeos són: salut per a tothom, universal i equitativa, que redueixi les desigualtats; una salut més ben finançada que permeti disposar de recursos i serveis adequats; un sistema nacional de salut enfortit i de qualitat que doni respostes a les necessitats de les persones; un sistema de salut transparent que vetlli per l’ètica i les bones pràctiques; i unes millors inversions i condicions de treball que afavoreixin l’excel·lència professional.

Els vídeos aporten dades econòmiques que justifiquen com de positiu seria que en l’àmbit de la salut, Catalunya tingués un estat propi, recordant que enguany el pressupost de despesa pública en salut, a Catalunya, és de 1.120 € per habitant, però que “si no patíssim l‘espoli fiscal de 16.000 milions d’euros anuals, podríem assolir la xifra de 1.940€ per habitant i any. El percentatge de despesa sanitària pública a Catalunya equivaldria a la mitjana dels països europeus, que se situa en 7,4% del seu PIB. No caldrien retallades, llistes d’espera ni limitació de prestacions, i es podria invertir en més tecnologia”.

Carta als pensionistes signada per Romeva. Mas i Junqueras

Aquest escrit signat per Raül Romeva, Artur Mas i Oriol Junqueras que vol treure la por als pensionistes que han estat rebent amenaces de tenir la seva paga en risc.

Carta als pensionistes.PDF

Captura de pantalla 2015-09-24 a les 14.38.26

“L’ANC no forma part de cap candidatura. Com a entitat favorable a la independència de Catalunya, difondrà informació de totes les candidatures compromeses amb la independència i amb el caràcter plebiscitari del 27S”.

Document “Un Peu al Parlament de Catalunya” de la CUP

Aquesta és la rendició de comptes del treball de la CUP al Parlament de Catalunya.

“L’ANC no forma part de cap candidatura. Com a entitat favorable a la independència de Catalunya, difondrà informació de totes les candidatures compromeses amb la independència i amb el caràcter plebiscitari del 27S”.

Les entitats catalanes internacionals denuncien el “frustrant” sistema de vot exterior i demanen omplir les urnes el 27S

L’excessiva burocràcia, la complexitat del procediment, els desplaçaments i la falta d’atenció son les principals complicacions que han d’afrontar els catalans a l’exterior que volen exercir el seu dret democràtic del vot. En paraules de Liz Castro, coordinadora de la Comissió internacional de l’ANC, es tracta d’un sistema “laberíntic i frustrant”.

En una roda de premsa celebrada aquest matí, diversos representants d’entitats catalanes d’àmbit internacional han donat el seu punt de vista sobre les complicacions amb que es troben molts ciutadans que, per diverses raons, veuen limitat el seu dret a vot.

Oriol Vicente, Secretari General adjunt de la FIEC i ex President del Casal Català de la República Dominicana, ha destacat el descens de les xifres de participació en les últimes eleccions, sobretot des de l’aprovació de la LOREG el 2010, ja que requereix demanar el vot com a previ procediment per exercir-ne el dret, un element que complica molt els procediments logístics i burocràtics.

Les xifres han passat d’un 20’8% al 2006 o un 13’1% el 2010, a un 6’7% el 2012. En aquestes ultimes eleccions, tot i un lleuger augment de les sol·licituds que ronden el 10% del cens, encara no es poden donar xifres definitives de participació ja que pot ser que algunes d’aquestes sol·licituds no es puguin arribar a exercir.

Joan Ramón Armadàs, sots president de Catalans al Món, ha explicat que, després de la campanya ‘Vull votar’ i el desencant que va generar a molts catalans residents a l’exterior, van crear una pàgina web per a recollir testimonis, anomenada ‘No puc votar’ nopucvotar.catalansalmon.com. Armadàs ha recordat que “no estem parlant d’independència, de dretes o d’esquerres, sinó d’un dret democràtic. D’aquí a 2 mesos, els navarresos residents a Noruega, tindran el mateix problema”.

En última instància, Marc Marsal, advocat membre de Drets.cat i professor a la UB, ha lamentat que ens trobem davant d’un “problema sistèmic que desincentiva l’exercici d’un dret fonamental”. Després de reclamar a la Junta Electoral Central una resolució sobre la pròrroga del període d’escrutini per la raó extraordinària que “molts votants no han rebut les paperetes”, ha ofert l’ajuda de la seva entitat a emprendre querelles per possibles delictes electorals a tots aquells membres del cos funcionarial i /o diplomàtic que hagin obstruït l’exercici al dret de vot.
Totes les entitats presents han proposat, a través de diverses iniciatives, campanyes d’informació per tal d’incentivar la participació exterior en les eleccions (votexterior.cat, vullvotar.cat). Davant dels resultats, han coincidit en demanar que es valori el dret a vot que tenim tots i han fet una crida per aconseguir una alta participació en les eleccions del 27S, que es difondrà també a les xarxes socials amb el hashtag #27SVoteForUs.

L’ANC edita més fulls informatius, aquest cop adreçats a l’Administració pública, a la nacionalitat, a la cohesió i al sector agrari

Aquest material mira d’arribar a tothom aquesta setmana transcendent.

Administració Pública:

Nacionalitat:

Cohesió:

Agrari:

L’ANC recorda que els clubs catalans tindran un ampli ventall d’opcions en una República Catalana

En els darrers dies, el president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), Javier Tebas, i el president del Consejo Superior de Deportes (CSD), Miguel Cardenal, han assegurat que quan Catalunya sigui independent, el Barça, l’Espanyol, i la resta d’equips catalans no podran jugar la lliga espanyola.
Davant d’aquestes afirmacions, la Sectorial d’Esportistes de l’Assemblea vol fer les següents consideracions:

  • Cal recordar que el FC Barcelona ha deixat clara la seva voluntat de seguir jugant a la lliga espanyola. La resta d’equips i clubs catalans no s’han pronunciat però res fa pensar que la seva voluntat sigui una altra.
  • Sempre que hi hagi un acord entre Catalunya i Espanya es podria adaptar la Ley del Deporte per a incloure Barça, Espanyol i la resta de clubs catalans, un fet que com explica el mateix Tebas, ja es va produir anys enrere per permetre la participació de clubs d’Andorra en les competicions espanyoles i que es podria repetir per obrir les portes als clubs catalans.
  • Un acord interessa a ambdues parts ja que, sense la presència dels clubs catalans, l’esport i les competicions espanyoles perdrien nivell i competitivitat; tant la Lliga com la resta de competicions es devaluarien en l’àmbit esportiu i econòmic.
  • Si, malgrat tot, l’acord no és possible, no cal dir que els clubs catalans podrien decidir organitzar una lliga pròpia o participar en altres lligues europees de primer nivell com, de fet, ja passa en casos com el Mònaco a França, el Cardiff a la Premier League o els Toronto Raptors a la NBA.

Captura de pantalla 2015-05-27 a les 23.37.23

A new kind of rally on September 11 – and a new kind of vote on September 27

Document del Col·lectiu Emma



On September 11, hundreds of thousands again took to the streets of Barcelona in what has become a yearly ritual of peaceful national affirmation and democratic resolve. The Catalans’ persistent claim, this year and every year since 2010, is simple – they aim to be recognized as a people and, as such, assert their right to determine their country’s future political status. The proposal to hold a Scottish-style referendum on the matter has been invariably rejected by the Spanish establishment, often against some sensible advice coming from beyond its national borders, and is sure to be rejected this time as well. The latest Catalan attempt could be, then, just a reenactment of the usual plea to discuss a political solution and the expected refusal from the Spanish side. What makes all the difference this time is the election called for September 27. On the face of it, it’s just a vote to renew the regional parliament. But, as made clear by most international media reporting about last Friday’s demonstration and the issues involved, it is widely recognized as a de facto plebiscite on independence.

Up to now, people from very different ideological backgrounds had learned to march side by side to voice one common demand. Now they have managed to induce the leadership of the two main parties in Catalonia to take a step back on their respective agendas and push to the foreground one essential point – that of the future relation with the Spanish state. Those two parties, representing the center-right and the center-left, together held an absolute majority in the outgoing parliament and have now formed a wider coalition including leaders of civil society associations and prominent independent figures. Supporting independence is also a smaller coalition of the left, while other groups come short of demanding full sovereignty but endorse the Catalans’ right to decide in a popular referendum. In fact, some in those groups may lean towards independence when the issue comes to a vote in parliament. Against both options remain only the subsidiaries of the two major Spanish parties plus an up-and-coming organization that had its start defending Spanish interests in Barcelona and whose leader is now hoping to boost his career in Madrid.

That this will be, by another name, the referendum that a steady 80% of Catalans support and which has been so far denied to them has been made explicit by those in favor of independence. In a more devious way, it is also acknowledged by those that are against. For now, unionists fall back on repeating that this is just a routine regional election, but the way they act reveals that they know all too well that it’s not. At the end of the day, glossing over their very deep disagreements, they will certainly count their combined votes as representing a no to separation and they will band together to oppose independence, even if that turns out to be the choice of a majority of Catalans.

Catalans have no doubts about what’s at stake when they come to the ballot box this time. They know they must decide between prolonging their dependent status in a political framework that has proved to be detrimental to their interests or setting out on an orderly process of administrative disengagement from the state. And for those who may ask what comes next, the pro-independence side has also made it very clear: a vote in the new parliament will be called on the relationship that the Catalan people – acting through their newly elected representatives – wish to have from now on with the Spanish state. A democratically elected parliament, they claim, is indeed entitled to decide on the matter, since every other avenue has been closed. If there is a majority for separation, the transitional arrangements already devised will gradually be activated, the European institutions will be notified and the Spanish government will be invited to a meaningful negotiation on the terms and the time frame to bring about an amicable parting of the ways.

It could be claimed that by forcing the Spanish side to recognize the exceptionality of this election, the fact that it is indeed a plebiscite, Catalans have already won the first battle. On September 27 they will be exercising their right to self-determination, and that night every vote will be counted as a yes or a no to independence. At all events, a new scenario will open in Catalonia before the end of the month, and it will be in everyone’s interest to manage it in a way that causes the least damage – and hopefully delivers the largest benefit – to all.

L’Assemblea presenta un vídeo interactiu per reviure la Meridiana des d’una altra perspectiva

Ja és possible reviure la Via Lliure en primera persona gràcies al vídeo espectacular que ha publicat l’Assemblea Nacional Catalana, amb el trajecte íntegre del punter que va recórrer la Meridiana el passat 11 de setembre. Gràcies a la tecnologia, el clip s’ofereix en 360º de manera que la visió és dinàmica i es pot canviar el punt de vista de l’espectador, ja sigui movent el dispositiu mòbil o el cursor per la pantalla.
En aquesta setmana decisiva per la història del nostre país, l’ANC vol recordar la il·lusió amb què es va omplir la Meridiana per a convertir l’avinguda barcelonina en una gran onada que va recollir els anhels col·lectius i els va portar al Parlament. 
L’Assemblea vol que aquesta demostració de la voluntat popular es traslladi de manera real al Parlament a través de les urnes i per això, aquesta setmana prèvia a les eleccions del 27S, demana que la ciutadania prengui consciència de la seva força i el seu paper actiu en la campanya; en aquest sentit des de l’ANC s’està promovent la campanya #SomDecisius per tal que tothom es converteixi en un altaveu d’arguments i raons.
Reviu la Via Lliure i troba’t al vídeo en 360º

  • Versió en temps real (41.20): 

  • Versió accelerada (3.46): 

Comunicat d’Òmnium:”No tolerarem xantatges ni amenaces, demanem respecte per la decisió dels catalans”

Davant el darrer comunicat institucional de l’Asociación Española de Banca (AEB) i la Confederación Española de Cajas de Ahorro (CECA), en nom dels 52.000 socis d’Òmnium Cultural, volem manifestar el següent:

  • De manera democràtica, pacífica i majoritària, el poble de Catalunya ve expressant, reiteradament, la seva determinació de decidir, lliurement, el seu futur polític. El referèndum per a la independència de Catalunya, la solució òptima i raonable a la situació política creada, ha estat prohibit per part de l’Estat espanyol, obligant les institucions catalanes a convocar unes eleccions al Parlament de Catalunya, que la ciutadania ha decidit convertir en plebiscitàries per la independència.
  • Entenem que puguin haver-hi opinions contràries, però no acceptem amenaces ni xantatges sobre el futur econòmic de Catalunya, i més quan prestigiosos catedràtics i professors d’economia del món sencer han garantit la viabilitat econòmica d’un Estat català.
  • Apel·lem de manera expressa les entitats amb seu social a Catalunya, CaixaBanc i Banc Sabadell, tan estretament lligades a la història del país, i que tant han col·laborat no tan sols en el seu creixement i desenvolupament econòmic, sinó també en impulsar i promoure la cultura i la llengua catalanes. Volem recordar, especialment, la constitució el 5 d’abril de 1904 de la Caixa de Pensions, fundada per l’advocat Francesc Moragas, amb el suport de diverses entitats de la societat civil catalana; anys després, la Caixa va ser al costat de la Mancomunitat i col·laborà eficaçment amb la República. El seu director durant la guerra civil, el també advocat Josep Maria Boix i Raspall va ser empresonat, depurat i represaliat. Quan va ser possible, la Caixa va tornar a impulsar les activitats socials en favor de la llengua i la cultura catalanes. Com el Banc Sabadell. Al seu mecenatge i impuls cultural els devem molt.
  • Però per aquest motiu demanem a CaixaBanc i Banc Sabadell, entitats sobre les què sospitem s’han exercit unes enormes pressions, l’escrupolós respecte per la decisió que puguin prendre els catalans el proper 27S, la qual cosa només pot passar perquè els nostres conciutadans puguin emetre el seu vot lliurement, sense pors ni amenaces.
  • Finalment, i amb aquest motiu, Òmnium sol·licita mantenir una reunió urgent els propers dies amb els màxims representats de CaixaBanc i del Banc Sabadell per fer-los arribar de manera personal el neguit que molts catalans han sentit arran de l’esmentat comunicat, així com la confiança en la certesa que la decisió del poble de Catalunya serà respectada i acceptada.

El “corralito” és impossible: el BCE mai posaria en risc Caixabank i Banc Sabadell

Aquest és el comunicat de la Sectorial d’Economistes de l’Assemblea amb algunes consideracions en referència a les declaracions del gobernador del banc d’Espanya d’aquest matí.

En relació a les declaracions fetes avui pel governador del Banc d’Espanya, Luis Maria Linde, en les que amenaça d’un risc de “corralito” a Catalunya si esdevé un Estat independent, la sectorial d’Economistes per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa públiques les següents consideracions:

  1. Recordem que Luis Maria Linde és un càrrec de confiança del Govern espanyol i que, com ja han demostrat anteriorment altres responsables institucionals designats pel gabinet Rajoy, no representa altres interessos que els del Partit Popular. És una nova veu a les que repeteix les amenaces infundades per intentar condicionar el vot del 27S.
  2. Com sap Linde, des de fa un any el Banc d’Espanya ja no té competències supervisores ni de liquiditat dels bancs catalans, funcions que depenen del Banc Central Europeu (BCE). Amb la creació de la Unió Bancària i l’establiment del Sistema de Supervisió únic dependent del BCE el 2014, Caixabank i el Banc Sabadell són dues entitats financeres considerades sistèmiques a nivell europeu i estan sota la supervisió directa del BCE. Per aquest motiu, el BCE mai posaria en risc l’accés d’aquestes entitats al seu finançament, com a peces fonamentals del Sistema Monetari Europeu. Per tant, l’amenaça de “corralito” a Catalunya és tan falsa com inacceptable.
  3. En diversos informes i estudis hem demostrat que no sortirem de la UE ni del Sistema Monetari Europeu, per moltíssimes raons d’interès comú amb l’Estat espanyol i amb la resta de països de la UE i les seves economies, bancs i empreses. I encara que Catalunya estigués temporalment fora de la UE durant el procés negociador, el BCE ja disposa d’un mecanisme directe per signar un acord monetari que garanteix tant el manteniment de l’euro com l’accés al finançament del BCE; mecanisme que té formalitzat amb diversos estats europeus. En cas que fos així, els bancs també podrien accedir al finançament del BCE indirectament a través de les seves sucursals a Espanya o altres països de l’Eurozona.
  4. Finalment, cal recordar que fa just un any, Linde va afirmar en un sopar amb empresaris que “en el cas que Catalunya s’independitzés, l’economia espanyola patiria un greu impacte en perdre un motor essencial equivalent al 18% del PIB”. Com és evident que, l’Estat espanyol es veuria forçat a negociar ja que, en cas contrari, el nou Estat català no assumiria cap part del deute de l’Estat espanyol, i Catalunya es quedaria amb un endeutament de només el 30% del seu PIB (corresponent al deute de la Generalitat) que seria un dels més baixos de la UE, si no el més baix de tot el continent. Però, contràriament, l’Estat espanyol tindria un deute de més del 130% del seu nou nivell de PIB, insostenible financerament i que afectaria greument la seva prima de risc, ja que s’acostaria als nivells d’endeutament públic de Grècia que ja l’han portada al seu tercer rescat.