Avui i demà, el PP de Catalunya celebra el seu congrés i molts dels ministres i el mateix president del govern espanyol fan un desembarcament, anunciat a tort i a dret, prometent que exposaran les dades econòmiques que desmuntaran els arguments dels independentistes. Unes dades que, si ens atenem als antecedents, ja sabem que estaran tergiversades, però que faran servir com a única veritat. El PP, doncs, continua fent joc brut perquè actua amb la mentalitat patrimonialista de l’Estat espanyol.
Ja des d’ara, els exigim que facin públics els ingressos reals de l’Estat que provenen de Catalunya i dels seus ciutadans. Tampoc ho faran, perquè llavors podríem demostrar la viabilitat del nou Estat català.
Per altra banda, avui mateix, la seva líder a Catalunya ha relacionat el procés català, absolutament democràtic, pacífic i inclusiu, amb el patiment derivat de la violència d’ETA, en una mostra obscena de tergiversació i manipulació. El PP desitja provocar un clima de tensió entorn del Palau de Congressos. Continuant amb la seva política de dir que a Catalunya no es donen les condicions democràtiques mínimes i que l’independentisme està fracturant la societat catalana.
Doncs no ho aconseguiran. No caurem en aquesta provocació. L’ANC no serà present a les portes del seu congrés. No hi serem, perquè no volem perdre ni un sol minut del nostre temps ni un sol gram de la nostra energia en respondre al discurs de la por del PP. Aquest discurs, les amenaces i la tergiversació és l’únic pla que tenen per a Catalunya. El mateix pla que estan aplicant barroerament a les Illes i al País Valencià, amb absoluta mala fe, arraconant la llengua catalana i tancant mitjans de comunicació.
No caiguem, doncs, en la seva provocació. Demostrem el nostre civisme i, sobretot, que res no ens distregui de seguir treballant en la construcció del nou Estat català, la millor eina i oportunitat per a sortir del pou al que ens han abocat les polítiques incompetents i antipopulars del PP.
I avui també, els diem ben fort que els estats democràtics actuen democràticament. En el nostre cas, l’únic camí possible per saber què vol realment el poble català és la celebració de la Consulta, o referèndum, al més aviat possible. Negar aquest dret és propi de règims autoritaris, d’aquells que utilitzen la mentida i tenen por a les urnes.
Els catalans decidirem lliurement el nostre futur aquest 2014, democràticament i pacífica, amb o sense permís de l’Estat espanyol. És el nostre dret com a poble.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha convocat una concentració el proper dijous 16 de gener a les 10:30 a les portes del Parlament, coincidint amb el ple que se celebrarà per demanar al Congrés de Diputats el traspàs de la competència per poder convocar un referèndum.
L’ANC pretén mostrar novament que la societat civil empeny de manera clara per tal que es pugui celebrar la consulta; donar suport als partits favorables al referèndum en les passes que hauran de dur a terme aquest any determinant; i deixar clar, a la vegada, que aquesta petició no pot ser una excusa per dilatar o aturar la convocatòria de la consulta.
Des de l’Assemblea s’entén que els partits vulguin esgotar totes les vies, però la celebració de la consulta ha de tirar endavant amb o sense permís de l’Estat espanyol.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat aquesta tarda el Pla d’Actuació 2014, un conjunt de projectes per empènyer cap a la independència en un any determinant. L’acte “Via Catalana 2014: què farem per arribar a la independència?” s’ha dut a terme de manera simultània a Barcelona, Girona, Lleida, Vic, Tortosa, Artés. Des de l’acte a la capital catalana, que s’ha celebrat a l’Aula Magna de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB), la presidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell, ha encoratjat i ha fet una crida a tots els assistents a l’acte a treballar més que mai per tal d’ampliar el suport a la independència i convertir la defensa d’una Catalunya lliure en un projecte encara més inclusiu, il·lusionant i cohesionador. “Aquest serà un any decisiu per la història de Catalunya. El 2014 és el nostre any. I ara és l’hora de demostrar el que som capaços de fer i de la implicació amb el nostre projecte de país” ha afirmat Forcadell.
En el seu discurs, la presidenta de l’ANC ha remarcat l’oportunitat històrica que suposa per a les generacions actuals tenir una data i una pregunta sobre la independència de Catalunya i ha demanat capacitat resistència, valentia i coratge per afrontar els propers mesos. “Hem de seguir sumant ciutadans a favor de la independència. El futur de Catalunya només depèn de nosaltres. És a les nostres mans fer possible allò que és impossible.
Al llarg de l’acte, també han intervingut a l’acte el vicepresident de l’ANC, Jaume Marfany, els membres del Secretariat Nacional Irene Martin, Jordi Manyà, Ricard Gené, Andreu Porta i Rosa Alentorn, així com l’advocada Magda Oranich, que ha destacat la importància que les lleis d’un país defensin els drets dels seus ciutadans. “Les lleis han de protegir els drets, no treure’ls” ha afirmat Oranich, tot especificant que la independència de Catalunya no depèn de la legalitat vigent sinó de la voluntat política dels representants polítics actuals. Marfany, per la seva banda, ha presentat el Pla d’Actuació explicant que la “Via Catalana va començar el passat Onze de Setembre amb la cadena humana però va més enllà perquè és una manera de fer, un camí pacífic i inclusiu en el camí cap a la independència. “El 2014 és el nostre any, en positiu, el del doble sí: sí a la democràcia i sí a la independència”. “És l’any que ens hem de preguntar què estem disposats a fer per aconseguir la independència, i fer-ho”. “Ara és l’hora!”, ha conclòs
“Un sol poble” és la campanya per ampliar i consolidar la majoria social a favor del doble Sí a la independència de Catalunya. “Volem garantir que guanyarem la consulta”, que el Sí Sí serà l’opció majoritària en una consulta, a tots i cadascun dels pobles i ciutats del país, ha explicat la coordinadora de la campanya, Irene Martin, que ha afegit que la construcció d’un nou estat és un projecte col·lectiu en què tothom hi és necessari, vingui d’on vingui i parli la llengua que parli. “Amb el projecte ‘Un sol poble’ farem arribar les raons per la independència a indecisos i a totes aquelles persones que no tenen clar si volen que Catalunya sigui un estat independent”, especialment a les Àrees Metropolitanes de Barcelona i Tarragona, ha explicat Martin. (VÍDEO: “Catalunya mestissa”)
Tot seguit, Jordi Manyà ha presentat el projecte “El país que volem”, que té per objectiu respondre la pregunta “per què volem la independència?”. D’aquesta manera, la campanya pretén aglutinar a totes les entitats socials del país, però també fer participar tots els ciutadans de Catalunya, per tal que aportin el seu granet de sorra en la reflexió de com es vol que sigui la Catalunya independent. “La independència no és un fi en si mateix, sinó una eina per poder construir un país millor” ha remarcat Manyà. I és en aquest sentit que l’ANC preveu dur a terme un seguit de debats temàtics tant amb ciutadans anònims com amb experts en la matèria per anar definint quin és el model de país que es vol aconseguir en una Catalunya independent. VÍDEO: “Construeix un país”
El membre del Secretariat Nacional i coordinador d’Internacional, Ricard Gené, ha presentat ‘De Catalunya al món’, un projecte per internacionalitzar el procés polític i la voluntat dels catalans d’exercir el dret a l’autodeterminació i per aconseguir suports que més endavant facilitin el reconeixement del nou estat català. En aquest sentit, Gené ha dit que cal transmetre que Catalunya no serà un llast per a la comunitat internacional i que la seva independència no és una amenaça perquè el català és un procés d’autoexigència democràtica i pacífica. En concret, el projecte passa per estendre el més ràpidament la xarxa d’Assemblees Exteriors de l’ANC (actualment n’hi ha 20 i moltes en procés de constitució); fer arribar als mitjans internacionals els punts de vista i les raons del procés d’autodeterminació i d’independència de Catalunya; adaptar i difondre els missatges polítics a l’òptica de cada estat; i coordinar-se amb altres entitats i institucions que actuen amb incidència internacional. VÍDEO: “Catalonia should have the right to vote”
Així mateix, Andreu Porta, coordinador del projecte “De la Desobediència a la Sobirania”, ha exposat la necessitat de respondre les accions antidemocràtiques que pugui realitzar l’Estat espanyol a Catalunya, convertint aquesta resposta en actes de sobirania a favor de la construcció d’una Catalunya independent. Les línies marc del projecte es basen en la solidaritat i el treball en equip amb altres entitats i organitzacions de caire social; la desconnexió progressiva de diversos mecanismes de l’Estat espanyol, com seria exercir la sobirania fiscal. Porta també ha remarcat la importància d’una línia de mobilització que tingui com a objectiu estar preparats per actuar amb la màxima rapidesa davant de qualsevol escenari que pugui esdevenir en els propers mesos, sempre de manera pacífica i inclusiva. VÍDEO: “Junts ho farem possible”
El darrer projecte presentat ha estat el de Signa un Vot per la Independència, que va començar el juny del 2013 però que aquest cap de setmana viurà la primera recollida massiva arreu del territori a més de 400 punts. La seva coordinadora, Rosa Alentorn, ha destacat la importància de la campanya, basada en el Dret Fonamental de Petició, en què es demana al Parlament de Catalunya que convoqui un referèndum sobre la independència i que, en cas que aquesta no pugui dur-se a terme, es declari la independència d’acord al dret internacional. Posteriorment, l’advocada Magda Oranich, una de les protagonistes de l’espot promocional de Signa un Vot per la Independència, també ha intervingut a l’acte. VÍDEO: Signa un Vot per la Independència
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), reunit en sessió ordinària a Sant Feliu de Guíxols el 14 de desembre de 2013, davant la nova situació que s’obre en el país arran de l’anunci fet públic pel President de la Generalitat aquest 12 de desembre, sobre la data i la pregunta de la Consulta per a decidir el futur polític de Catalunya, acorda per unanimitat:
VALORAR POSITIVAMENT
La unitat assolida per la majoria de les forces polítiques representades al Parlament de Catalunya i el fet que hagin arribat a un acord sobre la data i la pregunta per fer la Consulta.
Que aquest acord s’hagi produït abans d’exhaurir el termini fixat.
Que s’hagi consolidat la majoria que va votar a favor de la Declaració de Sobirania del passat 23 de gener, que esperem que s’ampliï encara més.
Que la data anunciada per la consulta sigui durant l’any 2014, d’acord amb l’objectiu irrenunciable establert en la Declaració de Novembre de l’ANC.
Que es pugui votar, i es pugui votar per la independència.
DONAR SUPORT
Tot i que hauríem preferit una pregunta més senzilla i directa, el SN de l’ANC dóna el seu suport a la pregunta i a la data fetes públiques pel President de la Generalitat, perquè s’ha aconseguit posar les bases per un acord permanent i estable entre la majoria de forces polítiques, una majoria sòlida per garantir la continuïtat del procés i fer possible la celebració –amb totes les garanties i exquisidesa democràtica- de la consulta en la data prevista, encara que les condicions fossin adverses.
I per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assemblea Catalana
PROPOSA:
Dedicar tots els esforços de l’ANC, des d’ara mateix, a fer possible la consulta, aconseguir una participació massiva i assegurar que el doble SÍ sigui la resposta majoritària. És per això que el SN aprova treballar en els projectes següents:
Un sol poble, l’objectiu del qual és aconseguir ampliar la majoria social favorable a la constitució de Catalunya com estat independent i garantir-ne la cohesió social.
El país que volem, un projecte de país al qual l’ANC convida, des d’ara mateix, totes les entitats i organitzacions a participar-hi. Aquest projecte ha de servir per definir les línies generals del nou Estat i proposar sortides a la triple crisi que patim: socioeconòmica, democràtica i nacional.
De Catalunya al món, que ha de ser el projecte que contribueixi a fer visible el nostre procés arreu del món, mitjançant les Assemblees Exteriors de l’ANC i la col·laboració amb les organitzacions catalanes especialitzades.
Signa un vot per la independència, que s’orienta en dues direccions: ha de ser la campanya “el dia 9/11, vota independència” i ha de ser el pla B visible, públic, en cas que fos impossible celebrar la consulta el dia previst.
De la desobediència a la sobirania, que ha de ser el que estudiï els escenaris previsibles en cas que l’actuació de l’Estat espanyol sobre les nostres institucions faci impossible la celebració de la consulta el dia anunciat.
FER UNA CRIDA A:
Tots els partits perquè consolidin la unitat construïda entorn de la pregunta i la data de la consulta i treballin per conformar una candidatura unitària, d’ampli espectre sociopolític, a les eleccions europees del 25 de maig de 2014, que traslladi al Parlament europeu la nostra ferma voluntat d’esdevenir un nou estat d’Europa.
Totes les persones, entitats i organitzacions del país a col·laborar activament, des d’ara mateix, en el desenvolupament i execució dels projectes i campanyes abans esmentats.
Agraïm a tots els membres de l’ANC la feina feta fins ara. També volem agrair l’exercici de generositat i responsabilitat que ha fet tot l’independentisme, en acceptar una formulació inclusiva que permet que tots els demòcrates, siguin independentistes o no, puguin votar.
A partir d’ara toca: Unitat i unitat, Treball i treball, Consulta i consulta, Independència, SÍ i SÍ!
Valoració d’urgència del Comitè Permanent de l’ANC davant l’anunci de data i pregunta per a la Consulta sobre el futur polític de Catalunya.
1) Valorem positivament que les forces polítiques hagin arribat a un acord. I que aquest acord s’hagi produït abans d’exhaurir el termini fixat.
2) També valorem positivament que s’hagi consolidat la majoria que va votar a favor de la Declaració de Sobirania del passat 23 de gener i esperem que aquesta majoria encara s’ampliï més.
3)Celebrem que la data anunciada per a la consulta sigui durant l’any 2014, d’acord amb l’objectiu irrenunciable establert a la Declaració de Novembre de l’ANC.
4)Hauríem preferit una pregunta més senzilla i directa. Tot i això, proposarem al Secretariat Nacional de l’ANC del proper dissabte 14 de desembre que faci una valoració més aprofundida de la situació i, si escau, que hi doni suport.
5)Igualment, valorem molt positivament que s’hagi concretat la data i la pregunta i que, finalment, es pugui votar i votar per la independència. A partir d’ara, treballarem perquè el mes de novembre de 2014 hi hagi un sí massiu a la independència.
Ara s’intensifica la feina. Davant els moments històrics que s’acosten cal evitar caure en provocacions i mantenir la calma. I treballar, treballar i treballar doblement en positiu.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de 2013, a Barcelona, tenint en compte els moments transcendents que s’hauran d’afrontar en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta.
DECLARACIÓ DE NOVEMBRE
PREÀMBUL
L’Assemblea Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d’acció, i integrada per persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent.
L’11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va reunir més d’un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L’11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització, sinó també d’organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una cadena de més de 400 quilòmetres.
Aquestes multitudinàries mobilitzacions populars, i l’immens impacte que han aconseguit als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat la independència de Catalunya en el centre del debat polític i han col·locat la qüestió catalana damunt de la taula de les principals cancelleries del món.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els estudis demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la voluntat de constituir Catalunya com a un nou estat independent ja és l’opció majoritària entre la ciutadania catalana.
Ni el fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són elements suficients per explicar per què hem arribat a aquesta situació. Com molts altres països d’Europa, vivim una crisi de valors polítics tradicionals i de model de societat. En el nostre cas, això es complementa amb la reivindicació nacional catalana, mai resolta per l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits democràtics i amb una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau plurinacional.
És a dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i nacional.
La societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un estat, ha hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva organització. Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa excepcional. Només això explica que, històricament i en l’actualitat, Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes com la integració de successives onades migratòries, preservant la convivència i la cohesió social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la creació de xarxes socials de suport.
El poble català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li calen vertaderes eines d’estat.
L’autonomia que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978 és un frau. Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia assolida li és respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat, així com la recentralització i l’atac deliberat del nacionalisme espanyol contra la llengua i la cultura dels Països Catalans, és una mostra evident que l’encaix dins de l’Estat espanyol només és possible si estem disposats a desaparèixer com a nació i com a poble.
L’objectiu de l’Assemblea Nacional Catalana és recuperar la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social. L’Assemblea Nacional Catalana ha canalitzat la força de la societat civil, que empeny cap a un horitzó nacional nou i esperançador que ens permeti construir un país millor.
Volem un Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret. Però, sobretot, el volem perquè l’entenem com una oportunitat per construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques. Un estat al servei de les persones on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques.
Som en un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a la seva independència. En aquest món, els catalans volem participar amb veu pròpia en la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la llibertat i la igualtat de les persones i dels pobles. Altrament, Catalunya té totes les condicions per esdevenir un estat perfectament viable i pròsper en termes econòmics. I aspira legítimament a compartir les transformacions que Europa haurà d’afrontar per resoldre la comuna crisi estructural i de valors actual, que és profunda i preocupant. Res d’això és possible si som una simple regió espanyola.
Les forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han de pensar en el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat possible per encarar amb força l’etapa definitiva del procés d’independència. La unitat es pot expressar, segons les circumstàncies, configurant un govern d’àmplia unitat, en forma d’amplis acords parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o bé compartint punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot cas, i en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha d’expressar la unitat que considerem que en aquests moments reclama la ciutadania.
Sabem d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem arribar-hi. Per això, en el moment actual del debat polític, l’Assemblea Nacional Catalana creu necessari assenyalar uns punts que considera irrenunciables.
Som davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions jurídiques. En democràcia, només al poble de Catalunya li correspon decidir sobre el seu futur polític. En aquest sentit, la celebració d’una consulta sobre la independència del nostre país és un objectiu irrenunciable que no pot ser objecte de retards ni d’abaratiments.
Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública aquesta.
PRESA DE POSICIÓ:
La celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és irrenunciable.
La consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment abans del 31 de maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es concreti el marc legal aplicable.
La petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de poder organitzar la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El Parlament ha de fixar una data límit per rebre’n resposta. Passada aquesta data cal aplicar la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament el 23 de gener d’enguany i convocar la consulta d’acord amb la legislació catalana.
La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
Per encarar l’actual etapa amb garanties d’èxit és imprescindible la màxima unitat d’acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits polítics. Les forces polítiques catalanes han d’actuar amb el màxim sentit de la responsabilitat i amb unitat, perquè així ho reclama una gran majoria de la ciutadania, i posant els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit. La unitat d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents dels aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar les institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.
Les eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una oportunitat per a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana crida, doncs, a treballar des d’ara per fer possible una candidatura d’ampli espectre sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces polítiques i de moviments populars.
L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la situació i, si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals.
Comunicat intern del Comitè Permanent de l’ANC sobre el cas de dos joves d’Argentona i Mataró que han estat cridats a declarar davant el jutge de l’Audiència Nacional, acusats d’haver cremat una imatge del rei el passat 11 de setembre a Mataró.
Entrevista feta per l’Agustí Esteve a la Carme Forcadell al 23/24 del 6 de novembre de 2013. En els 25 minuts que dura l’entrevista tracta diferents temes de l’actualitat del procés d’autodeterminació.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha demanat al President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; a la Presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; i als principals representants electes del país que s’uneixin i formin part de la Via Catalana cap a la Independència, la mobilització “que ha de permetre fer visible l’anhel majoritari dels catalans d’esdevenir un nou Estat d’Europa”.
L’ANC ha enviat la missiva al President de la Generalitat, els Consellers i els Directors Generals del Govern; i a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i els regidors de l’Ajuntament de la capital catalana, per tal que participin a la mobilització al tram que transcorre per la Plaça Sant Jaume. Així mateix, l’Assemblea ha demanat a la Presidenta del Parlament, als diputats i diputades; als representants electes catalans del Congrés dels Diputats i del Senat i del Parlament Europeu (de CiU, Esquerra, PSC, ICV-EUiA i la CUP) que formin part de la Via Catalana cap a la Independència al seu pas pel Parc de la Ciutadella, al davant del Parlament.
En la carta dirigida al President de la Generalitat, l’ANC recorda que “la societat catalana ha trobat, en l’actual context de crisi, un projecte il·lusionant i en positiu que veu en la constitució d’un estat independent l’oportunitat de fer un país més just i pròsper”. En aquest sentit, l’Assemblea demana a Artur Mas que formi part de la mobilització.
A diferència dels partits polítics i les entitats, que no compten amb trams reservats; l’ANC pretén que els càrrecs electes del país, com a representants de la voluntat popular; puguin situar-se als trams que passen per les principals cambres representants de la sobirania nacional.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) valora positivament les aportacions, idees i debats generats al voltant de la Via Catalana cap a la Independència, la cadena humana que recorrerà Catalunya de nord a sud el proper Onze de Setembre. Aquest debat és una mostra de la vitalitat de la societat catalana davant l’important moment històric que està vivint el país en el camí cap a l’Estat Propi. En aquest context, l’ANC vol manifestar que:
– La Via Catalana cap a la Independència és una mobilització que pretén, tal com indica el seu nom, aconseguir avançar en el camí cap a un estat independent. L’objectiu de la cadena humana de l’Onze de Setembre és el d’esdevenir l’avantsala de la independència i fer que la consulta es dugui a terme el més aviat possible; i aquesta voluntat és la que els representants de l’ANC han expressat en totes i cadascuna de les seves aparicions. El lema, el nom i l’objectiu de la Via Catalana són, per tant, inequívocs, i així ho seguiran sent.
– La Via Catalana és una mobilització oberta a la pluralitat i transversalitat de la societat catalana. El seu objectiu és sumar el màxim de sensibilitats al voltant de l’actual procés polític; i fer-ne partícips aquelles persones que volen sumar i construir un país millor, més just i pròsper. La Via Catalana vol dibuixar i representar la futura Catalunya independent, per això encoratgem que tothom hi participi amb les seves inquietuds polítiques, econòmiques i socials per construir plegats el futur del país. Totes les sensibilitats i projectes respectuosos amb els drets humans hi caben dins el traçat establert, que es pot consultar a la web via.assemblea.cat, i que és l’únic que l’Assemblea assumeix com a propi i del qual es responsabilitza.
– Per fer realitat la Via Catalana cal comptar amb la participació de molta gent però, a la vegada, hi ha una complexitat logística afegida per assegurar que la cadena recorri de punta a punta el país. És per això que l’ANC fa una crida a totes aquelles persones que puguin desplaçar-se que s’inscriguin i vagin a aquells trams on hi ha una baixa ocupació. Junts ho farem possible!
Llei de Consultes amb resultats vinculants i màxima celeritat per poder convocar la consulta al més aviat possible. Aquestes han estat les principals apostes que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha expressat en la compareixença que ha dut a terme aquest matí a la Comissió d’Afers Institucionals amb relació al Projecte de llei de consultes populars no referendàries.
Forcadell ha recordat la voluntat dels catalans de poder decidir lliurement el seu futur expressada ja amb les consultes sobre la independència que es van celebrar a més de la meitat dels municipis del país. “Per a nosaltres sobirania i democràcia van indefectiblement unides”, ha explicat Forcadell, que ha afegit que és “des d’aquesta perspectiva que ens felicitem pel fet que el nostre Parlament vulgui aprovar una llei que dóna veu al poble”. Tot i això, la presidenta de l’Assemblea ha expressat que aquesta “és una llei que arriba tard, el poble s’ha avançat, fa temps que l’espera”.
En aquest sentit, Forcadell ha dit que per l’ANC “cal redactar aquesta Llei de manera que l’endemà de la seva aprovació ja es pugui convocar la consulta”; i ha considerat “essencial” que “els resultats de la consulta puguin ser vinculants”.
Legalitat
Forcadell ha deixat clar que no és objectiu de l’Assemblea determinar si la proposició de llei “està d’acord o no amb la legalitat vigent” ja que l’ANC entén que “la Democràcia determina la Llei i no la llei la democràcia”. “La legalitat ha d’estar al servei de la democràcia i la sobirania popular. De no ser així, les dones encara no tindríem dret a vot o els joves encara estarien obligats a fer el servei militar” afegia Forcadell al torn de preguntes.
“Els prego que s’afanyin, que convoquin la consulta al més aviat possible perquè el poble no els torni a passar al davant. Donin la veu al poble que fa molt de temps que els ho està demanant”, ha conclòs Forcadell en la seva compareixença.
L’ANC, com a organització transversal que treballa per aconseguir de manera pacífica i democràtica la independència de Catalunya, condemna la lamentable equiparació d’un acte democràtic, pacífic, obert i participatiu com és una
assemblea general, amb el nazisme. Aquest fet suposa una inacceptable manca de respecte tant pels membres i simpatitzants de l’ANC com per, sobretot, les víctimes del nazisme.
En aquest sentit, l’Assemblea es reserva el dret de dur a terme les accions legals que consideri oportunes davant aquest atac.
L’Assemblea entén que aquesta comparació i banalització del nazisme, que se suma a moltes d’altres que s’han fet anteriorment, respon a la manca d’arguments i de propostes de certs partits i entitats que s’oposen a la voluntat majoritària dels catalans de decidir lliurement el seu futur. Perduda la batalla dels arguments, només els queda l’insult com a resposta.
L’ANC sempre ha defensat un projecte inclusiu que busca sumar les voluntats de tothom que vulgui viure en un país més just i pròsper, independentment del seu sentiment de pertinença, ètnia o creença. La nostra és una lluita en
positiu i per un futur millor, mai basat en l’odi cap als altres pobles i ciutadans.
És per això que l’Assemblea continuarà treballant com ha fet fins ara, per tal d’assolir democràticament un nou Estat que ofereixi un futur millor a tots els catalans, estiguin o no a favor de l’Estat propi.