Ser o no ser és una interpretació de l’actor Toni Albà treballada a partir del conegut monòleg de la tragèdia Hamlet de W. Shakespeare i que es va fer a Bellaterra el diumenge 9 de juny de 2013. Una obra de fa més de 400 anys que sembla escrita expressament per als catalans. Ser catalans?, ser espanyols?, ser catalans i estar espanyols?, …. interrogants que planteja i desfila al llarg de la intervenció sense defugir del fil shakespearià.
Utilitza la història per afirmar que Catalunya sempre ha estat un territori d’acollida on els gens s’han barrejat i han conformat un poble antic i que vol ser. Recorre al monòleg de Hamlet (És aquest pensament,/ que dóna a la calamitat una vida tan llarga, /perquè, si no,¿qui podria aguantar/les fuetades i les burles d’aquests temps,/l’insult de l’opressor, / l’ultratge del superb,/el sofriment de l’amor menystingut,/la lentitud de la justícia,/la impertinència dels poderosos, i el desdeny/que el mèrit pacient rep dels indignes,…) per citar fets que demostren l’ultratge, la burla, els insults i el menyspreu, etc. que hem sofert històricament i encara patim el poble català tot aguantant-ho amb sofriment (el “sofriment de l’amor menystingut”) enfront de l’agressió i la violència de l’opressor. La burla de l’Estat espanyol que diàriament es palesa en lleis, decrets i demés imposicions aplaudida per la claca mediàtica d’alguns mitjans de comunicació que sense escrúpols i quan els convé recorren a l’insult i la difamació. I la justícia (si se’n pot dir així), lenta quan vol i segons per a què i per a qui.
Ironitza sobre la concepció que Espanya té dels catalans en comparar-nos al Tió de Nadal: se’ns ultratja i maltracta per exprimir-nos any rere any. Compara Catalunya a un edifici administrat per Fincas España i que l’administrador no repara avaries ni desperfectes, no inverteix, ni se’n preocupa, ni el protegeix. Necessitem canviar d’administrador. Un país petit és més fàcil d’administrar, detectar i corregir els problemes. Aquest és el nostre futur; amb la independència aconseguirem un estat que treballi per a nosaltres i que no ens vagi a la contra. La independència és un acte d’amor cap a les futures generacions.
I els catalans, volem ser!
Comenta declaracions de polítics, personatges i de l’oligarquia espanyola que en altres estats foren ja penalitzats per apologia a la xenofòbia i el genocidi: Peces Barba “bromejant” sobre la necessitat de bombardejar Barcelona cada 50 anys; o les declaracions feixistes del coronel Francisco Alemán; etc. També cita el polític Alfonso Guerra presumint d’haver ribotat l’Estatut votat pel poble català com a exemple de falta de respecte. Espanya no coneix la paraula respecte o bé la ignora. El currículum històric de l’estat espanyol és desastrós; només cal veure com van deixar les colònies d’Amèrica i que malgrat les dificultats cap dels nous estats ha decidit tornar a Espanya.
Afirma que l’odi d’Espanya cap als catalans (catalanofòbia i anticatalanisme) no és d’ara sinó de molt abans; cita l’escriptor castellà Quevedo com a clar exponent que cultiva el rebuig i l’odi cap a nosaltres. I no és odi per la llengua, només; ho és per ser catalans, per ser d’una manera diferent.
Perquè ser català és una acte diari de pedagogia per convèncer la gent, explicant-se dia rere dia. És un exercici de lliure voluntat, amb indiferència de l’origen, genètica o cognoms; és qui ho vol ser, és la voluntat de ser.
Per tot això i més, volem ser catalans i volem estar catalans.
Ser o no ser, aquest és el dilema!.